dijous, 14 de maig del 2020

ADÉU A CARME CATÀ, POETA BARCELONINA




La poeta i amiga Imma Fuster i Tubella em fa saber que s'ha apagat la veu de Carme Catà, poeta i rapsoda, que ha estat un referent per a molta gent amant de la poesia i em fa arribar una referència sobre la seva obra i trajectòria. Carme Catà era també una activista cultural poètica, podríem dir, l'havíem escoltat de forma directa i per la ràdio, recitant poemes seus o d'altres autors i autores. Descansi en pau al cel dels poetes.

Carme Catà i Altés 

Poeta barcelonina coneguda a casa nostra per la seva col·laboració fidel en les tertúlies del Grup Literari Poesia Viva, que van tenir lloc d’ençà de l’any 1976, i van perseverar durant molts anys més a la Cova del Drac del carrer Tuset. Aquest grup va treballar pel conreu de la poesia catalana, i cadascun dels seus components va transmetre el seu mestratge a molts poetes actuals. 

POEMES AL NAS DE LA LLUNA: Article 421) ABECEDARI POÈTIC - Progr ...

Carme Catà ha estat presentadora en centenars de tertúlies i actes, tant  presencials com radiofònics, on escriptores i poetes han tingut sempre un gran protagonisme. La seva veu, ensems, s’ha escoltat a través de Ràdio Estel i d’altres emissores recitant poemes propis i de diferents autors. 

poemes del temps - Libros - Iberlibro
Dona de gran humanitat, ha viscut lliurada a la nostra cultura i ha expressat els seus sentiments, mitjançant la poesia, en quatre llibres publicats: Poemes, L’arbre del temps, Remor de silencis i Poemes al vent. 

Ens ha deixat el 14 de maig del 2020 però, sense dubte, els qui hem tingut la sort de conèixer-la en conservarem sempre la seva transparència, el seu coratge i la seva gran vàlua com a poeta i com a persona. 





DESPERTAR (Del llibre Remor de silencis

Dolços matins de canyella 
sense cap tast d’amargor, 
allunyant aquella imatge 
que ha anat empassant-se el temps. 
Ja no fan nosa aquells dies 
de color de servitud, 
ran el llindar d’un caprici 
en un món indecís d’ombres. 
Avui, desperten la pell 
els llavis tendres del vent 
amb plaer de llibertat 
i una suau esperança. 
M’adornaré tot el cos 
amb il·lusions de plata... 
I aniré estrenant nous somnis 
dins la cambra del meu jo!