dimarts, 9 de desembre de 2008

Montserrat Abelló: longevitat intel·ligent



Ahir veia per la televisió una actriu força coneguda que fa una obra de teatre enguany, si no arriba a ser per la veu ni la reconec, algú l'ha enredat i la botoxat de forma absurda i maldestre. No és l'única, sembla que convertir la cara en una màscara absurda és la moda d'avui, pel que fa, sobretot, a les actrius. I, en canvi, que n'és, de bella, la vellesa natural, aquest mapa del temps al rostre, en el qual s'hi poden llegir tantes coses no dites! Això he pensat en penjar aquesta imatge magnífica de Montserrat Abelló.


Montserrat Abelló (Tarragona, 1918), ha estat poeta i traductora. A més de la seva obra poètica, com Vida diària (1963), Foc a les mans (1990), o Dins l'esfera del temps (1998), premi Crítica Serra d'Or, cal destacar les traduccions de poetes anglosaxones, sobretot de Sylvia Plath. També ha traduït a l'anglès textos de Salvador Espriu i Mercè Rodoreda, entre d'altres. L'any 2002 va reunir la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules, guardonat amb el premi Cavall Verd de poesia del 2003, el premi Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica del 2003, i el premi Lletra d'Or del mateix any. Afortunadament, aquest llibre es pot trobar a força biblioteques, per cert. Compromesa amb els moviments feministes des de la dècada de 1970, és autora d'algunes antologies de poesia feta per dones, entre les quals destaca Cares a la finestra: vint dones poetes de parla anglesa del segle XX (1993). Com se sap, li van donar, i ja era hora, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Considerant la seva edat, és una mostra de com van les coses a casa nostra, on els homenatges te'ls fan quan estàs molt malalt o ets molt vell. I si, a més, ets dona, doncs...

Marxaré per
un llarg camí
ja no hi retrobaré la veu,
l'amic. Aturada en el
camí, desconeixeré
la meva ombra allargada
al portal dels adéus.
La mà estirada plena
de records d'ahir.
I, amb l'esguard fit
a l'horitzó, esperaré
el meu propi retorn.
(Del llibre Paraules no dites)

1 comentari:

poesiaula ha dit...

Avui he tingut el plaer de conéixer personalment la Montserrat. Irradia vida, optimisme i calidesa.
Ha estat a l'IEC, amb motiu de la inauguració de l'exposició dedicada a la Maria Àngels Anglada, la Poeta densa, sublim i essencial.