Aquest mes de febrer va morir, a València, Fina Cardona Bosch, poeta i moltes coses més, força coneguda a València i jo crec que molt poc coneguda per aquí, tot i que amb motiu de la mort es van publicar obituaris que semblaven constatar que la majoria de gent culta sabia qui era. Havia nascut a València, l'any 1957, i segons diu la imprescindible viquipèdia i ha repetit algun mitjà nostrat, era una de les veus més destacades de la lírica femenina en català, de finals del segle XX.
Aquest reconeixement s'hauria pogut traduir en una presència més constant i evident en els mitjans catalans o amb una difusió seriosa de la seva obra literària però, cercant per la xarxa i les llibreries, tan sols he aconseguit un precari exemplar del seu primer èxit poètic, Plouen pigues. Per la xarxa es troba més informació sobre la seva vida que no pas poemes a l'abast.
Font de la imatge: https://twitter.com/Somiatwiter/status/1489333607239987206
Va estudiar Història i Geografia a València, es va llicenciar amb una menció en Art i, com tants llicenciats en aquestes matèries, va exeercir de docent en un institut. L'any 1978 va quedar finalista dels Premis Octubre amb Plouen pigues, un llibre de poemes editat per 3 i 4 i prologat per Estellés. El segon recull de versos, difícil de trobar, va ser Pessigolles de Palmera, el 1981, editat pels enyorats llibres del Mall, i prologat per Maria del Mar Bonet.
Va estar casada amb el cantautor, jo diria que també poc conegut, traspassat molt jove, el 2002, Carles Barranco, qui va musicar alguns poemes de Cardona. Va treballar en televisió i i ràdio, sobretot al País Valencià. Havia publicat articles en diferents diaris i revistes. En el moment de la seva mort escrivia una columna cada setmana al diari digital Valencia Plaza. El tarannà obert i eclèctic de Fina Cardona desconcertava alguns sectors de la cultureta ortodoxa.
Potser amb motiu de la mort, que ja és trist, es reeditaran els seus poemes i s'editarà algun recull dels seus articles. Som un país estrany, i, pel que fa als Països Catalans, sense comentaris.
De Plouen pigues:
No sóc capaç
de relliscar al costat d'una flor. I no puc
i no ho sento.
Es mut el sòl cosit en trencaclosques de comptes...
amb nans de cartró, amb banderes de colors.
No sóc capaç
de caminar per la sisena via, i trepitjo.
I el núvol de mar m'omple els genolls de cotó fluix...
El silenci del tot sol, amagat, surt de la capsa d'aspirines
i tremola al costat de l'hivern...
No sóc capaç
i sóc guant de mil cabdells.
M'agafo els dits amb somriures d'infant
i penso al costat del mossèn de la catedral...
No sé si..., tap, tap, tap... papapapapapanyapa.
No sóc capaç
d'escriure el no ser d'una ampolla de fum
i volo al bufit d'una granota.
No sóc capaç
de trobar-me amb la bruixa nefasta disfressada de sirena
i beure el xarop diluït amb el perfun dels peixos
volàtils...
Referències:
https://valenciaplaza.com/fina-cardona-bosch-nexo
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josefina_Cardona_i_Bosch
https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-la-poetessa-fina-cardona/
