He parlat sovint de poetes de les Illes Balears, però si cerqueu a la Viquipèdia, en l'apartat corresponent, poetes mallorquins en català, no hi trobareu, de moment, cap dama.
Sí que en podeu trobar una a l'entrada sobre glosadors. La glosa és un gènere popular, improvisat, que rep noms diferents segons l'indret geogràfic. A Mallorca s'està fent una bona tasca per a la conservació d'aquest gènere, tot i que els grans glosadors estan envellint. De tota manera, als instituts de secundària s'organitzen tallers per tal que les gloses no morin amb la modernitat i la globalització. Al Principat s'ha intentat quelcom semblant amb els romanços, amb resultats fins ara poc reeixits, potser perquè el gènere fa temps que no és tan viu com ho són les gloses illenques.
L'única senyora recollida en la categoria de glosadors és Catalina Pocoví Mayol “Xiva” (Montuïri, Mallorca, 7 de juliol de 1874 - 3 de desembre de 1956). Catalina Pocoví va ser una glosadora i pagesa mallorquina coneguda sobretot per S'asunto des Puig Moltó, versificat per Catalina Pocoví.
El 1902 es va casar amb el seu cosí Antoni Mayol Gomila “Xiu” i tengueren vuit fills. Se sap que no va anar mai a escola i que estigué llogada al lloc de Can Alcover (Inca).
La majoria de les seves gloses són de temàtica amorosa i religiosa. La seva composició més coneguda és S'asunto des Puig Moltó, versificat per Catalina Pocoví publicat per la "Imprenta Independencia" de Palma el 1949. Les gloses fan referència a l'assalt i assassinat ocorregut a la possessió del Puig Moltó el desembre de 1948. Els fets van tenir molt de ressò per tot Mallorca i sortiren diverses composicions de poesia popular. És una llàstima, però no he trobat altres textos impresos de Pocoví, de moment. L'horror de la temàtica i la conclusió moralista de l'autora resten entendrits per la frescor i tendresa popular de l'estil.
No puch dá explicasió
que hem falta sabiduria
sobre un fet que s’altre dia
de l’amo d’es Puig Moltó
un homo de tanta honó
per un lladre polissó
havé d’acabá sa vida
anaven a matarló
perque es seus dobbés volian
y amb sa primera puñida
de l’amo sa sang sortia
com s’aigo d’un aubelló,
En aquest asesinadó
Se paga que li daria
A nes pi mes alt que hauria
dins es lloc del Puig Moltó
amb un bon nuú corredó
allá si consumiria
fins que tros a tros curia
o qualque corp hey niria
cuant feria molta oló,
seria bona llissó
p’es jovent que quedaria
...
Catalina Pocoví Mayol “Xiva"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada