divendres, 2 d’abril de 2010

Renada-Laura Portet, una veu del nord




Renada Laura Calmon-Ouillet (Sant Pau de Fenollet, França, 1927), coneguda per Renada-Laura Portet, és escriptora rossellonesa i una de les veus literàries més importants de la Catalunya Nord. Ha escrit poesia, narrativa breu, novel·la, drama, assaig i l'escrit científic i ha desenvolupat temes d'investigació sobre aspectes com la lingüista, la toponímia o l'onomàstica. Llicenciada en Lletres i Llengües romàniques a Montpeller. També ha estat una excel·lent traductora.


Com a escriptora, va rebre la Creu de Sant Jordi el 2004, i la Flor natural als Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinyà el 1976 per Poemes. El recull de narracions breus Castell negre, publicat el 1982, és d'una gran qualitat. Fou guardonada amb el premi Ramon Juncosa de narracions curtes 2004, pel recull Una dona t'escriu.

Ha publicat narracions i poemes a revistes locals i articles d'investigació onomàstica catalana. Com a poeta, narradora o novel·lista, figura a set antologies universitàries dels Estats Units, Itàlia, França, Catalunya i Alemanya, com ara Moderne Katalanische Erzahlungen, 1988. El cineasta-autor Robert Guisset va fer un film-retrat literari titulat Renada'Song dedicat a l'autora el 1991.


Alguns poemes


La por. El dubte. L'atzar.
Què sabem?
Desvari sense raó.
La màquina dels sentiments?
Rudimentària, sorollosa, indecent,
fàbrica de desesper
tan vana com les bombolletes d'aire
negades en les aigües d'un llac.
Sempre les mateixes emocions.
Les repetim.
I la corretja dels mots
guimba, es desprèn.
Els estralls
són a cada vegada
més considerables.
(Cruixit de paper nyaufat,
la paperera n'és plena...)

Si d'aquests fulls de la meua amargor
se'n fes un recull seguit,
això esdevindria el consum sencer
de la teua absència,
crit agarrat a les pols
que sempre s'emporta el vent
entre cel i terra."

(Del llibre Una ombra anomenada oblit. Barcelona: Columna, 1992, p. 47)


* * *


"Un dia més. El mateix que ahir.
El mateix que tots els altres.
Sense tu.
El cel és d'un blau de plom,
pesat.
El jardí saquejat
per una mala llum boja
que dóna als arbres
un demble de primor, de pobresa.
Hom diria columnes que llisquen
deixant solcs d'amenaces
dins el silenci que ha tornat
on aguaiten uns éssers
fràgilment ocultats
per aquelles columnes d'angúnia.
El teu nom somnia
el teu nom plora
per damunt dels meus llavis.
Una làgrima, una veritable,
una llàgrima d'infant
espera, amb un plany,
la seua ombra,
promesa estranya de la mort."

(Del llibre Una ombra anomenada oblit. Barcelona: Columna, 1992, p. 29).

2 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Aquest blog és un recull profunt i seriós. Felicitats Júlia

Júlia ha dit...

Gràcies!!!!