dijous, 23 de setembre de 2010

Sandra D. Roig: la poesia de les papallones





Sandra Domínguez Roig va néixer a Barcelona però ha viscut entre L'Hospitalet i Vilafranca, on va cursar estudis administratius. Ben aviat va començar a escriure poesia i el 2001 va rebre el primer guardó -una espelma i un llibre- cosa que la va empènyer a continuar escrivint.


A partir d'aquell primer premi ha estat guardonada en molts altres certàmens i els seus poemes formen part de diverses antologies virtuals i en paper.


La seva poesia es troba, sobretot, a la xarxa, en el blog Papallones en la llum i també té publicacions a la web   dels relataires en català. Pertany a aquest grup d'escriptors joves que no depenen de les publicacions en paper i que mantenen els seus espais a internet per a gaudi dels lectors i lectores. També ha participat en el llibre poems@blogs. Poetes a la xarxa i en diferents actes a l'entorn de la poesia.


Podeu trobar també els seus poemes a la magnífica revista digital Lo Cantich i a versos.cat.




Més silenci

Traginant les solituds, totes
vagarejant pel somort
paradis de l'oblit,
que inerta
plora avui, la terra.

Quan el silenci comença
ho cubreix tot
una densa massa de blanc
nodrint-se dels intents.




 Poemes publicats per Sandra Rodríguez Roig com a poeta del mes a CiutatOci


EL TEMPLE
Alçaré un temple a la ingravidesa
on venerar la sentor, teva.
Amb llavis setinats
besaré la teva empremta
recollint
el manyac d’expectatives
que ens van morir.

 


INCONFESSABLE
Per més inconfessable
El vers m’exhala el nom, teu
emergeix un peu nu
preàmbul de nuesa.

La impossibilitat
fa immortals
com la sagacitat
engendra temença.

 

MANUAL DE DRUIDA
Impreses
les pàgines
-una a una-
cosiré el llom
amb fil d’argent.
Paper reciclat
esmorteït
així
un polsim de temps
conservarà la paraula, teva
manual de druida
on arrecerar-me el pit.

 

TÈNIA
Duc una tènia
que devora cada mossada,
s'arrecera
succionant l'ànima
que m'ofega
desnua la ràbia,
s'alimenta de vida meva
queixala el somriure
coarta l'expectativa
i a qui he batejat
amb un  malnom:

POESIA.

6 comentaris:

maite mas ha dit...

Celebro la poesia fresca, actual i alhora densa d'aquesta autora, que no coneixia i a qui he tingut el gust de descobrir gràcies al teu apunt.

Júlia ha dit...

M'alegro que t'hagi agradat, Maite.

Sandra D,Roig ha dit...

Moltissimes gràcies per l'article.
Jo, com Na Maite també n'he apres molt de llegir-te.
Fas una atsca lloable,
Una abraçada.

Júlia ha dit...

Gràcies, Sandra, llàstima que la difusió que puc fer sigui poca, felicitats pels poemes.

No cal que et digui que si et sembla que hi haig d'afegir alguna cosa o incloure algun poema o m'ho indiquis, vaig fent amb el que trobo per la xarxa o als llibres.

Sandra D,Roig ha dit...

Donçs el premi lletra d'enguany, hauria d'apendre de tu, perquè han ovbiat més de deu autores del segle XX, on ni m'atreviria a comptabilitzar-me.
També escric a la revista LO CÀNTICH, i a la Pàgina VERSOS.CAT.

Júlia ha dit...

Sandra, no negaré que si em donen un premi em farà il·lusió ja que sóc humana però hi crec molt poc, sempre en queden fora molts dels que ho mereixen. A més, resulta una mica pintoresc això que fins i tot et 'demanin el vot popular' per segons quins... Si no estàs relacionada amb determinades capelletes en els premis 'grosssos' ni et tindran en compte.

Ara afegiré aquestes dades al post.