Núria Albó va néixer a La Garriga, l'any 1930. Va estudiar Filosofia i Lletres i es va llicenciar en Pedagogia. Va exercir l'ensenyament fins l'any 1979, quan va encapçalar la candidatura d'esquerres del seu poble i va ser elegida alcaldessa.
Va col·laboràr a diverses revistes com ara Inquietud i el 9 Nou de Vic. Com a escriptora, es va donar a conèixer en el certamen de Cantonigròs, on va rebre el premi de narració pel conte "Perquè veuran Déu". Posteriorment, el 1961 va publicàr el llibre de poesies La mà pel front, premi Cant espiritual de Cantonigròs. El 1972 va aparèixer Díptic, poemari en coŀlaboració amb Maria Àngels Anglada. Va guanyar també els premis Caraveŀ·la pel llibre de poemes L'encenedor verd (1980) i el Guillem Viladot pel recull de poesia infantil M'ho ha dit el vent (2001).
En narrativa ha conreat sobretot la literatura infantil i juvenil: El fantasma Santiago (1979), Cucut (1981), Mixet (1984), Tanit (1984), Arfa (1988), Gina (1993), Ariadna (1994), Natàlia (1996), Íngrid (2002)... També ha publicat les novel·les de base històrica: Fes-te repicar (1979), Agapi mou (1980), Desencís (1980), Tranquil, Jordi, tranquil(1984) i Quan xiula el tren (1997).
Amb grans coneixements musicals és també autora de les versions literàries de les cantates: L'ocell daurat (1967) -música de Frederic Mompou-, En Pere sense por (1972) -música d'Ernest Cervera-, Tirant lo blanc (1977) -música d'Antoni Ros-Marbà- i El timbaler del Bruc(1997) -música de Manuel Oltra. Ha escrit obres d'assaig polític i de divulgació com ara Les dones i la política en colaboració amb Rosa Martí i Juli Busquets.
L'any 2010 se li van dedicar diferents actes i al seu poble es va celebrar un any dedicat a la seva obra.
El fet d'haver escrit força per a joves i infants ha fet que la figura d'Albó hagi quedat, pel que fa a la literatura, injustament encasellada. També la seva dedicació política ha enfosquit una mica el vessant literari de Núria Albó. Molta gent jove d'avui recorda llibres o poemes d'aquesta autora que ha estat, i és, molt popular a les escoles, tot i que la literatura de qualitat no té fronteres cronològiques.
La poesia d'Albó, dedicada sobretot, la més coneguda, als infants, és una delícia. Opino que avui molts autors de poemes són més lliures en escriure per als infants, ja que en aquest camp es pot rimar sense complexos i recuperar el ritme i la musicalitat. En el camp dels adults, les tendències a la raresa desmanegada han fet, que com passa en el camp de les arts plàstiques ens facin passar sovint bou per bèstia grossa.
Els llibres infantils de Núria Albó em porten molt bons records, de l'època en la qual els meus fills eren petits, els setanta, els vuitanta. Avui, fent aquest post sobre l'autora, he evocat molts bons moments llegint les seves aparentment senzilles històries, a casa o a l'escola.
Poesia
La mà pel front. Barcelona: Proa, 1961.
Díptic. Vic: Aures de la Plana, 1972.L'encenedor verd. Barcelona: Vosgos, 1980.
M'ho ha dit el vent [il·lustracions de Caterina Roca]. La Garriga: Edicions el roure de can roca, 2009.
Novel·la
Perquè veuran Déu. Serra d'Or (Barcelona), 1958.
Fes-te repicar. Barcelona: Destino, 1979.
Agapi mou. Barcelona: Pòrtic, 1980.
Desencís. Barcelona: La Magrana, 1980.
Grills. Vic: Eumo-La Tralla, 1983.
Tranquil, Jordi, tranquil. Barcelona: Pòrtic, 1984.
Quan xiula el tren. Barcelona: Columna, 1997.
Infantil i juvenil
Mare, què puc fer? Barcelona: La Galera, 1971.
El fantasma Santiago. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1979.
Cucut. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1981.
Mixet. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984.
Tanit. Barcelona: Cruïlla, 1984.
Arfa. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
Natàlia. Barcelona: Barcanova, 1994.
Gina. Barcelona: Cruïlla, 1994.
Ariadna. Barcelona: La Magrana, 1996; La Garriga: Edicions del roure de can roca, 2008.
Oriol. Barcelona: Cruïlla, 1998.
M'ho ha dit el vent. Barcelona: Columna, 2001.
Ingrid. Barcelona: Cruïlla, 2002.
Petita història de la festa de Corpus de la Garriga. Barcelona: Mediterrània. 2004.
Crítica literària o assaig
La música com a irradiació didàctico-social en l'etapa preescolar.Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1976.
Les dones i la política [amb Rosa Martí i Juli Busquets]. Barcelona: La Magrana-Edicions 62, 1989.
El Vallès Oriental. Barcelona: Edició Dissenys Culturals, 1994.
La Garriga submergida. La Garriga: El Garbell, 2007.
NIT
Nit sense lluna, nit fosca,
ombra i silenci pel bosc,
el batre d'ales d'una òliba
i les petjades d'un llop.
Nit als carrers i a les places
tot és tancat i barrat,
vola una rata pinyada
com un paraigua espatllat.
ON ÉS EL VENT?
On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.
Aigua
Aigua matinera, rosada de prat
Dius bon dia a l'herba, dius bona hora als camps.
Aigua riallera de dintre els bassals
Quan el sol et crida, hi vas amb un salt.
4 comentaris:
Gràcies per compartir-ho. Sóc admiradora de la poesia de Núria Albó, sobretot d'aquest poema, que vaig penjar al meu blog fa molt temps:
http://lavidatevidapropia.blogspot.com/2008/12/tornarem-estimar.html
Recitat per Núria Candela, fa posar la pell de gallina.
Salut!
Gràcies per l'enllaç, no coneixia el teu blog, l'he enllaçat a La Panxa del Bou que és el meu blog 'central'!!!
Crec que la poesia d'Albó mereix ser més coneguda, com que ha fet tantes coses potser unes n'han enfosquit unes altres, és el que els passa a les persones polifacètiques i que excel·leixen en molts camps.
Quina feina de recerca mès profunda que estàs fent! Et felicito.
M. Antònia, m'he ficat en un bon embolic perquè aquesta recerca no té final, he, he. Cada dia en sé de noves i de bones.
Publica un comentari a l'entrada