divendres, 24 de desembre de 2010

Manuela de los Herreros i Sorà (1845-1911)




Manuela de los Herreros i Sorà va néixer a Palma l’any 1845, filla de l’escriptor i catedràtic Francisco Manuel de los Herreros. Estudià llengües i es dedicà al dibuix i la pintura. Des de molt jove va escriure poesies i va estar, com Margalida Caimari i Angelina Martínez, molt relacionada amb els cercles renaixentistes de l'època, a l'entorn de Pons i Gallarza.

Va dur una activitat molt intensa com a escriptora fins que es casà l’any 1872 amb Enric Bonet, de qui va tenir tretze fills. Malgrat tenir una família tan extensa encara va trobar temps per a participar en activitats culturals diverses. La condició de dona va ser un entrebanc per a la seva carrera literària i va rebre atacs misògins d'alguns autors de l'època. 

Formà part de les redaccions de diverses publicacions costumistes mallorquines, com La Dulzaina, La Revista Balear i el calendari El Saragossano. També publicà a revistes del Principat com Lo Gay Saber i Calendari Català. Per aquest motiu molts dels seus poemes van ser molt populars i coneguts. A la mort del seu pare passà a esser l’apoderada de l’Arxiduc Lluís Salvador.

Va passar uns anys sense publicar, ella mateixa admet, en un poema d'encàrrec, que la feina familiar l'ha fet abandonar la poesia i l'escriptura, però als cinquanta-set, vídua i amb els fills grans, va recuperar la inspiració poètica i va tornar a publicar alguns textos l'any 1902. 

Va morir a Palma l’any 1911. A la seva mort també es van escoltar moltes lloances remarcant, però, el seu paper tradicional d'esposa i mare. És una de les figures recuperades al llibre De mi no en fan cas... Vindicació de les poetes mallorquines (1865-1936), d'Isabel Peñarrúbia i Maria Magdalena Alomar (Publicacions Abadia de Montserrat). La ciutat de Palma li ha dedicat un carrer i l'Ajuntament l'ha inclòs en una sèrie de biografies sobre mallorquines il·lustres: Dones de Palma.

OBRA

Les seves obres restaren disperses en diverses publicacions fins que el 1978 foren recollides per Llorenç Pérez i Guillem Cabrer al volum Obra literària dispersa.

Com a autora dramàtica, la seva obra s’emmarca plenament en el teatre costumista, amb peces com Un dia de matances (1866).

Els seus poemes i les seves proses es caracteritzen pel sentimentalisme, pel moralisme i pel to menor. Moltes de les seves obres varen adquirir una gran fama a la seva època. Sempre escriví en el català dialectal de Mallorca i no compartí els esforços per la unificació de la llengua.

POEMES

A UNS ULLS

Ulls de sa meua vida,
ulls que amb tanta ternura me mirau
i d’amor a mon cor tan bé parlau,
mirau-me sempre, ulls meus.

Ja que s`ànima m’heu enamorada
girant per mi sa vostra ullada,
mirau-me sempre sixí;
i d’aquest món un cel fareu per mi.

RECORDS (fragment, 1868)

Hermosa primavera, plena de flors,
no vengas, que tu mates mon pobre cor;
no vengas que amb tu vénen mil bells records,
que abans me daven vida i ara la mort.

Un temps quan tu sembraves es camp de flors,
i es dolç cant promovien des rossinyols,
paraules amoroses que daven goig,
d'una boca estimada sentia jo...

CARITAT (fragment, 1874)

Avui es poble espanyol
escolta amarg crit de guerra
i es cobreix sa nostra terra
de misèries i de dol.

S'alcen novelles passions,
antics odis fent renéixer,
i tractats de pau esqueixa
sa metralla des canons.

Es sentiments inhumans
es dolços sentiments maten
i ansiosos de sang combaten
els germans contra els germans...

CONTESTA A JOAQUÍN ASENSIO DE ALCÁNTARA
(que havia fet una crítica àcida i misògina de l'autora)

Segons me conta certa campana
no sé fer calça, no sé cuinar;
per fer quintilles, per fer quartetes
per midar versos, no tinc compàs;
i pe remate, tenc un biombo
de mil flaqueses dins es meu cap,
de sa campana sa repicada
tan satisfeta me va deixar
que a tota pressa cercant agulles
peücs i calces he començat
per fer un obsequi a n'és qui mouen
de tals campanes en so esquerdat.
Ja dins sa cuina de nit i dia
fent provatures ses hores pas,
per fer una salsa de palla i faves,
garrofes, ordi, càrritx i alfals
pel campanero de sa campana
que pels meus versos ha repicat.
I dic des d'ara per cosa certa
que es meus guissotes no seran mai
tan poca cosa, tan sense saba,
tan poc gustosos, tan esguerrats,
com esquerdada sa gran campana
que pels meus versos ha repicat.

NOTES I HARMONIES DEL MAR (fragment, 1902)

Si amb los somnis gosau del poeta,
si voleu tal com ell somniar,
si enteneu les rondalles que conta,
les històries tan certes que sap,

si sentiu que al cor vos arriben
i ferit, amb més força vos bat,
si escoltau i veis bé aquestes coses,
que ells perceben i miren passar,

dins l'oratge que corre de pressa,
dins la boira que els aires desfan,
si com ell teniu forces per rompre
les cadenes del pes material...