diumenge, 4 de març de 2012

Josepa Ribera-Vallès





Josepa Ribera-Vallès escriu poesia des dels setze anys i va iniciar la seva tasca literària escrivint contes.


El 1981 va fer la seva primera lectura poètica pública, on es va lliurar un recull dels poemes al públic assistent.

Té alguns llibres autopublicats, com ara En cru (1999)amb pròleg d'Enric Casasses Figueres i El meu alfabet roig (2002). També ha publicat conjuntament amb d'altres poetes en el recull Poems&blogs, poetes a la xarxa, que també es pot trobar a internet en format digital.

Des de l'any 1998 està fent tallers i lectures poètiques, tant dels seus poemes com dels d'altres autors, a escoles, esplais, institucions diverses o grups socials, dirigits a gent de totes les edats i que s'adapten a la demanda.

Fa molt de temps que gestiona el bloc que porta el seu nom, en el qual incorpora nous poemes, fotografies, comentaris culturals. En aquest bloc podeu conèixer més a fons aquesta autora i també les seves propostes per als tallers i lectures.

Allò que escriu, com ella mateixa explica, li surt a raig, vol fer una poesia quotidiana, reflexiva, intimista, directa i transparent, compromesa amb les realitats socials que ens envolten. Josepa Ribera és una gran comunicadora, efectiva i immediata, que té molt en compte el lector-oient al qual es dirigeix.



RE ESTIMAR

Beure de les fonts de la memòria.

Sentir aprop una olor, un encant,
una flaire reconeguda.

Re estimar
trobar proper
un recés, un pensament, una paraula.

Re estimar
com renovar uns vots,
com recollir el farcell,
dels records preuats i entranyables.

Re estimar,
retrobar un temps
un poder,
uns braços acollidors que bresen.




treballo

Treballo la paraula.
Amb urgència i també sense urgència.
Em venen al cap sons antics i sons que s’han tornat hostils,
Que van inventar-se, qui? els pares de tot?

Gu ! i posa: El Tricicle,
Grunx, grunx ! feia: Rubianes.
Sons de la boca...
qui en va fer el muntatge... 
de l’envelat a cor obert, que posem per expressar-nos?

Paraules per fer-nos entendre.
La paraula i la llengua verbalitzada, 
per tot i per estimar també.

Fer-nos entendre i fer-nos gaudir.
De persones...a persones...per persones!

Paraules que s’emporta el vent,
barrejades sempre amb esperances.

Paraules
que sempre ens fan sentir...el sublim!


FULL EN BLANC

Un dia especial em crida.

Des dels fulls d'aquesta llibreta en blanc.
Des de la blancor del fons dels quadres,
d'aquest paisatge nú.
Em recomana escriure.
Pensar i escriure.

No deixar escapar l'ocasió.
Teixeixo frases amb sentiment.
Imatges amb paraules,
raons i causes que s'esdevenen,
que han passat, que circulen encara...

Com la sorra a la platja,
les aus lliures per les muntanyes,
el caminant pel camí.
Com l'olor del teu cos bru, propi i arrogant.

Com jo mateixa buscant
l'interior del conte,
i demanant-me comptes...
de les aventures, del somni,
de les passes, de la caminada,
del neguit dels meus sentiments mes atrevits.
Del meu jo que retrobo, amagat sota clarianes.

Estic aquí !
El meu cap cerca un avui o un final,
i el món es resol, 
o s'indisposa amb ell mateix.

Mentrestant, el temps...
laxativament passa.


del ser...
Aguda i simpàtica
i que tot surti per la boca… de menjar, mastegar i empassar.

Brams d’ases no arriben al cel. Ni enlloc.
Paraules grolleres, altisonants i dures, passen de llarg,
de les manifestacions... democràtiques?

Estimar. Es un bon mètode.
Però -vet aquí- que se'n necessiten d’altres.

Si nomes estimes,
se't passejaran per la vorera,
I per la porta del darrere de casa.

Papallones silencioses es revolten.
L’infinit, té un destí de cel blau
I unes preguntes, entremig de silencis. I hi ha pautes.

Treballar el cos a cos és el que falta,
es inquietant, es dur. Ens costa impossibles!

Prat abonat i verd, son totes les nostres sensacions,
musica, i molts altres conceptes que voldríem sentir nostres.

Estem a la filera...
Gravats a la pared, objectius, i necessitats orgàniques.
Si... no en tens?, quina punyeta nosa has vingut a fer?.

I si passes de tot... resol-ho ràpid, desapareix, fes-te fonedissa,
No mengis. No caguis, no opinis, no desitgis, no esperis.
Ho acabarà tot... tenies o no tenies pressa?

Si et quedes aquí... posa els peus a terra!,
Sua una idea i la samarreta.
Veuràs com al final, acabaràs rient, 
seràs feliç i potser... et sentiràs plena!

Viu el cos, viu els sentits.

Problemes cada hora.
Entusiasme, per viure!

8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

vaig conèixer a Josepa diria que a Vilanova quan la presentació de poetes a la xarxa i sinó segur que va ser a la Central en la presentació a Barcelona, És l'única vegada que he baixat a BCN per una cosa d'aquestes, ja saps que em fa molta, molta mandra, i de fet aquell dia vaig aprofitar per anar a veure a la tieta TERESINA que viu al convent que hi ha una mica mes amunt de la central. Allí dins, hi ha molta poesia.

Júlia ha dit...

En aquella trobada de poetes blogaires a Vilafranca ens vam conèixer tots, tot i que crec que amb tu ja havíem coincidit en aquell muntatge blogaire de Vallromanes.

A Vilafranca recordo que vaig conèixer la Josepa que anava amb un barret súper fashion.

Júlia ha dit...

Passo molt sovint per davant del convent que dius i sempre penso en la teva tieta i també en què em sembla que la meva mare, de petita, va anar allà un tems a col·legi.

Glo.bos.blog ha dit...

No coneixia aquesta poetessa. Una altra troballa! Gràcies, Júlia.
Una abraçada!

la Teresa ha dit...

Jo també vaig assistir a la trobada de Vilafranca. De la Josepa em va impressionar la manera de recitar.

Júlia ha dit...

M'alegro que t'agradi, Glòria!

Júlia ha dit...

Teresa, jo crec que recita d'una forma molt personal, efectivament.

Josepa Ribera Vallès ha dit...

de les lectures poetiques que faig, intento "ficar-me molt endins" de les persones. Res mes. Perque per a mi la poesia es TOT. Veritat, realitat, sinceritat, llibertat, respecte, admiració, alegria, pau i donar-se als altres.
Gracies per apoiarme Julia. Gracies, per llegir-me...tothom. Gracies, per fer-nos costat, i col.laborar i enrecordar-nos els uns, i dels altres. Un petò.