CARME CABÚS, MIRALLS POÈTICS

Per atzar, en cercar poemes sobre una temàtica determinada, m'he ensopegat amb el blog literari de Carme Cabús, absolutament recomanable. 

Carme Cabús Mañosa és Llicenciada en Ciències de la Informació, especialitat de Periodisme, i és traductora, correctora i professora de català per a adults.

Professionalment s'ha dedicat al periodisme i l'ensenyament de català per a adults.

Escriu tant  poesia com prosa, i ha guanyat diversos premis literaris en tots dos gèneres.

Obres publicades:

69 Epigrames eròtics (poesia) Ed. Emboscall

Relats esmolats (narrativa) Ed. Emboscall

Dies a Polònia (narrativa) Ed. Emboscall

Podeu trobar la seva obra literària al blog MIRALLS D'AIGUA 

Poemes Inèdits:

País íntim

País íntim on s’ensonyen els gats,

on darrere les finestres se somia,

on la roba s’eixamora cap al tard,

on la lluna es bressola al vellut blau del dia.

País íntim on les gavines volen

damunt terrats engalanats de brisa,

on el mar xiuxiueja a tothora

el seu amor sincer amb el vent que el captiva.

País íntim on la festa retruny

al fons dels timbals i al cor de la vida,

els passejos resplendeixen de llum,

la tarda passa suau amb sentor d’alegria.

País íntim d’aire transparent,

la gent va de bracet a la fira,

la llengua ressona als arbres imponents,

a les altes muntanyes i als carrers de les viles.

País íntim, intens i porticat,

cada dia amb olor de sajolida,

pàtria meva, país il·limitat,

l’anhel més endinsat, neguit que se somia.

País íntim, qui et pogués conrear,

tot sencer, de muntanya a planícia,

qui pogués allargar una mà

i tenir-te sencer, immensíssim i lliure.

Mare

Qualsevol llum del vespre em porta a tu,

temps íntim remorós de fulles,

i a la casa on tu ets hi ha el centre pur,

devora els fogons, a la teva cuina.

La teva veu ressona a la cova ancestral,

fondària primordial del meu origen,

i el sopar que serveixes amb les teves mans

té l’aroma i l’escalfor del pregon viure.

Més real que tu no hi ha ningú,

mare que de cada estació ets la reina,

i a tot arreu alenes sentit absolut

i per sempre el meu món duu la teva empremta.

Dona, només tu

A la vora no hi ha mà

que t’alci per l’alegria,

ni cap pit on recolzar

el plany cremant que el corlliga,

només tu, molt lentament,

eixiràs cap a una riba,

on pujaràs a un vaixell

per navegar en mar antiga,

i si naufragues de nou

sola exposaràs la vida

per remuntar un altre cop

en mar blava, fins a Ítaca.

Vida nova

Vitalment arreles
a la terra fonda,
panxa de la mare
que et consent i gronxa.

Amb ímpetu tibes
la carn remorosa,
cançó de bressol
que et nodreix i ensonya.

Fermament empenys
el clos on ets hoste,
en la rodonesa
no hi cap la derrota.

Prec

Pren-me sencera amb les teves mans
i porta’m al país del teu cos tumultuós,
per reverdir-me entera amb llucs i brots gemats
per encendre de ple les fogueres majors.
Irisa amb la teva pell els filats més roents
del desig arborat que em traspassa l’amor,
ungeix-me al teu foc viril molt lentament,
i deixa’m prendre el nèctar que traspua el teu ardor,
que em vull quedar per sempre al teu encís,
temps aplegat al teu ésser vital,
temps que amb tu es multiplica, infinit,
i crea un nou estel a l’espai orbital.