Biografia
Matilde Nuri va néixer a Vic i actualment viu a L'Ametlla del Vallès. Casada i amb dos fills, tot i ser Òptica fa temps que es dedica tan sols a escriure. Ella mateixa ens explica la seva relació amb la literatura:
Escriure és un
privilegi que vaig descobrir a l’adolescència i practico amb més o menys
dedicació, depenent de tal com van venint i em permeten les exigències de la
vida de cada dia. Sóc autodidacta: això li atorga al fet d’escriure, en el meu
cas, un ritme lent i un munt de plaers afegits.
He publicat contes
infantils a l’editorial Besacoa, en català i en castellà.
He auto editat dos
reculls de poesia a Amazon, ‘A tall d’aigua’ i ‘Cordes’, i una
novel·la ‘Rojo Flamingo’, disponibles al meu bloc ‘..i escaig’.
En aquests moments tinc entre mans l’esborrany
d’una novel·la i prou poemes per a projectar nous reculls de poesia.
NOVETATS
Participació en el col·lectiu Cornèlia Abril, amb el llibre de relats 'HE D'ANAR-ME'N' (octubre, 2015).
A tall d’aigua –
PROCÉS 3
de fulles perennes
s’han
vestit els braços
alçats
de l’estima
arbre
canelobre o dolles
que la llum nòmada suporten
contributiu
el dia
levita el vers
polsa
un batec nadiu i cadenciós
la
paraula tensada
flux
successiu
i durador
estridències
terra flonja aiguabarreig
fluent en el rellotge liquat
quan la llunació fa inútil el sol
que orbita indrets remots
primes drisses tensen
banderes de senyals
la
cambra de control esdevé
cambra de derrota
fixesa d’un fragor obsés
gir escapament furt
doble capa de
vidre
ja esguerrada
la mesura
ben conscients del cost del preu
que haurem de pagar per
una fracció
simple del litre
sabem que en l’estanquitat del vial
si algun contingut s’hi genera
no és sinó el buit
L’ESCAROLA
cau l’aigua
regalada
a raig cau per
esclarir els rínxols
d’una menja tendra
que no pesa a l’estomac
àpat
frugal, ciutat de l’avenir
no passarem aquí gana
vivim al dia, el dia que
precedeix a la nit
el dia normal
nostrat
Cordes –
flor
sense tija
els
ulls inventen el temps i la delicadesa
quan la
mirada es detura en els detalls d’una poncella
si
s’entreté en el silenci d’una gota gebrada
vora la
insinuació de les nervadures
en el roig
intens de la corol·la
-avui les meves lletres
són roges-
plecs i
replecs d’infinits pètals
de la
futura flor
-previsible flor-
pàgines
i més pàgines
d’un
llibre encara per llegir
-imprevisible llibre-
conjunt
de paraules possibles en el conjunt
de
combinacions impossibles
flor
sense tija
DE
FORMA NATURAL
en el vell fris del món
com el suïcida que no davalla
la pedra benigna
el gest estatuari de la gàrgola
font de regrés al còdol
ja mosaic de caricatures
on un cantal viu
on un cantal rom
arpa en estries l’aire
i no minva de forma natural
a causa de la erosió
petja d’aucell
confio en les paraules
de petja d’aucell
cansades d’espanyar
s’endormisquen en un
carrer sense sortida
i paguen peatge en
concepte de
independència
confio en les paraules
puc dir el què penso
puc callar el que sé no gaire
és
cordes
cordes mínimes vibren en onze
dimensions i sostenen
el funàmbul que som tu i jo avançant al límit del coratge
cordes vegetals de cànem entrellaçat,
lianes que s’enfilen
buscant
llum o que davallen per ser arrel i alimentar-se
cordes de reu a la presó, sogues que
degollen l’alegria
per culpa de l’odi o de quimeres inversemblants
cordes salvavides en naufragis a alta
mar, en una bassa,
en una galleda, en una llàgrima, on
sigui, cada dia, a la politja,
al cabestrant, en el teorema o també en
la circumferència
allà on la corda més llarga és el
diàmetre
-mesures, coordenades, paràmetres,
estadístiques-
cordes del destí vibren en la dimensió
que m’apropa
a les teves paraules: Sí, quan estàs
pensant si,
No, quan estàs pensant no, sovint un
t’estimo
i per un instant la vida és
cordes de violí, guitarra o tambor
cordes elàstiques de la paciència
cordes de l’energia que lliguen les
belles teories
i ens revelen el vell nou elegant
univers d’onze dimensions
