MAICA DUAIGÜES va nèixer a Barcelona, la primavera de 1946.
Afeccionada, des que te us de raó, a la lectura, l'escriptura, el dibuix i la pintura.
Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona.
Treballà al llarg de més 40 anys en una entitat asseguradora, en els departaments de correspondència, traduccions, reclamacions i atenció al client.
Partidària de la formació permanent, mai no ha deixat de formar-se en cursos de diferents disciplines.
Ha publicat poemes en castellà: AUNQUE LA VOZ SE OPONGA A LA PALABRA
Ha publicat poemes en català: VER UN PAÍS DE POESIES
A més a més té molts poemes en diferents publicacions i alguns contes.
Fundadora del grup de poesia POEMES AL NAS DE LA LLUNA
Gestora i realitzadora d'actes de poesia i tallers d'escriptura creativa i de lectura poètica.
Creadora i realitzadora del blog de poesia, literatura i articles d'opinió: POEMES AL NAS DE LA LLUNA.
Creadora i realitzadora de diversos programes de ràdio, a CALAFELL RÀDIO i a RÀDIO SARRIÀ.
Col·laboradora articulista en la revista SANT ANTONI, de l'Associación de Veïns de l'esmentat barri.
Lectora de poemes en públic
Lectura dramatitzada de guions i obres teatrals.
Donà la veu en off al documental SXXI SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE
Actriu en el curtmetratge ELMYR DE HORY, L'ART D'ESTAFAR BONA QUALITAT
Pertany a diverses associacions i grups de poesia i de teatre.
ALGUNS POEMES:
PER ESTIMAR-TE LLIURE
Maica Duaigües
Una flor necessita el camp obert,
la llibertat del tot i del no res;
no la vulguis tallar si és que l'estimes!
JOIA
Ara somriu
al teu interior
i accepta aquest regal
que et fa l'amor.
Ara somriu
i deixa el teu sofrir,
escolta el vent,
i sent el sol sortir.
Descansa avui
de tot el teu lluitar
el cor batent
s'haurà d'assossegar.
Ves endavant
on tens obert camí:
és ample i gran,
és tot el teu destí.
Ara somriu
perquè tens a la mà
aquell amor
que un jorn vas somniar!
EN CLAU DE SOL
He seguit el meu ritme, caminant,
cercant la meva interna melodia,
en un sol sostingut en l'esperança,
sota l'empara del sol de l'energia.
La meva senda solitària em guia
pels sòlids viaranys de versos meus
que intenten convertir-se en poesia.
De sol a sol avanço, per la vida,
pensant que només parlo amb mi mateixa,
i a voltes em sorprèn la descoberta
d'aquella orella atenta en sintonia.
I el sol·liloqui esdevé col·loqui,
i esclata el sol major de l'Harmonia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada