MIREIA VIDAL-CONTE

Mireia Vidal-Conte (Barcelona, 1970), és Llicenciada en Ciències de la Informació i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada.

Professionalment s'ha dedicat a l'ensenyament d'adults i a la traducció.

Participa de forma activa en molts recitals de poesia i col·labora de forma habitual en mitjans diversos i en revistes científiques i culturals.


Premis literaris:

Recull-Benet Ribas de poesia, 2005: Gestual
Premis Literaris de Girona-Miquel de Palol de poesia, 2005: Pragari
Maria Mercè Marçal, 2007: Anomena'm nom
Ciutat de Tarragona-Ramon Comas i Maduell de poesia, 2007: Margarides de fons

Publicacions:

Poesia 
Gestual. Lleida: Pagès, 2005
Pragari. Barcelona: Columna, 2005
Anomena'm nom. Lleida: Pagès, 2007
Margarides de fons. Valls: Cossetània, 2008
Orlando natural. Barcelona: LaBreu, 2010



Podeu trobar més informació sobre aquesta autora i la seva activitat poètica al blog MIREIA VIDAL-CONTE.


A Daltabaix poètic hem trobat aquests seus dos poemes inèdits:

A Rosina Ballester, poeta balear
el mirall d’Orlando natural

I

   

ella tan amada

separa cos d’altres documents

amor encara esmenta

si pregunta diu

a la Mireia li sorprèn aquesta quotidianitat

i no en marxa no ha no deu

d’aquesta ànima cridada de forma tan natural

  

II

  

com terra menorquina

que voldries abastar

només aquest poema

té

-------

no tot és dicible

exactament no és

fotocòpia exacta de la complexitat àrdua és difícil

tens!

llenguatge vacu en sentit figurat si no hi ha d’altre

tolls emotius arenes movedisses fullaraca hi enfonses malucs

mans desajustades

crosses paraules mai originals si l’altre llenguatge roman tapiat

tens! 

esbossos sensacionals mai solcs reals

et queda reses

com vius Formentera per si creguessis en la mística

només aquí podria ser efectiva

tens!

ni un sol renec que distorsioni tens

  

Poemes inèdits

© Mireia Vidal-Conte