Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, fa molts anys que es dedica de forma professional a l'escriptura. Això no és gens fàcil i per aconseguir-ho cal, a més a més d'escriure bé, ser treballadora. Té un munt de llibres publicats, una part dels quals dedicats als infants i joves.
Ha rebut diferents premis, com ara el Néstor Lujan de novel·la històrica, el Barcanova i el Lola Anglada. També ha desenvolupat i desenvolupa un munt d'activitats relacionades amb el món literari. Molts dels seus llibres de narrativa per adults es poden emmarcar en això que en diem novel·la històrica, tot i que aquesta mena d'etiquetes sovint són una mica reduccionistes.
Ara li acaben d'atorgar el prestigiós premi Prudenci Bertrana de novel·la, amb El far, un llibre que es publicarà a primers de novembre. Aquest premi, com tants d'altres, compta amb un munt d'homes premiats, en comparació amb el nombre de dones, tan sols cal fer números (34/9!!!). Això passa en molts àmbits però en el de la literatura no s'hi val a dir que no hi ha dones escriptores, n'hi ha hagut i n'hi ha un munt i algunes amb una llarga trajectòria consolidada, com la mateixa Maria Carme Roca. Aquests dies es parla molt de la manca de paritat en el món de l'autoria i la direcció en el món escènic però crec que aquests diferències en el món literari no es posen gaire en evidència.
Roca és, a més a més, una persona molt amable i agradable, assequible a tothom, sense cap d'aquests tics de fatxenderia, estridència o suposada originalitat existencial habituals en alguns escriptors. Això ha fet que compti amb un munt de seguidors i seguidores, jo diria que més seguidores que no pas seguidors, però com que, en general, crec que les dones llegeixen més i més sovint, tampoc no resulta gens estrany que sigui així.
El seu aspecte aparentment fràgil, gairebé de fada modernista, pot amagar una mica la saviesa i l'experiència que ha aplegat al llarg de la seva vida professional. En comparació amb l'espai que les televisions dediquen a segons quins escriptors, amb una obra relativament reduïda, Maria Carme Roca, com d'altres escriptores catalanes, no acostuma a comptar amb aquestes promocions mediàtiques abusives, que sovint no acabes d'entendre.
Aquest blog l'havia dedicat, a l'inici, a la poesia escrita per dones, en català, però per diferents motius en diversificaré el contingut, ampliant-lo al món de la literatura escrita per dones, en català, sobretot, però també en d'altres llengües, i en qualsevol dels gèneres literaris. La concessió del premi Prudenci Bertrana a Maria Carme Roca pot ser un bon moment per a la renovació, tot i que ja fa temps que la temàtica del blog és més eclèctica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada