Joana Raspall, molt més que una 'clàssica' escolar

LA NIT

La nit no m'espanta
que és com llana flonja;
m'abraça, i em deixa
colgat de tebior.
Quan el sol apunta
color de taronja
ella s'acomiada
tot fent-me un petó.


Avui parlaré, recuperant escrits d'altres blogs, d'una veterana autora catalana de poesia i de moltes altres coses. Joana Raspall, bibliotecària i escriptora, amb molts anys i molts poemes, és un clàssic a les nostres escoles. És autora també, en col·laboració amb altres persones, de diccionaris imprescindibles i meravellosos. Crec que li ha passat com a molts autors i autores de novel·les juvenils i infantils, que no han aconseguit el reconeixement que mereixen, encara que tenen premis, publicacions i que han dinamitzat la vida cultural del país en molts fronts.


Joana Raspall és de Sant Feliu de Llobregat, ciutat de les roses. La seva ciutat li va reconèixer la tasca proposant-la per a la Creu de Sant Jordi. Els infants de les nostres escoles han llegit molts poemes d'aquesta autora, poemes senzills, petits fragments de vida i de paisatge, recollits en llibres i també en webs de poesia per a petits i grans. Els seus reculls de poesia per a adults costen de trobar. La seva poesia infantil, però, no és només infantil, sinó per a tothom, poesia del moment, de l'objecte, de la tendresa. Crec que va ser durant aquestes darreres festes de Nadal que vaig sentir, pel ràdio, un infant que recitava, molt bé per cert, Si haguessis nascut... Potser molts poetes d'aquests tan elitistes, agosarats, estripats i avantguardistes que corren per la nostra petita pàtria no valoren aquests poemes o, encara pitjor, els obvien, com a una obra menor i de poca ambició. Per a mi és un nom més per afegir a l'esplèndid estol de senyores, senyorasses, de la nostra literatura catalana, sotmesa sovint a les mesquineses derivades del fet de tenir poc 'mercat' i que, pel que fa a les dones, encara es troba amb més problemes per a poder-se difondre. Ahir vaig fer un repàs pel fons de la biblioteca Joan Oliver i vaig constatar que no tan sols les antologies 'obliden' les dones sinó que trobar llibres de poesia de dones catalanes, més enllà de les habituals, és una tasca molt i molt difícil.


Copio les dades 'oficials' de l'autora a la viquipèdia:

Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1913) és una escriptora i bibliotecària catalana. Es llicencià en biblioteconomia i el 1932 des de la revista Claror inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d'aleshores. Durant la guerra civil espanyola treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va donar classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més tard amb l'assessorament d'Òmnium Cultural. Al Primer Congrés de Cultura Catalana formà part de la ponència El llibre de teatre infantil que ocasionà la col·lecció de teatre Edebe catalana.

Ha col·laborat habitualment en revistes locals i fou promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. És medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

El rostre de Joana Raspall m'inspira la mateixa admiració que el d'Abelló, la bellesa de la maduresa activa, de la vellesa en plenitud, un mapa de la vida que, amb tanta cirurgia estètica i d'altres manipulacions diverses que el nostre temps propicia, per tal de semblar jove, té tendència a desaparèixer engolit per la mesquinesa del nostre temps.

Per casualitat he conegut fa un temps una filla de Joana Raspall, excel·lent pintora i excel·lent persona, em va fer molta il·lusió.