El jurament
Sílvia Romero i Olea
Premi Blai Bellver de
Narrativa, 2017
Bromera, 2018
El jurament és
una de les darreres novel·les de Sílvia Romero, escriptora que compta ja amb una trajectòria remarcable i ambiciosa en
el món de la literatura, en diferents gèneres però, sobretot, en el camp de la
narrativa. En aquest llibre incideix en
el gènere de la novel·la històrica, evocant dos fets importants i tràgics
esdevinguts a l’Anglaterra del segle XVII, la gran epidèmia de pesta i
l’incendi de Londres, dos fets que van colpir l’autora en llegir sobre ells i
que van inspirar, en gran part, aquesta novel·la.
El
llibre parteix de l’actualitat a través d’una parella, Pilar, pintora i Manel,
antiquari, un home simpàtic i amic de fer acudits, un tret que en alguna ocasió
resulta una mica reiteratiu al llarg de la narració. La parella viu a Llançà
quan rep un estrany regal, un quadre, precisament de l’incendi londinenc, que
els envia un expert en art, amic de Pilar. Sota la pintura, feta per un autor
poc conegut, es possible que se n’amagui una altra d’algú més reconegut i
valorat, el gran Rembrandt.
La
parella viatjarà al Regne Unit per tal de trobar-se amb l’autor del regal i tot
plegat ens portarà a reconstruir la història del quadre i la de les persones
que van convergir al seu voltant en un moment i una època, així com a seguir la
petja dels seus descendents, fins al present. A la primera part del llibre
passem del present al passat i ens situem en diferents escenaris, la Catalunya
actual i l’Anglaterra i l’Holanda del segle XVII. A la segona part de la
novel·la el pes del passat és més evident i ens trobarem immergits a
l’Anglaterra de l’època, molt ben evocada i reconstruïda per l’autora. La
complexitat de la narració, que es podia haver alleujat amb l’eliminació
d’algunes reiteracions prescindibles, com ara la persecució que un dels
personatges sofreix per part d’un malvat de manual, ve abaltida per la
utilització d’un llenguatge planer i eficaç.
Alguns
fets i situacions resulten previsibles i potser no calia el recurs una mica
tòpic a un diari del passat on s’expliquen els esdeveniments. En algun moment la
relació entre el present i el passat resta una mica forçada. A favor del text trobem
la documentació acurada sobre l’època i les seves circumstàncies i mentalitat,
així com les precisions a l’entorn de personatges reals, com ara el mateix
Rembrandt o les referències als prejudicis diversos que suraven en aquella societat. Tot plegat conforma un context versemblant i ben relatat, que
evidencia la seriosa documentació amb què l’autora ha treballat a fons, per
situar-nos en un temps que no és el nostre i en el ben descrit Londres de
l’època.
Sílvia
Romero es mostra de nou com una escriptora ambiciosa, constant, amb ganes
d’explorar nous camins i entomar reptes diversos en la seva narrativa. El jurament ha rebut el premi de
narrativa Blai Bellver, de la ciutat de Xàtiva, i ha estat publicat per Bromera, una
editorial imprescindible en el camp de la literatura catalana. Romero
(Barcelona, 1962) ha escrit novel·la, poesia i teatre, compta amb deu novel·les publicades i amb
reconeixements i premis diversos (Sèrie Negra de Novel·la, Columna Jove, El
Lector de l’Odissea i el Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó). Ha estat
presidenta de l’ARC, directora de la revista digital Lo Càntich i creadora de
la revista Inèdits. Col·labora en diversos programes culturals de ràdio, clubs
de lectura i a la revista Núvol.
