Montserrat Pujol va néixer a Molins de Rei, el 1897. Va cursar estudis primaris al col·legi de les Germanes de la Doctrina Cristiana, d'aquesta localitat, i ja de ben joveneta escrivia poemes.
El 1919 es va casar amb Antoni Canals, pagès. Va tenir sis fills. El 1949 fou premiada amb l'Englantina als Jocs Florals de Corbera de Llobregat. Comença a editar diferents auques temàtiques, amb dibuixos de Madorell i Carme Sala.
El 1951 obté premis a certàmens d'Esplugues de LLobregat i Sant Gervasi. El 1953 edita tres llibrets: Festejant els mesos, Espurnes de l’any, De modisteria, il·lustrats i acolorits a mà per Carme Sala.
Continua escrivint i publicant amb regularitat. El 1975 és inclosa a l’antologia de poesia catalana femenina d’E. Albert Les cinc branques. L'Ajuntament de Molins de Rei li concedeix la Medalla de plata de la Vila per la seva tasca.
Montserrat Pujol va morir el 1988 i després de la seva mort es publiquen diferents reculls de poemes seus. El 1991 Ràdio Molins de Rei convoca el primer Concurs de poesia Mateu Janés - Montserrat Pujol.
El 1997 es publiquen Molinenques, i altres poemes, a cura de Jaume Gabarró; Semblança, de Maria Canals; Selecció i Justificació d’Altres poemes, de Joaquim Saura; il·lustracions de Carme Sala.
Poemes
JO COM DIRÉ T’ESTIMO?
Jo com diré t’estimo, si no sé
plegar la meva tenda i al dosser
que tu m’has preparat em nego a viure?
Si jo al teu ideal no em sé avenir
i brego, insatisfet, de cara a mi
i al ritme del teu goig no sé somriure?
PRIMERA FLOR DE GERANI
Primera flor de gerani
dels testos del meu terrat;
amb un vermell espontani
em deixa el cor encisat.
La primavera anuncies
amb nota d’intens valor,
fent més amables els dies
que no duen feixugor.
Tens un llir que et rendeix culte
onejant ran dels teus peus,
i una margarida adulta
amb cents de flors com trofeus.
Mes tu ets l’única flor encesa
rumbejant de colors vius:
una petita bellesa
que els ulls acullen jolius
NADAL! NADAL!
Vull un Nadal ben ple de bonhomia,
vull un Nadal que ens faci més germans;
vull un Nadal on la paraula pia
vibri pertot, fent-nos juntar les mans.
Ben lluny l’enuig, ben lluny el crit de guerra,
fem-nos mansois per contemplar el Nadó;
perennement fem reflorir la terra…
foragitem la fam i l’opressió.
Traiem del món el dol i la foscúria,
fem-nos humils, clamem de cara al cel:
Davant l’Infant s’allunyi tota fúria…
Fem un món nou que regalimi mel.
Nadal! Nadal! Paraula bella, eterna:
sigue’ns present tot l’any, tots els moments;
i enmig la vera llum que no enlluerna
implanta a cada cor bells naixements.
JA BEN DESPRESA
S’aferra dintre el pit el mot vellesa
i em deixa en un calfred de pensament;
decanto el meu esguard, i veig encesa
la galta del meu nét. Ja ben despresa,
bandejo del meu cor l’enyorament.
2 comentaris:
Benvolguda Júlia:
Et convido a visitar el meu blog
http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com
Dels meus tres blocs és el més humil però molt de tant en tant intento penjar escrits i poemes d'autors de la meva comarca, com si es tractés d'un inventari. Feia temps que cercava informació de la poeta Montserrat Pujol i al llegir al teu post ha sigut com una benedicció del cel. He decidit publicar un parell de poemes que he vist en aquest post i t'he referenciat com a font principal d'informació/inspiració.
Espero que no et sàpiga greu.
Una salutació i feliç dia de la dona Treballadora.
Si entres al meu blog de
http://naufragiobrer.blogspot.com
hi ha una poeta que em va descobrir una amiga que potser et pot interesar i estic segur (amb el rodatge cultural que tens!) que la coneixes: Akhmàtova.
Una salutació!
Gabriel
Dels teus blogs només coneixia La Panxa del bou però ja veig que tens moltes més coses...
Hola, Gabriel, gràcies pel comentari. Jo tampoc coneixia els altres blogs, només 'naufragi obrer'. Akhmàtova, una gran poeta, efectivament. En aquest gairebé només introdueixo, de moment, poetes catalanes, tot i que de tant en tant n'incloc alguna de 'fora' i pensava fer algun post sobre Ahkmatova més endavant, el que passa és que aquest blog és també el que em demana més recerca, tot i que sovint em limito a cercar i enganxar excepte en el cas en què alguna autora inèdita o gairebé em faci arribar les seves dades, així que totes les aportacions seran ben rebudes.
Publica un comentari a l'entrada