diumenge, 29 de maig del 2011

Enriqueta Paler i Trullol




Avui evocaré una poeta de la qual no tinc poemes ni imatges, malauradament. Tan sols m'he ensopegat amb referències i petits fragments del que va escriure, tot i que té un carrer dedicat a la seva ciutat natal.

Enriqueta Paler i Trullol va néixer a Figueres el 1842 i va morir a la mateixa ciutat el 1927.

Va escriure al principi en castellà però aviat va començar a utilitzar el català. L'ambient familiar li era favorable, el seu pare era professor de llatí i la seva mare també era una dona culta, ambdós la van animar a escriure. El 1881 va publicar els seus primers poemes, que va dedicar a una altra escriptora, en aquest cas en castellà, avui força oblidada, Luisa Torralba de Martí.


Enriqueta Paler i Trullol va ser força coneguda en l'època, va rebre diferents premis, però avui la seva producció no es troba a l'abast llevat d'alguna composició inclosa en obres col·lectives. Al volum titulat Llibre de la Renaixensa, de 1888, s'hi troba un poema seu, Desolació. També es pot trobar un poema dedicat a la Verge Maria en un llibre sobre Ripoll.


D'altres referència que he trobat sobre publicacions en la premsa de l'època:



  1. «[Àngel formós, gentil nena]». La Dona Catalana, n. 33 (21-V-1926), 3 (Concurs de poesia femenina) [Poesia]
  2. «A la filleta dels esposos senyors d’Abadal, Maria del sagrat Cor de Jesús». La Dona Catalana, n. 47 (27-VIII-1926), 3 (Concurs de poesia femenina) [Poesia]
  3. «Petita antologia empordanesa (D’autors nats abans de 1860): “A reveure”». La Veu de Catalunya,28-IV-1927 [vespre] [Poesia]
  4. «A reveure». La Veu de Catalunya,6-XII-1930 [vespre] (Pàgina Femenina de La Veu) [Poesia]
La Vanguardia va mencionar la seva mort amb una nota breu però significativa, en l'apartat regional dedicat a Figueres:

Ha fallecido a muy avanzada edad la inspirada poetisa doña Enriqueta Paler y Trullol tan ventajosamente conocida en el campo literario. Los premios obtenidos en distintos certámenes son innumerables, pudiendo decir que los objetos de arte, medallas y diplomas llenaban materialmente varias habitaciones de su casa...

En un article sobre certàmens poètics realitzats a Figueres, publicat al Diari de Girona i escrit per Josep Maria Bernils Mach, també he trobat aquesta referència:

En el 1882 va tenir lloc un certamen literari que va anar a càrrec del Centre Artístic i Industrial de Figueres, entitat que havia estat creada aquell mateix any. Es va anunciar com «un certamen literari per a la il·lustració i foment de les arts» i l´acte va tenir lloc el dia 4 de maig, també en el Teatre Municipal.

La Reina de la Festa fou la poetessa i escriptora figuerenca Enriqueta Paler i Trullol (1842-1927), que vivia al carrer del Pouet, ara plaça de les Patates, i es considerada la primera dona figuerenca que es va dedicar a la poesia. La revista l´Abeille d´Or, en el 1927, deia que «la seva poesia és d´expressió francament sentimental i transparent, que és de volada lírica, modesta com enlairada de concepció».

Enriqueta Paler va ser tia-àvia de les germanes Vayreda.

A internet, tot i que hi ha diferents entrades que la mencionen, només he trobat petits fragments, com ara aquest inclòs en l'Atles literari gironí:




POEMA DE CIRCUMSTÀNCIES

Dels rierals a la vora
sota'ls pollancres gegants
¡qué bé que s'hi està a tot hora!
y'l remor ¡com enamora!
de tantas fonts i vessants...

"A la incomparable Arbúcies"

dijous, 19 de maig del 2011

Maria Rosa Font i Massot, arrels apassionades





Maria Rosa Font i Massot és una poeta amb un treball constant i ascendent que li ha comportat diferents premis des de fa anys. També ha escrit narrativa. La vaig descobrir en ensopegar-me "Aigua Llunyana" en una d'aquestes llibreries que ofereixen llibres d'ocasió i on, malauradament, havien anat a raure molt títols magnífics de l'editorial Viena. La troballa em va recordar com, fa anys, també van acabar en llibreries d'aquests tipus molts d'aquells excel·lents Llibres del Mall. Una gran escriptora doncs, cada dia més coneguda i llegida, darrer premi Carles Riba, molt present a internet i que amablement m'ha facilitat la seva fotografia i dades biogràfiques per incloure-la en aquest atzur, tèrbol però esperançador.

           
 Dades biogràfiques
            Nascuda a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) l’any 1957, viu actualment a Girona, on exerceix com a professora de Llengua catalana i Literatura a l’institut Santiago Sobrequés de Girona.
            Llicenciada en Filologia Catalana, és autora de set reculls de poemes: Tres notes i el silenci (Eds. 62, 1989), Quadern d’Erinna de Telos (Edit. Columna, 1989), Com ombres vives (Edit. Columna, 1996), Aigua llunyana (Premi Vila de Martorell, Edit. Viena, 2001), La llum primera (Premi de Poesia Festa d’Elx, Poesia 3 i 4, 2005), Des de l’arrel (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, 2008, Edicions Proa, 2009) i Un lloc a l’ombra (Premi Carles Riba, 2010, Edicions Proa, 2011).
            També ha publicat dues novel.les: Envia’ns un àngel (Alfaguara-Grup Promotor, 1999) i L’ànima del freixe (Edit. Barcanova, 2003).
            A més, ha escrit articles sobre els poetes empordanesos de la Renaixença i sobre Víctor Català i ha fet estudis sobre l’obra poètica i dramàtica de Josep M. de Sagarra: Antologia poètica (1994) i El Cafè de la Marina (1990), i sobre l’obra poètica de Josep Carner (Antologia poètica, 1995).




De Des de l'arrel . Premi de Poesia Rosa Leveroni - Cadaqués - 2008






RESPIRAR 


Des de l’arrel, escric. 

Amb l’impuls de la sang 

que enterra les aus al sorral 
i els trosseja els ossos. 
Amb l’espasa del vent que mutila l’onatge, 
amb l’ull cec de l’estany 
per on llisquen el foc i les brases cansades. 
Escric des de l’arrel. 
Per bategar amb els boscos 
i enfilar el laberint dels branquinyols 
nuats al gran ofec del temps, 
quan respirar és la mort inajornable. 




INICI 



Sóc àliga i vent. 

Àliga per saltar als abismes, 
vent furient per mossegar el dolor. 
Sóc vidre i aigua. 
Vidre per reflectir la llum iridescent 
i aigua per escolar-me al riu 
i vestir-me de jonc. 
Sóc fusta i foc. 
Fusta per cremar els corcs de glaç 
que em clivellen les mans, 
foc per vèncer la por que em tenalla. 
Sóc sal i sóc mar. 
Sal per ungir la nit, i mar per conjurar 
l’escuma pútrida de canyes i de crancs. 
M’he fet àliga i vent, 
sal i mar, vidre i aigua, fusta i foc, 
per retornar a l’inici, 
quan no hi havia mar ni vent ni sal ni aigua. 

De Un lloc a l'ombra . Premi Carles Riba 2010


UN LLOC L'OMBRA 



Sense pell, en un lloc a l'ombra, visc. 

Desnuada de mi, 

amb els dits cabdellats 
a la madeixa de la mort 
mentre escolto les hores sense veu, 
amb la finestra oberta al vent glaçat 
enmig d'un naufragi de núvols. 
Em sé terra de nit i pols crepuscular, 
acer d'estrella i ombra, 
el so desafinat dels meteors. 
Saliva de cuc, boca de llimac, em sé, 
un bri cansat de fum, la cicatriu del foc. 
Als fils gelats dels vent, estenc el meu vestit: 
la pell que sobreviu llagada 
en aquest lloc a l'ombra. 




SENSE LLENGUATGE 



El que hi ha a fora té un llenguatge 

que no se com llegir: 
el xiuxiueig del vent 
mentre abraça les fulles i el carrer, 
els sons de cada insecte, 
l'olor de cada pedra, 
les paraules dels núvols en aquest mar de cel. 
Si miro amb ulls de cec, llegeixo 
aquell altre llenguatge que hi ha en mi: 
les mans del meu jardí escanyant les heures, 
els mil camins de l'ombra, 
els límits de la llum, 
el silenci de tot el que s'ha escrit 
sense llenguatge. 



