El
currículum essencial de Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, 1968) gira al
voltant de dos eixos: primer, una família indispensable; segon, un grapat
d’amistats d’aquelles que no s’acaben mai, passe el que passe.
A
banda d’aquests fets vitals, hi ha hagut algunes circumstàncies literàries que
l’han anat conformant com a poeta. L’any 1992, haver guanyat el premi Senyoriu
d’Ausiàs March de Beniarjó, la qual cosa, a banda d’haver-li permès de publicar
el seu primer llibre, Remor alè
(València, 1993), li va propiciar belles coneixences personals i literàries que
encara duren. L’any 1998 va publicar A
les palpentes del vidre, i el 2002, Tots
els noms de la pena, en l’entranyable i meritòria col·lecció “Edicions de
la Guerra”. L’any 2007, Flors a casa va merèixer els Jocs Florals de
Barcelona, i amb això, l’autora, el reconeixement de Poeta de la Ciutat.
Ha
estat inclosa a antologies com ara Contemporànies
(1999), 21 poetes del XXI. Una
antologia dels joves poetes catalans (2001), o Imparables. Una antologia (2004) o Parlano le donne. Poetesse catalane del
XXI secolo (Nàpols, 2008).
Sempre que pot, es dedica a divulgar el plaer de llegir, escriure o escoltar
poesia, a través de l’organització de recitals poètics, o de qualsevol acte de
dinamització literària. És responsable de la secció de Literatura del CEIC
Alfons el Vell de Gandia. Dirigeix la col·lecció de plaquetes “Razef”,
d’Edicions 96. L’any 2010 va coordinar el llibre col·lectiu For sale, o 50
veus de la terra, en aquesta mateixa editorial, del qual encara se’n fa un
espectacle que ja ha recorregut diverses comarques valencianes.
Poemes
seus han estat traduïts al castellà, a l’italià, al croat, a l’eslovè, al basc,
al francès o a l’alemany.
Actualment
forma part de la plantilla humana d’Edicions 96. Des d’ací s’ha encarregat de
l’edició, juntament amb Josep Lluís Roig, de L’inventari clement de Gandia (2013), un llibre d’Estellés que,
l’any 2009, van descobrir que romania inèdit, a l’Arxiu Històric d’aquella
ciutat.
Podeu trobar aquesta poeta, també, al seu blog, PASSA LA VIDA.
ANTOLOGIA
DAMES DE PAPER
El riu
- Per la porta de casa passa un riu.
- No té el cos transparent ni té aigües tranquil·les.
- Es belluga feixuc com un gran embalum de ferralla.
- llllllllllllllllllPer la porta,
- llllllllllllllllllper la porta de casa passa un riu.
- És aquest l'únic riu que empeny a la deriva
- un seguici de llunes de cristall
- on s'encallen ocells, papallones o pètals,
- esperances marcides.
- lllllllllllllllllPer la porta,
- per la porta de casa passa un riu.
- No hi ha silenci. Dia i nit remor
- de riu. I si un instant a penes calla,
- des d'algun lloc d'impossibles sorgeixen
- inconsolables sanglots de sirena.
- Gemeguen i gemeguen les sirenes,
- però no hi ha encanteri per a oïdes sordes.
- lllllllllllllllPer la porta,
- per la porta de casa passa un riu.
- De bon matí,
- amb les cames a frec del corrent,
- un pidolaire rosega amb delit
- una pell masegada de plàtan
- i pensa el pobre riu ja no duu peixos,
- mentre amb un fil de veu que el bram s'enduu
- taral·leja:
- lllllllllllll Per la porta,
- per la porta de casa passa un riu.
- I ni quan plou és riu
- llllllllllllllni és ma casa.
- Poemes inèdits
Per a Dolors Cuenca, sempre obstinada
A desenterrar del silenci les dones
L’esguard que jo de vos he no és egual
AUSIÀS MARCH
De carn devien ser i voler carn
elles també: cabells i rostre, pits,
humanes regions on el deler
pren forma al ritme d’un mot gran: amor
amor, del vostre cos ha fet un pont
amor, del vostre cos ha fet un pont
des de la gràcia del pecat, sojorn
on s’arrecera l’home, pell amb pell
com la ploma, angoixada, busca el full.
I vosaltres, que hauríeu pres dolor
I vosaltres, que hauríeu pres dolor
extrem només pel propi nom de dona,
moriu d’enyor a canvi del no-res.
De carn i de sospirs la més perfecta
culpa absolta amb els mots, i ja per sempre
eternes sobiranes del silenci.
(Tots els noms de la pena)
LA CASA SOTA LA LLUNA
la
primavera. Immòbil , la garriga
FAULA
L’aranya
fila roses
de
pètals invisibles.
Després
espera a vora
la
rosa de cristall
una
mort que il·lumine
els
pètals que només
rosa
i aranya saben.
[Tots els noms de la pena, 2002]
L’únic
consol,
la
casa que m’habita.
Lliure
amb el meu enyor sota la lluna.
[Flors a casa, 2007]
...I
PUNT
Avui
he rodat la clau per últim cop:
disset
del mes de març, i en van quaranta.
Refà
el carter trajecte amb cartes noves,
carrer
de Vega amunt: cap per a mi.
Una
palput repunta amb vol distret
rebutja
assedegada tanta llum
del
cel polsós. Reflectits als cristalls
he
vist salpar vaixells cap a les Illes;
ells
endavant i jo sense mirar
enrere
(«a voltes sóc un nàufrag més...»).
I
sort del te, que encara em reconforta!
Avui
he rodat la clau per últim cop,
i
han alenat balcons de bat a bat.
Als
pins, les merles guardaven silenci,
quiet,
irreparable, d’elegia.
[Serena barca, inèdit]
EPITAFI
Se’ns
ha quedat
la
vella lletania
del
mussol,
profundament
lament
a
sota la rosada.
Se’ns
han quedat
les
fulles blanques
de
la sàlvia,
l’eterna
aroma
a
benvinguda,
entre
els plecs del seu cos.
Se’ns
ha quedat
la
vella lletania
del
mussol.
Se’ns
ha quedat
la
lluna buida,
el
niu desocupat
pels
verderols
enmig
d’un cel
de
magraners.
Se’ns
ha quedat
un
últim nom
pol·linitzat,
una
flor tatuada
a
la pell freda
de
la terra.
Se’ns
ha quedat
la
vella lletania
del
mussol, tan sol, tan
sol,
tan sol
contra
la indiferència
immarcescible
de
la llosa.
A
la memòria d’A. S.
juliol
de 2010
[Serena barca, inèdit]
MELIC
Al
centre incandescent del seu melic,
en
era blanca d’amplíssima nuesa,
per
tot el goig que abans no fou:
aixeque
una plaça.
Una
plaça al centre incandescent
del
seu melic.
Aixeque
una plaça
amb
aquell rebombori inevitable
d’alegries
que una plaça congrega.
I
més quan és al centre incandescent
del
seu melic.
[Serena barca, inèdit]
9 comentaris:
Maria Josep és, sens dubte, una d eles veus poètiques més interessants de la literatura catalana actual.
M'ha agradat la seva poesia. Procuraré conèixer-la més.
Gràcies, Júlia!
Cert, Carles,malauradament no és fàcil trobar els seus llibres, al menys a Catalunya.
Glòria, pel youtube hi ha alguna entrada on recita o reciten els seus poemes, una veu molt interessant.
Hi ha persones molt amables en aquest petit món literari nostre. Gràcies pels vostres comentaris.
Crec que no et conec, personalment, Júlia, però els meus poemes i jo t'estem infinitament agraïts amb la teua atenció, encara que t'ho diga tant de temps després. He conegut el bloc gràcies a un enllaç que Sandra Domínguez en va fer a Saforíssims.
El que passa és que m'ixen un poc els colors de cara, quan llegesc coses que estan escrites des de fa tant de temps (el poema de 'Remor alè' l'escrivia amb poc més de 20 anys!). I el poema titulat "Crònica de guerra" no ho ha sigut mai definitivament, de poema, perquè aquell era un primer intent que un altre amable, gran poeta (ell sí!), Lluís Calvo, em va demanar per al seu Daltabaix poètic, i que mai he considerat reeixit i no he arribat a publicar... En fi, que aquest és el caràcter inconstant de les xarxes, contradictori, però apassionant. I serveixen per a apropar sensibilitats i per a compartir devocions, que no és poca cosa.
Crec que 'Flors a casa' es pot trobar fàcilment (si es demana, clar!), i Tots els noms de la pena (Denes) no hauria de ser difícil tampoc d'aconseguir. Els anteriors són atreviments de joventut (una altra vegada colors de cara...).
Gràcies per la teua generositat, de cor.
Maria Josep, si em vols fer arribar poemes més actuals per incloure al blog o per substituir els que he penjat ho pots fer, així com notes a la biografia, intento que sigui un blog viu però no sempre és fàcil, trobaràs l'email al mateix blog, una abraçada i endavant.
Benvolguda Júlia: han passat mesos des del teu suggeriment amable, però finalment m'hi he posat. Moltíssimes gràcies per les teues atencions i per la teua tasca, múltiple, engrescadora i lloable.
Molta sort en totes les teues literatures. Gràcies també per enllaçar el Passa la vida. M'enduc aquesta pàgina fins allà.
Una abraçada
m agrada el riu que ja no es ni riu on deixes consciencia de la gravetat de l estat de les aigues quasi mortes.d una manera bella fas un al.legat per recuperar els indrets que ens donen vida i ens identifiquen poble i paisatge
Hola Maria Josep, sóc la Silvia Armangué. He estat buscant el teu llibre "Tots els noms de la pena", però no sé trobar-lo. Em pots dir on el puc demanar? Em faria molta il.usió tenir-lo.
Una abraçada, mercès pels teus comentaris al nostre blog Cornèlia Abril.
Publica un comentari a l'entrada