Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) és l’escriptora en actiu més veterana i reconeguda de la Literatura Catalana. Ha escrit narrativa per adults, contes, narrativa per a joves, assaigs, llibres sobre viatges i poesia per a infants i per a adults. La poesia de Xirinacs té un gran nivell i és, encara, relativament poc coneguda, més enllà dels cercles d’admiradors constants i devots d’una escriptora que ha obtingut tots els premis importants del país, amb l’excepció, incomprensible, del Premi d’Honor.
Malgrat la seva edat i alguns problemes importants de salut, Xirinacs manté un blog a la xarxa i continua publicant de forma constant. Fa un any vam poder llegir un llibre deliciós, El Rec (Cossetània, 2020), en prosa però ple de poesia, sobre els seus records d’infantesa i a l’entorn dels canvis que, de forma inevitable, el temps comporta en les nostres vides, en el paisatge i en el conjunt de la societat.
L’editorial Stonberg, en la seva recent col·lecció Zura, que aplega l’obra de poetes i pintors, ha publicat el darrer llibre de poesia de Xirinacs, una petita joia, molt ben presentada, amb una evocadora coberta de l’artista Ton Sant. Com la mateixa autora comenta a la contraportada no és un llibre d’enyoraments, sinó d’actualitats. No és un refugi, sinó un desig de força per tirar endavant.
El record, la nostàlgia, poden esdevenir una teràpia, una defensa en contra dels temps difícils que patim, encara més incòmodes quan es tenen molts anys i sembla fàcil deixar-se portar per l’enyorament o la tristor. Per sort la poesia, la pintura, la música, esdevenen consols lligats a la creativitat i a la necessitat d’expressar sentiments pregons, amarats de l’experiència assolida.
Els poemes es reparteixen en quatre parts. A la primera, que dona nom al volum, Bomba al jardí, l’autora evoca una d’aquelles bombes oblidades, encara perilloses, que restaven abaltides després de la tragèdia de la guerra. Una mena de metàfora dels riscos que de petits i joves entomem amb una certa inconsciència. Els poemes d’aquesta part evoquen una infantesa llunyana, objectes, moments puntuals que resten a la memòria.
La segona part, Entre tu i jo, evoca l’absència de la parella, els records amorosos, la solitud a la qual ens aboca la manca d’algú amb qui s’ha compartit una gran part de vida i del qual tan sols ens en resten el records, lligats a músiques, instants, objectes i detalls precisos, fixats per sempre a la nostra supervivència en solitud.
Les dues darreres parts, Paisatges i Marineres, ens remeten a la natura, a l’entorn estimat, a viatges i personatges habituals en l’obra de l’autora, com és el cas de la pintora Rosalba Carriera, o a les visions de Venècia. A Marineres hi sura l’ombra mítica de l’Holandès Errant i del que la seva figura llegendària ens suggereix.
No és fàcil comentar un llibre de poesia, els poemes no comencen i acaben, com una novel·la. És possible que Una bomba al jardí és llegeixi d’una tirada la primera vegada, perquè els poemes son tan bonics que no els pots deixar. Després hi tornarem, de forma més reposada, potser sense seguir cap ordre, i segurament en cada ocasió trobarem detalls que ens havien passat per alt, suggeriments, detalls precisos, petites fotografies artístiques lligades als sentiments i a la intimitat de la poeta.
En aquests dies a prop de Sant Jordi ens ensopeguem amb un gran nombre de recomanacions literàries de tot tipus, és fàcil que aquesta petita joia passi una mica desapercebuda, seria una llàstima. És aquest un llibre per tenir, llegir, rellegir i regalar. Olga Xirinacs és professora de piano, ha fet treballs plàstics relacionats amb el collage i té una gran cultura, lligada a la seva formació i a l’experiència que tan sols poden donar els anys, les moltes lectures, la intel·ligència i la sensibilitat. Tot això es palesa en les imatges poètiques d’aquests poemes colpidors.
