M'acabo d'assabentar que el dia primer de febrer va morir Glòria Abras, poeta, blogaire i moltes coses més. Sovint debatíem un munt de temes en els comentaris al meu altre blog, li vaig dedicar una entrada en aquest, tenia molta obra inèdita i tan sols un llibre publicat.
A finals de gener encara em va enviar un email per recomanar-me uns llibres.
Descansi en pau al cel dels poetes.
Reprodueixo els poemes que vaig publicar en el seu moment al Tèrbol Atzur.
Somni
De vegades
les cases es disfressen
i els indrets familiars
esdevenen estranys,
i estranys nosaltres
iniciem intranquils
breus i erràtics camins
que busquen i ens busquen
i extraviats i curiosos
toquem la noble fusta
d’una taula
que no havíem vist mai
i olorem el lilà que creix al pati
amb plaer nou.
De repent
una daga de llum
ens cega la mirada
i càndids com infants
reconeixem el món
i els seus antics costums.
Segurament somiàvem.
Mirall
La tardor ja és al pati.
L’herba està quieta
I el cel de fosc metall
com un punyal s’endinsa
fins el cor de la terra.
De la finestra estant,
em veig a mi mateixa.
El corriol és curt,
L’aigua, propera.
Esdevinc un esbós:
Dona donant l’esquena.
La tardor ja és al pati.
L’herba està quieta.
Un presagi d’onades
inerta m’arrossega.
L’últim record que salta
és la trena de plata
compacta i vertical
partint la meva esquena.
Succés
I
Portava el vestit blanc
de les festes més belles.
El vi blanc coll avall
i els glops de l’amant tendre.
Jardins sobre les pells,
laberints sense llei,
celebracions secretes,
sanglots, sospirs, suors,
un sol país el nostre,
tu i jo, jo i tu, nosaltres
com una única terra.
Illa de besos llargs
Illa d’ofec i febre.
II
Varem perdre les mans
que, de cop, eren cegues
I ja no coneixíem
els nostres ulls de sempre.
Portava el vestit blanc
de les festes més belles,
blanca vela estripada
vella barca estellada
surava malferida
a l’ull de la tempesta.
Glòria Abras Pou – Poemes inèdits
8 comentaris:
I ha mort jove, massa jove, no era arbre de foc el seu blog?
Descansi en pau.
Sí, tenia un càncer controlat des de feia temps, ens havíem escrit, també al blog, li agradava el debat. Tot i que no la coneixia personalment m'ha trasbalsat la notícia, precisament me n'he assabentat per casualitat, cercant un altre difunt al tanatori de Badalona, porto una temporada...
Tenia diferents blogs, Arbre de foc, Certa Glòria, escrivia molt al facebook i a tot arreu, des de feia anys. Escrivia molt bé i sabia moltes coses sobre literatura, cinema, música.
Encara fa pocs dies em va escriure un email recomanant-me uns llibres.
Descansi en pau.
Ostres, em sap greu! Oi que parlàvem d'ella divendres passat?
Sí, Enric, sobre els molts comentaris que posava al meu blog, i, ja veus, havia mort.
Haurien de començar a plantejar-nos seriosament el testament digital. Hi ha massa blocs, facebooks i twitters orfes sense un comiat digne i adequat.
Hola, Júlia, disculpa el retard. Sóc la germana de la Glòria. Em parlava de tu i, si no em falla la memòria, una vegada ens va posar en contacte (vaig fer el llibre sobre l’obra publicada de Jaume Passarell). Et volia agrair el post que li has dedicat i comentar-te que em parlava molt de tu i que li agradava compartir comentris sobre temes tan apassionants com la literatura i el,cine. Una abraçada,
Margarida
Francesc, tot arribarà, de tota manera no em sembla malament que continuem vius a la xarxa una temporada després del final.
Hola, Margarida,
em vas fer arribar un llibre sobre Passarell quan al barri li vam dedicar una xerrada, efectivament.
Amb la Glòria no vam arribar a conèixer-nos en persona però era com si ens coneguéssim, trobo molt a faltar els seus apassionats i fonamentats comentaris, amb el meu marit fa molts anys havien coincidit al Banc.
Rep el meu condol.
Vaig saber de la seva mort en cercar un altre difunt, el germà d'una amiga, relativament jove, que vivia a Tiana, i em va trasbalsar força tot i que amb els anys t'adaptes a tantes pèrdues.
Alguna vegada et veig a la tele de Badalona comentant coses sobre el Museu.
Una abraçada, gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada