Maria Concepció Carreras i Pau (Olot, 1893-1961) va ser poeta, compositora i professora de música. Era filla d'una familia olotina culta i tradicional, va poder rebre una formació rellevant per l'època. Va estudiar solfeig amb el mestre i subdirector de l'escola de lOrfeó Popular olotí, Narcís Corriols. Més endavant va ampliar estudis a l'Acadèmi Ainaud, de Barcelona.
Va cursar els primers cursos de solfeig, que aprovari amb molt bona nota. El 1927 es va treure el títol, amb el pianista Ricard Vives com a mentor. Durant els anys vint i començament dels trenta va ser alumna de Joan Llongueras. Va donar classes de musica, solfeig i piano i va crear a casa seva una escola de música.
L'any 1940 va continuar amb la tasca pedagògica, seguint el mètode Dalcroze, après de Joan Llongueras. Una malaltia i una intervenció mèdica desafortunada van dificultar els seus darrers anys i va morir a Olot el 1961. En el cinquantenari de la seva mort la ciutat d'Olot ha publicat obra seva i s'ha recordat la seva tasca musical i literària.
En el camp literari, des del 1921 fins al 1935, va publicar poemes a La tradició catalana i a diferents publicacions. La publicació La Dona Catalana la va incloure en diferents antologies de poesia i prosa. Gràcies, precisament, a ensopegar-me amb un d'aquests volums vaig conèixer la seva figura i la d'altres poetesses d'abans de la guerra, molt interessants, avui poc conegudes i poc reivindicades encara. Per la xarxa es pot trobar avui informació sobre Carreras però pocs poemes seus son accessibles per internet i els darrers llibres publicats sobre ella son, encara, difícils de trobar més enllà l'àmbit local cosa, per altra banda, habitual pel que fa a la difusió de moltes autores d'abans i d'ara.
La font Moixina
Gentil pubilla d'aquest nostre pla!
Ton nom revola enllà
de cimes i muntanyes
i el diu la goja tot dansant l'amor
davall de les pestanyes
d'estels d'or.
Per ta beutat, natura t'ha bastit
un bell palau, guarnit
de branques enramades,
per on la llum, translúcida, suau,
hi penja a garlandades
del cel blau,
amb claps de sol que et besen sota el cant
letífic, incessant,
de passerells i merles
brunyint amb un delit sempre insadoll
els collarets de perles
del teu coll.
I t'ha enjoiat de gais indrets, jardins,
turons i gerds camins,
i d'herbes oloroses
n'ha fet un escampall al teu redós
que encensen delitoses
el teu cos,
i amb llenç de llir i conxes de vellut
el prat ha devingut
flairós llit de princesa,
perquè en sentir-te lassa puguis tu
colgar-hi la bellesa
del teu nu,
i el rou nocturn, amant que arran del pols
et vetlla el somni dolç
(una glicina... un cigne...)
amb gotellims d'acer aurifluent
veiem com te persigna
lentament,
i l'alba esparpillant l'ull safirí,
vestida d'organdí
amb dits de llum pentina
els bucles platejats que bellament
damunt la teva sina
van caiguent,
i van caiguent per glòria d'eix tocom
que prou ho sap tothom
que és lilial i pura
l'aigua que et regantella pit avall
i que viument fulgura
com cristall,
i que ets l'orgull i el símbol del terrer
i encant del foraster,
formosa font Moixina!
car el qui et veu en resta tan ullprès,
que et serva en la retina
sempre més.
Més informació:
https://revistes.udg.edu/revista-girona/article/viewFile/13439/17127
https://ca.wikipedia.org/wiki/Concepci%C3%B3_Carreras_i_Pau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada