Per atzar, en cercar poemes sobre una temàtica determinada, m'he ensopegat amb el blog literari de Carme Cabús, absolutament recomanable.
Carme Cabús Mañosa és Llicenciada en Ciències de la Informació ,
especialitat de Periodisme, i és traductora, correctora i professora de català
per a adults.
Professionalment s'ha dedicat al periodisme i l'ensenyament de català per a adults.
Escriu tant poesia com prosa, i ha guanyat diversos premis literaris en tots dos gèneres.
Obres publicades:
Professionalment s'ha dedicat al periodisme i l'ensenyament de català per a adults.
Escriu tant poesia com prosa, i ha guanyat diversos premis literaris en tots dos gèneres.
Obres publicades:
69 Epigrames
eròtics (poesia) Ed. Emboscall
Relats esmolats
(narrativa) Ed. Emboscall
Dies a Polònia
(narrativa) Ed. Emboscall
Podeu trobar la
seva obra literària al blog MIRALLS D'AIGUA
Poemes Inèdits:
País íntim
País
íntim on s’ensonyen els gats,
on
darrere les finestres se somia,
on
la roba s’eixamora cap al tard,
on
la lluna es bressola al vellut blau del dia.
País
íntim on les gavines volen
damunt
terrats engalanats de brisa,
on
el mar xiuxiueja a tothora
el
seu amor sincer amb el vent que el captiva.
País
íntim on la festa retruny
al
fons dels timbals i al cor de la vida,
els
passejos resplendeixen de llum,
la
tarda passa suau amb sentor d’alegria.
País
íntim d’aire transparent,
la
gent va de bracet a la fira,
la
llengua ressona als arbres imponents,
a
les altes muntanyes i als carrers de les viles.
País
íntim, intens i porticat,
cada
dia amb olor de sajolida,
pàtria
meva, país il·limitat,
l’anhel
més endinsat, neguit que se somia.
País
íntim, qui et pogués conrear,
tot
sencer, de muntanya a planícia,
qui
pogués allargar una mà
i
tenir-te sencer, immensíssim i lliure.
Mare
Qualsevol llum del vespre em porta
a tu,
temps íntim remorós de fulles,
i a la casa on tu ets hi ha el centre
pur,
devora els fogons, a la teva cuina.
La teva veu ressona a la cova
ancestral,
fondària primordial del meu origen,
i el sopar que serveixes amb les
teves mans
té l’aroma i l’escalfor del
pregon viure.
Més real que tu no hi ha ningú,
mare que de
cada estació ets la reina,
i a tot
arreu alenes sentit absolut
i per sempre el
meu món duu la teva empremta.
Dona,
només tu
A la vora no hi ha mà
que t’alci per l’alegria,
ni cap pit on recolzar
el plany cremant que el corlliga,
només tu, molt lentament,
eixiràs cap a una riba,
on pujaràs a un vaixell
per navegar en mar antiga,
i si naufragues de nou
sola exposaràs la vida
per remuntar un altre cop
en mar blava, fins a Ítaca.
Vida
nova
Vitalment arreles
a la terra fonda,
panxa de la mare
que et consent i gronxa.
a la terra fonda,
panxa de la mare
que et consent i gronxa.
Amb ímpetu tibes
la carn remorosa,
cançó de bressol
que et nodreix i ensonya.
la carn remorosa,
cançó de bressol
que et nodreix i ensonya.
Fermament empenys
el clos on ets hoste,
en la rodonesa
no hi cap la derrota.
el clos on ets hoste,
en la rodonesa
no hi cap la derrota.
Prec
Pren-me sencera amb les
teves mans
i porta’m al país del teu cos tumultuós,
per reverdir-me entera amb llucs i brots gemats
per encendre de ple les fogueres majors.
Irisa amb la teva pell els filats més roents
del desig arborat que em traspassa l’amor,
ungeix-me al teu foc viril molt lentament,
i deixa’m prendre el nèctar que traspua el teu ardor,
que em vull quedar per sempre al teu encís,
temps aplegat al teu ésser vital,
temps que amb tu es multiplica, infinit,
i crea un nou estel a l’espai orbital.
i porta’m al país del teu cos tumultuós,
per reverdir-me entera amb llucs i brots gemats
per encendre de ple les fogueres majors.
Irisa amb la teva pell els filats més roents
del desig arborat que em traspassa l’amor,
ungeix-me al teu foc viril molt lentament,
i deixa’m prendre el nèctar que traspua el teu ardor,
que em vull quedar per sempre al teu encís,
temps aplegat al teu ésser vital,
temps que amb tu es multiplica, infinit,
i crea un nou estel a l’espai orbital.
8 comentaris:
Júlia enhorabona per aquest bloc tan ple de vida poètica
He fet una visita a MIRALLS d'AIGUA i tens raó, és un bloc molt recomanable.
Gràcies, Júlia, per donar-nos a conèixer noves i potents veus en la poesia femenina.
Hola Júlia,
Em permeto recomanar-te que consideris la possibilitat d'incloure la jove poetessa Raquel Casas Agustí al teu llistat.
Es de Vilanova i ha guanyat diversos premis de poesia i prosa.
Per seguir-li la pista: Blog Lengua de gat
http://llenguadegat.blogspot.com
Tu mateixa, és clar...
Molt de mèrit aquest blog teu !!!. És de premi gros. Espero que te'l donin no virtual com jo sinó real i en espècies que puguis disfrutar.
Una abraçada i un petó. Cuida't
Sani
Gràcies, Sani, miraré de contactar-hi així que pugui.
Una abraçada i contenta de 'veure't' per aquí.
Sobre premis em temo que no tinc sort, he, he.
Gràcies, Glòria, tu també fas una gran tasca poètica en moltes vessants.
És una poesia molt tendre i entenedora
Efectivament, Mercè.
Publica un comentari a l'entrada