dimarts, 10 de maig del 2011

Roser Amills Bibiloni, terratrèmol poètic


ROSER AMILLS BIBILONI, poeta, escriptora i periodista nascuda a Algaida, Mallorca, 1974. Viu i treballa a Catalunya des de 1992 (3 anys a Bellaterra, 8 a sant Cugat i 4 treballant a Sabadell, ara viu a Barcelona). Periodista en exercici des de 1995, ha treballat per a Grijalbo-Mondadori, Grupo Zeta, RBA Revistes, RBA Llibres, Seix Barral, Grup Godó, Grup Planeta, Grup Cultura03, Grupo Recoletos, 25TV i Globus Comunicación; ha estat responsable de les revistes Interiores (La Vanguardia-El Mundo), Estilo Clásico (MC Ediciones), Espacio Amigo (Grup Cultura03), Summum (Grupo Zeta)... Homenatges i cicles: Joan Brossa (Aula de Poesia de Barcelona), Sylvia Plath (juntament amb Montserrat Abelló), José Agustín Goytisolo (Aleph, Canal 33), Jordi Pope, Gastón Baquero, Elisabeth Bishop (trad. poemes revista Poiesis, 1999) i Matthew Tree (cicle lectura Biblioteca Mercè Rodoreda). Primer Premi de Narrativa Sant Jordi 1997, Universitat de Barcelona, i Primer Premi de Poesia Universidad Politécnica de Madrid. Reconeguda (maig de 2005) en el cicle "L'escriptor santcugatenc del mes", galeria d'art Canals i Ajuntament de Sant Cugat. La seva obra ha estat traduïda al castellà i el francès. Actualment, assessora editorial, articulista per a diaris i revistes, tutora tallers literaris, en especial de poesia eròtica. Més informació a http://www.therosario.com


Títols publicats: Mejan, biografia del pintor, Anuart Edicions, Barcelona 1998; Uno solo, por favor, Calambur Editorial, Madrid, 1998. 1er Premi de Poesia de la Universidad Politécnica de Madrid; Lais per amants distingits i altres paraules. Vilobí d'Onyar: Abadia Editors, 2004, pròleg d'Andrés Rábago “El Roto”; Nos casamos, Maeva Editorial, Madrid 2004; Vivir con serenidad, Océano-Ámbar, Barcelona 2004; L’arbreda ebrenca, Recull de relats, antologia col·lectiva, prologat per Víctor Amela, March Editor, El Vendrell 2010 .

Què s'ha dit de MORBO, el poemari més recent:
“Una glopada d'autenticitat contra el temps”.



Josep Igual Febrer (Benicarló, 1966) és autor d'una extensa obra que des del centre motriu de la poesia s'ha escampat també pels territoris de l'assaig dietarístic, l'estudi literari, els llibres de viatges, el retrat biogràfic i la novel·la, amb un total de vint-i-cinc títols.

* * *


“Més d’un i d’una envermelliran –pudor mal entés- llegint ‘Morbo’: perque encara és insòlita en una dona eixa valentia amb que Roser Amills Bibiloni despulla els espasmes de l’ànima, el cor i el sexe. Quin prodigi de força, coratje i veritat, quin poemari magistral! ‘Morbo’ és poesia encesa, pura lucidesa. Roser Amills Bibiloni et fa desmaiar amb el parpalleix de cada vers de bellesa crua. Entendreix i erotitza, trasbalsa i emociona: no pots llegir ‘Morbo’ i restar incòlume…”.


Víctor-M. Amela (Barcelona, 1960), es autor de más de 1.500 “contras” de La Vanguardia y ha sido distinguido con diversos premios de periodismo: Asociación de la Prensa de Madrid, Gremi d’Editors de Catalunya, Protagonistas, Micrófono de Plata, Àngel de Bronze, Antonio Mompeón Motos, Ferrer Eguizábal…


I jo volia que volia

I jo volia ser dolenta, volia ser rebel 

i volia ser molt puta, 
volia deixar d'estudiar i acabar de cambrera 
en un restaurant oblidat de carretera, 
volia no creure més que en allò que veig, 
no esperar mes comprensió 
que la que pugui proporcionar un gat,
volia gatejar nua per una platja deserta, 
volia ser el refugi dels camioners, 
la mosso d'esquadra calenta, 
[...]
ser la que no fa preguntes i només escriu poemes 
mentre la sacsegen al llit, volia ser cardada 
sota la música taladradora del heavy metal dels 80,
saber-ho tot del morbo que tot ho redimeix, 
volia ser del sexe a l’aire lliure solcat d’aspersors, 
de l'amor-fum de tabac directe als ulls
però no vaig poder. No encara.



Parpellejo



Amb els ulls tancats em gaudeixo.
Amb els ulls oberts m'aprecies
qualsevol dels orificis.

Per això és que parpellejo,
per tenir-ho tot.

Roser Amills, "Morbo",
March Editor 2010