diumenge, 11 de febrer de 2018

DAHLIA RAVIKOVITCH, IMAGINACIÓ, LLIBERTAT I PAU


Resultat d'imatges de dahlia ravikovitch

En alguna novel·la que vaig llegir fa algun temps una dona llegia un poema de Dahlia Ravikovitch. Així vaig conèixer l'existència d'aquesta poeta. 


Ravikovitch va néixer a Ramat Gan, el 1936. Va començar a llegir i escriure molt aviat. El seu pare era enginyer i la seva mare, professora. Va perdre el pare quan era petita, el va atropellar un conductor borratxo. La seva mare i ella es van instal·lar en un kibbutz però no hi van encaixar. Als tretze anys Dahlia va estar en una casa d'acollida, a Haifa. 


Es va casar als divuit anys però es va divorciar tres mesos després. D'altres matrimonis també van acabar en divorci. Va fer el servei militar i va estudiar a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Gran lectora, bona traductora i professora de secundària, Dahlia Ravikovitch va militar en el moviment de pau israelià i va col·laborar amb personalitats públiques a favor de la igualtat, la justícia social i la pau.

Resultat d'imatges de dahlia ravikovitch libros

Va patir importants períodes de depressió. El 2005 va ser trobada morta i es va especular amb un possible suïcidi, cosa que l'autòpsia va desmentir, la causa va ser un problema de cor.

Els seus primers poemes van aparèixer en una publicació del seu país, la van animar a escriure de forma més professional i el seu primer llibre, L'amor de la taronja, la va donar a conèixer, era una de les poetes més joves d'Israel. Va publicar deu volums de poesia, en hebreu, així com obres de prosa, contes infantils i traduccions a l'hebreu de poesia anglesa. Alguns dels seus poemes es van musicar i es van convertir en cançons populars. Va rebre diferents premis literaris al llarg de la seva vida, relativament breu.

A la xarxa es pot trobar força informació sobre aquesta poeta, en anglès i castellà. En català es pot descarregar un complet pdf d'Eduard Feliu, que inclou una antologia de Ravikovitch en català i una biografia de l'escriptora. Va ser publicat a la revista TAMID (http://revistes.iec.cat/index.php/tamid/index). D'aquest document he copiat els poemes. Una gran part de la biografia l'he tret de wikipedia.

Aquí es pot escoltar una entrada en un programa de la ràdio argentina Sefarad, amb un apunt biogràfic de la poeta i una cançó amb lletra seva, a més d'alguns poemes traduïts al castellà.


L’amor de la taronja


El país del sol ponent


«[Josies] va treure els cavalls que els reis de Judà havien consagrat al sol, a l’entrada del temple del SENYOR... i cremà els carros del sol.» (2Re 23,11)


M’havien dit que es podia anar al país del sol ponent
 però no em van dir mai
 si jo hi podria arribar.


Sense company de viatge, vaig prendre el camí 
cap al país del sol ponent, 
la carrossa del qual era d’or.


També em van dir que al país del sol ponent 
els reis que d’antic hi regnaven
 eren d’incomparable grandor.


I el cor em deia: si puc arribar al país del sol ponent
 em donaran un tron reial 
i una túnica de porpra.


Ningú no em va dir mai, m’ho vaig doncs imaginar 
que a la terra del sol ponent 
trobaria la pau eternament.


Nina de corda


Jo era una nina de corda aquella nit, 
cercant a dreta i esquerra nous camins, 
però vaig caure a terra i em vaig fer bocins, 
que van cuitar a reparar amb art exquisit.


I vaig tornar a ser la nina que no es decanta, 
plena de seny i de resignació, 
però una nina d’una altra condició, 
com branca esqueixada que el circell aguanta.


Després em van dur a un ball deliciós 
però em van deixar sola amb els gossos i els gats 
per més que els meus passos fossin ben compassats.


I tingués els ulls blaus i el cabell ros
i un vestit que amb les flors del jardí feia conjunt 
amb un barret de palla i cireres al damunt.


Delit

Va ser allí que vaig sentir l’inefable delit, 
un dia setè, un dia de repòs qualsevol, 
les branques dels arbres cercaven l’infinit.


La llum era un riu que ho inundava tot sens brogit, 
el globus de l’ull es delia pel globus del sol. 
Va ser llavors que vaig sentir l’inefable delit.


No prou satisfeta de fer lluir l’esbarzer florit,
la llum queia a raig damunt l’oneig del rierol, 
el meu cap era una taronja que l’havia enllepolit.


Lliris grocs semblaven voler engolir el seguit de brins d’herba
que suraven a l’aigua en estol, 
un dia setè, un dia de repòs qualsevol,

Cap comentari: