Maite Milà i Bou

Maite Milà va néixer en una botiga del Poble-sec, entre un estol de mitges i mitjons. De la botiga familiar va passar als estudis convencionals de l'època, comerç, literatura, redacció. També va aprendre a tocar la guitarra, durant l'adolescència. Sempre ha sentit inclinació vers el teatre, va fer teatre experimental i en els darrers anys ha fet cursos de clown.

Però la professió oficial i també molt estimada per Maite Milà va ser la de botiguera, a l'entranyable Ronda de Sant Antoni va regentar durant molts anys una magnífica i enyorada botiga de roba de senyora, una botiga amb classe on tot responia al bon gust de la seva botiguera vocacional.

Mentrestant també anava a Tallers de Poesia i va començar a guanyar diferents premis. De tota la seva experiència vital n'han sortit molts poemes, alguns dels quals ha aplegat en un llibre, Sonets i xiulets d'una cafetera. En una època de crisis i poesies més aviat tristes Maite Milà ens sorprèn amb poemes alegres, humorístics, singulars però que amaguen una estranya i inesperada profunditat.

ANTOLOGIA


Sonets i xiulets d'una cafetera (1)


Compartim plat i tassó.
tu a la cuina, jo a la cambra,
tu amb uniforme, jo amb xambra,
ambdues de vell llautó.


Coincidents els gemecs
per la flama inquisidora
de poc temps, que ens entafora
extracte de mots i precs.


Ambdues negre l'humor,
única arma de venjança
d'alcohòlic sense licor.


Ambdues xiulets al cap
i el cor ple... oh, cafetera!
D'insomnis que ningú sap.


Cant espiritual


Si hagi de morir, tant de bo
no sigui en dia feiner,
que el bell tràfec del carrer
encetaria el meu plor.


No voldria un jorn festiu,
esclat de flors i cel blau,
incipient el mot de pau
en un vers encara viu.


Si és però decret etern
que no sigui sols ací
aquest cel de goig intern,


ni aquell odi eixordador
d'injust non serviam, l'infern...
Tria Tu l'hora, Senyor!






Llegit en un diari, secció d'anuncis




Botiguera atípica
busca feina de poeta.
No importa el sou,
fins i tot pagaria... EL QUE FOS.
Té carnet de conduir,
diploma d'Ars poètica,
taulell i paperera gran.
Ploma i taps per a les orelles.


Horari a convenir.


Si per sort fa un bon xàfec
s'hi pot dedicar tot el dia.


Si fa sol s'amaga dins l'emprovador
i així, camuflada, va tirant.


Consultar tarifa
        Poemes èpics......10.000
        Lliures...................3.000
        Tankes..................1.499
        Humorístics..............999
    Sense faltes, increment d'un 10 per cent.


Gener i juliol, rebaixes de fi de temporada.
Els retocs sempre es paguen a part.
S'agafen totes les targes.
Meitat per endavant al concretar el tema.
Discreció absoluta.


NO S'ADMETEN RECLAMACIONS!




ASSAIG DE PLAGI A L'ESTENEDOR


Oh! Que cansada estic de la meva
bugada, molla i tan premuda sempre
i com m'agradaria d'allunyar-me
selva enllà,
on diuen que la gent no renta
i viu incontanimanda i lliure,
sense Mistol... feliç!
Aleshores, a l'estendor, les veïnes dirien
desaprovant: "com torrapipes indolent
així la dona que no té les mans enrojolades"
mentre  jo ja ben lluny, em riuria
del lleixiu i de les llànties amorges
d'aquest veïnat tan àrid.


Però no he de seguir mai el meu somni
i en quedaré estenent fins a la mort,
car sóc també molt neta i curos
i estimo a més amb un amor reparador
aquesta meva -i nostra-
enlleixiuada i blanca bugada.






Monòleg d'un avet en un aparador de Nadal


No sé qui sóc. Potser un bonsai d'ofici
esclau, o experiment d'un alquimista,
potser tan sols la branca que un lampista
electritzà, endollant-me al seu caprici.


I em pregunto si és bord el sacrifici
de ser, sense voler, preu consumista,
còmplice actiu, de l'aparadorista,
que ara em guarneu amb cloroplast fictici.


Tinc les branques curulles de retals,
ingràvids són tots mostres d'import fals,
com jo, per l'aparença maleït...


Però cada any, ho sap el terçanell
que m'estreny en l'escorça, un plor novell
fa sentir-me arbre viu, a mitjanit.