JOSEFINA PERAIRE

Josefina Peraire i Alcubierre va néixer a Barcelona, on resideix. És llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Actualment, es dedica a la ceràmica i a l’escultura, ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives. Algunes de les seves obres il·lustren els seus llibres. Forma part del Grup Literari Poesia Viva i és membre actiu del SIP. Ha guanyat diversos premis literaris, té publicats els següents títols: “A l’ombra dels bambús” -haikus i tankas- (Ed. Granollers), Interiors” (Ed. Compte d’Aure), “Sucre amarg” (Ed. Comte d’Aure), “Tretze veus experimentals” -obra col·lectiva del SIP- (Ed. Abadia Editors), “Pell de temps” (Ed. Compte d’Aure) i, el darrer, “Enfilo llunes” (Ed. Compte d’Aure, 2011).

POEMES

PREJUDICIS
No es pot analitzar a primera ullada,
no es pot dictar sentència
al perfil d’un estoig que oculta el contingut.
Deixem espai i temps
perquè l’home i les coses es desfullin
i ens mostrin l’ànima...

Obrim-nos verges
a un món que exhala insospitats perfums.

CAP DE CREUS

I... neix el dia.
La mar és un mirall
on afloren les roques,
illots de nit que el temps modela.
Una gavina matinera
dibuixa l’ombra del seu vol...
Desperta el vent,
la quietud es trenca
I, lentament,
es fa embranzida.
I creix la música salvatge
que ressona i s'estimba! 

AL LLINDAR DEL NO-RES

Ploro el paisatge
que els meus ulls no retroben.
Esborrat el seu verd,
callat el rierol...
Sota un mar de ciment,
resta closa la infància.
Despietada, la cobdícia
devora la bellesa.
Insensible progrés
que avança enrere...
Respiro l’aire trist,
orfe d’aromes,
mentre m’allunyo
sota un blau sense ocells...

Al llindar del no-res,
només resta el record.

 (La fotografia, la biografia i els poemes han estat manllevats del blog de l'autora, POESIA)