Crec que hem de dedicar un record a Adrienne Cecile Rich, poeta i activista política. Va morir el dia 27, a San Francisco (EEUU). Rich havia nascut pel maig de 1929 a Baltimore. De jove estudiant ja van triar alguns dels seus poemes per a publicacions universitàries. El seu estil era molt personal i es va anar comprometent amb el moviment feminista i amb la defensa dels drets dels homosexuals, car ella era també lesbiana. La seva influència ha estat molt important, també a l'Amèrica Llatina. A casa nostra comptem amb traduccions dels seus poemes fetes per Montserrat Abelló.
Breu antologia:
(Es poden trobar versions en castellà dels seus poemes en la magnífica web A media voz)
Un atlas del mundo difícil, II
He aquí un mapa de nuestro país:
aquí está el Mar de la Indiferencia, barnizado de sal
Este es el río maléfico que fluye de la frente a la ingle
agua que no nos atrevemos a probar
Este es el desierto en el que se han plantado misiles como bulbos
Este es el granero de las granjas hipotecadas
Este es el lugar donde nació el chico rockero
Este es el cementerio de los pobres
que murieron por la democracia Este es el campo de batalla
de una guerra del siglo diecinueve el sepulcro es famoso:
Esta es la ciudad marina de mito e historia cuando las flotas pesqueras se arruinaron
aquí es donde había trabajo en el muelle
congelando pescado en trozos paga por horas sin dividendos
Estos son otros campos de batalla Centralia Detroit
aquí están los bosques primitivos los filones de cobre de plata
Estos son los suburbios del consentimiento el silencio se eleva como el humo de las calles
Esta es la capital del dinero y del dolor; sus pináculos
estallan en el aire caliente, sus puentes se desmoronan
sus hijos van a la deriva por ciegos callejones confinados
entre alambres de espinas enrollados
Prometí mostrarte un mapa y dices pero esto es un mural
entonces bien, déjalo estar son pequeñas diferencias
la cuestión es desde dónde lo miramos
1990-91
Versión de María Soledad Sánchez Gómez
Reparto de tareas
Las revoluciones dan vueltas, pactan, hacen declaraciones:
una revista nueva aparece, viejos nombres en su cabecera,
una revista antigua abrillanta su obra
con deconstrucciones de la prosa de Malcolm X
Las mujeres en las filas traseras de la política
todavía lamen hilo para pasarlo por el ojo
de la aguja, truecan huesos por plástico, rajan vainas
para venderlas como collares en los cruceros
hacen inmaculados vestidos de Primera Comunión
con planchas y vacilante agua caliente
todavía ajustan los microscópicos hilos dorados
en los chips de silicio
todavía dan clase, vigilan a los niños
desaparecidos en las callejuelas de fuego cruzado, los barrancos de
repentinas inundaciones
los repentinos incendios de queroseno
-mujeres cuyo trabajo reconstruye el mundo
todas y cada una de la mañanas
He visto a una mujer sentada
entre la estufa y las estrellas
sus dedos chamuscados de apagar las velas
de la pura teoría Índice y pulgar: los dos quemados:
he sentido esa cera sagrada levantarme ampollas en la mano
1988
Versión de María Soledad Sánchez Gómez
LES PARAULES Les paraules se m’entortolliguen a les mans. Em costa de desprendre-me’n. Se m’amoroseixen entre els dits, i es tornen dolces. Hi servo la tebior de moltes mans, de cossos; la tremolor de llavis entreoberts i el tacte de la pell, espessa de desig, suavitat de parpelles closes, trèmules damunt d’ulls que endevino plens de guspires. Sóc amb vosaltres a través de la pell d’aquest cos que estimo. |
WORDS Words become tangled in my hands. It is hard for me to let them go. They soften lovingly between my fingers and sweeten. They carry the warmth of many hands, of bodies, the trembling of half-open lips and the touch of skin, thick with desire, gentleness of closed eyelids tremulous on eyes I guess are gleaming. I am with you through the skin of this body I love. (De Paraules no dites, 1981) |
XX
Aquella conversa que sempre estàvem a punt
de tenir, em balla pel cap,
de nit el Hudson tremola a New Jersey a la llum
de les aigües pol·luïdes que encara algun cop
reflecteixen la lluna
i jo hi discerneixo una dona
que vaig estimar, ofegant-s'hi amb secrets, amb la por que li envolta
el coll, com cabell estrangulant-la. I aquesta és ella
amb qui intentava parlar, amb el cap, expressiu i nafrat,
que s'allunya del dolor emès cada cop més avall
on ja no pot sentir-me,
i aviat sabré que parlava amb la meva ànima.
de tenir, em balla pel cap,
de nit el Hudson tremola a New Jersey a la llum
de les aigües pol·luïdes que encara algun cop
reflecteixen la lluna
i jo hi discerneixo una dona
que vaig estimar, ofegant-s'hi amb secrets, amb la por que li envolta
el coll, com cabell estrangulant-la. I aquesta és ella
amb qui intentava parlar, amb el cap, expressiu i nafrat,
que s'allunya del dolor emès cada cop més avall
on ja no pot sentir-me,
i aviat sabré que parlava amb la meva ànima.
(Versions en català de Montserrat Abelló)
- Cares a la finestra 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. Edició a cura de Montserrat Abelló, Sabadell: Ausa, 1993.
- Adrienne Rich, Atlas d’un món difícil. Poemes 1988-1991 [An Atlas of Difficult World: Poems 1988-1991 New York: W.W. Norton & Co., 1991] Edició bilingüe. Traducció de Montserrat Abelló. València: Edicions de la Guerra, 1994.
1 comentari:
Gràcies per l'apunt! No me n'havia assabentat de la mort de la poeta Adrienne Rich. I gràcies per acostar-nos a la seva poesia.
SU
Publica un comentari a l'entrada