dissabte, 12 de març de 2011

Anna Aguilar-Amat, colors i paraules



Anna Aguilar-Amat (Barcelona, 1962) va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va doctorar en Lingüística l’any 1993. Des de llavors ha estat vinculada al món de la investigació acadèmica en els camps de la Lingüística Computacional, la Lexicosemàntica i la Terminologia. 

Actualment és professora titular a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ensenya Terminologia aplicada a la Traducció i Eines per a la Traducció Automàtica. Ha publicat dos llibres sobre Informàtica i al voltant de quinze articles a revistes especialitzades vinculades amb les Humanitats. La seva tasca investigadora abasta diversos temes entre els quals podem trobar també, sota una perspectiva sociolingüística, les llengües minoritzades i l’Àfrica. 

Al llarg de la seva etapa d’estudiant va guanyar diversos premis de narrativa i poesia juvenils. També va escriure dues novel·les que van restar inèdites. Petrolier i Teatre, el seu primer llibre de poemes en català, veurà la llum aviat a mans de l’editorial Proa. Aquest llibre va obtenir l’Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona en la seva CXVII edició, al maig de l’any 2000. Pocs mesos després l’autora va guanyar el XLII premi Carles Riba amb el llibre Trànsit entre dos vols, publicat per ed. Proa, col. Ossa Menor, Barcelona 2001. 

Com a poetessa Anna Aguilar-Amat ha col·laborat amb l’Aula de Poesia de Barcelona, editorial EUMO (Generacions, Calaix de versos I, 2001), antologia de poetes catalans traduïda al castellà de Jordi Virallonga (en premsa), Scotland’s Poetry Festival StAnza 2000, cicle de tardor de Sant Andreu Música i Paraules 2000, Escottish Poetry Library 2001 (Projecte Ariane, UE), Antologies (Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats), Coses Petites (poemes a quatre mans amb Francesc Parcerisas i il·lustrats per Miquel Plana, Ardentíssima 2001 (Festival de Múrcia), Setmana de Poesia de Barcelona 2001 i Poesia al Metro 2001 (Ajuntament de Barcelona), Jocs Florals de la Universitat Ramon Llull. Darrerament ha publicat el llibre Càrrega de color, a l'Editorial Meteora.

Anna Aguilar-Amat es troba ben representada a la xarxa. Compta amb una web oficial molt completa i interessant.

Alguns poemes:



Benaventurances

Dius que l’amor és com un got:

es trenca si l’agafes
massa fort o massa fluix.
         Ronny Someck, Trosset de vidre
Benaventurats aquells que no han trencat cap got,

que no van prémer poc ni tampoc massa
la copa amb què brindaven.
O aquells que van deixar-lo caure 
sobre una superfície
tova de factures o de bolquers 
o baralles de cartes.
Els que adquiriren duralex, 
metacrilat o porexpan.
O l’eucarístic copó massís dins l’or.
Aquell que penjà a la paret una copa de vi pintada
per Dalí. Els qui desaren la vaixella dins la
vitrina amb els anells.
O aquell que en ser ell mateix el recipient
va deixar d’existir, a mans d’un altre.
Benaventurats els no poetes.
Visquin les fonts; els tolls com aquest
poema.




Ícar


Va ser el pare qui et va ensenyar a fer les ales.
Per això, i perquè vas escapar del laberint, vas
acceptar-les com una cosa bona. 
Era bonic, la terra des de dalt amb ginesta florida. 
Al teu costat els núvols esfilagarsats com llana d’un cabdell 
amb que han jugat els gats dels àngels. 
I una font que cantava: se li veia la veu 
quan el sol de la tarda li acaronava el doll, 
i el fet de no sentir-la, mesura i lleugeresa del plaer de volar.
Aquí pogueres reconèixer l’orgull calmut de l’àliga i el teu,
de voler ser més que ella: lliure, l’afany de la cacera ignot. 
(Esquirols i teixons fiten indiferents).
L’aire un mormol a les orelles de missatges del nord. I entendre 
el privilegi que els deus han atorgat als escollits que sobreviuen.
Pujar, pujar, pujar, fins on els raigs de sol perden l’obliqüitat,
on no hi ha vells que ploren ni supèrbia de reis minsos com nans
ni funcionaris ronsos, ni demandes inútils com caramels de sal.
Però amb un darrer cop d’ull vas veure el nen amb el dit enlairat. 
Va ser llavors que vas començar a caure. La tendresa, la mandra,
la rutina, la roba que s’eixuga, una mica de febre, la manta de
dibuixos, què has fet avui a l’escola, bon dia, bon profit, si
un malson et desperta pensa que quina sort, somniaves, 
tots els mitjons són bruts, aquesta sopa crema, bufa 
i el gelat al costat perquè es refredi. Totes les plomes volen. 
Peses. Com avellana de perfídia la cera generosa s’ha desfet. 
Caus. Mai no sabràs què volies saber. Si el sol 
era realment el sol, si el mar era realment el mar,
si el camí cap el cel tan llarg i trist com et temies.



Grip a Ucraïna

Per a Catalina Girona i Andriy Antonovsky

El vostre idioma s’escriu amb peces de mecano i
és un colom que fornica i timbaleja amb les ales
l’estepa i els teulats.
Les cases fossilitzen el temps sota aquest cel d’acer
on resta algun rivet de les cortines de l’imperi.
La vostra història és la d’un nen a qui li encarreguen
que talli el cap d’una gallina per sopar i
falla el primer cop i malencerta el segon i
pica deu vegades embogit.
Les vostres dones caminen amb sabates d’agulla
damunt de l’empedrat irregular i cerquen
l’emissora de ràdio on els diran si l’home que
els envia missatges és
un home casat.
Sou germans d’altres pobles que han sentit renillar l’Euga Nocturna.
Menjo la vostra sopa de col vermella i cada cullerada
em dóna la pintura amb què ho tenyeixo tot:
les parelles de nuvis dalt de les Harley-Davidson
i el taxista que condueix un Lada.
Hi ha un somriure que espera en algun lloc
del futur, i el futur és la plaça que el tramvia
circumda per canviar de sentit i reprendre
el camí dels barris suburbials.


Vieraskirja (Guestbook)

Per a Anu Partanen, Merja Virolainen i Hanna Ojala.
(Poema escrit al llibre de visites de Villa Kivi, carrer Linnunlauluntie –Birdsong Road. 
Casa d’hostes per a escriptors a Hèlsinki.)

Diuen que la veritat es troba en el detall.
No manca en aquest llibre la pauta per
escriure recte en qualsevol idioma.
Que a Villa Kivi no manca cap minúcia:
l’ambientador al lavabo, el llac a fora,
l’antiarna dins l’armari, en forma de flor.
Cafetera i tetera comunals. Tiretes pels
poetes caminaires i una guardiola per 
col·laborar. Silenci i llibertat són l’únic luxe.
I és una primavera assolellada després de
molta neu: certa felicitat només segueix a
la tristesa. Altra felicitat prové del fet de
tocar-se els extrems: el Sud-Sud i el Nord-Nord
són germans humilment. Com quan la Praxis
balla amb la Teoria (tot i que jo hi vaig poc, a
aquestes festes).
Hi ha fins i tot una manera de ser feliç quan no
t’ho passes bé: si escrius algun poema. O dos.


Nota: Les dades biogràfiques de l'autora incloses en aquesta entrada han estat manllevades del Corpus literari de Barcelona, de Joan Ducròs.

4 comentaris:

Sandra D,Roig ha dit...

Ahir a la nit, vaig recitar LES VEUS D'OBLIT, on vaig incloure alguns poemes D'Anna aguilar Amat, l'admiro de fa molt temps.
El seus poemes van ser els que més mans van alçar, per captar l'atenció al final de la lectura pregunto a qui li ha agradat més?, i els dono el paper com a record.
M'agrada molt la seva poesia, Gràcies per escriure Júlia que això escasament ho diuen, no ho diu ningú, ni les institucions i cada cop menys els lectors.
Una abraçada.

Coralet ha dit...

M'han agradat molt.

Júlia ha dit...

Gràcies, Sandra, una autora molt interessant, efectivament!

Júlia ha dit...

Gràcies, Coralet, me n'alegro molt!!!