Acabo d'ensopegar-me amb l'esquela de Núria Mínguez (1936-2018) una d'aquestes escriptores les quals, malgrat tenir un gruix important de publicacions i uns lectors fidels, no ha estat mai gaire visible. La informació sobre els seus llibres i la seva trajectòria, a la xarxa, és relativament minsa.
Mínguez, era farmacèutica, com d'altres escriptores importants, i estic pensant, per exemple, en Rosa Fabregat. Va ser una pionera en el gènere de la novel·la de misteri en català. És estrany que en aquests darrers anys, quan el gènere ha arribat a l'excés, no se l'hagi reivindicat més a fons. La seva és una literatura, en general, molt lligada al país, i els mateixos títols de les novel·les sovint ens evoquen aquesta relació. El seu pare, Joan Mínguez, va ser també un bon escriptor i ella va passar una part de la seva vida a l'estranger. Havia escrit poesia, en els seus inicis, i havia aconseguit uns quants premis importants, com el Ciutat de Palma.
El millor homenatge de comiat que li podem fer és recuperar alguns dels seus llibres, més de trenta novel·les, tot un llegat literari important que mereix tenir més difusió als mitjans i més reconeixement per part dels especialistes, car jo crec que Mínguez sí que tenia, com d'altres escriptores, el reconeixement popular d'un públic fidel, de majoria femenina, com sol passar sovint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada