Celia Viñas, entusiasme intel·ligent

Cèlia Viñas (Palamòs, 1915 – Almeria, 1953) va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona. Va escriure poesia, teatre, narrativa i textos de diferent tipologia. Hi ha una bona part de la seva obra dedicada al públic infantil. Del seu pas per Mallorca durant la seva joventut li va quedar la memòria de la relació amb autors com Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Josep Maria Llompart. Des de molt jove va contactar també amb ambients teatrals, un gènere que l’apassionava i al qual dedicaria moltes energies, com a autora i com a directora de grups juvenils en la seva etapa almeriense.

El 1943 es trasllada a Almeria després de guanyar una càtedra de literatura. En aquesta ciutat encara existeix un institut i una tertúlia que porten el seu nom i el fet és que va deixar una emprempta importantíssima en aquesta ciutat que va estimar tant, a la qual es va incorporar amb entusiasme, amb dedicació pedagògica, amb tantes iniciatives una mica incompreses en aquell temps. Les circumstàncies de la postguerra i la seva residència a Andalusia la van dur a escriure bona part de la seva obra en castellà. Es va casar a Andalusia amb el professor Arturo Medina. Durant la dècada dels 50 va participar en l’antologia Els poetes insulars de postguerra (1951), i va publicar a la seva estimada Mallorca, a l’editorial Moll, el llibre de poemes en català: Del foc i la cendra (1953), un conjunt de textos de joventut i de maduresa que destaca entre la poesia de l’època. També escriu textos memorialístics, com ara De esto y aquello, publicat de manera pòstuma a Almeria el 1995. El crític Francisco Galera Nogales ha escrit un excel·lent treball sobre l’autora: Vida y obra de Cèlia Viñas (1991). Va deixar dues novel·les inèdites.

Personalment no puc deixar d'associar Celia Viñas a boniques antologies escolars, a cursets sobre teatre infantil on utilitzàvem, fa anys, els seus textos. Admeto que fins no fa massa anys vaig ignorar les circumstàncies de la seva vida i mort, prematura, i de la seva producció en català. En el mesquí món literari que ens acull, el bilingüisme intel·lectual no és ben vist, sobre tot quan afecta a la poesia, ja que en periodisme s'admet i aplaudeix i molts autors nostrats han viscut i viuen força bé mercès a la seva activitat en castellà. També les antologies en castellà han oblidat en ocasions la seva producció catalana, és clar. A més, se l'ha etiquetat en ocasions com a autora infantil, juvenil, cosa que, malauradament, de vegades sembla un greuge i tot (!). Cèlia Viñas em fascina, tan bonica, tan jove, tan intel·ligent, tan apassionada, tan capaç d'enamorar-se de tots els paisatges. Té tots els elements per haver-se convertit en un mite intel·lectual, però no ha estat així... de moment.

AVUI

Perquè avui el cel és blau

i la rosa més encesa,
perquè el colom plana un vol

amb un fregadís de seda,

perquè a dalt del taronger

hi ha verdors de fulla tendra,

perquè l'aire del matí

té cançons de pluges fresques,

perquè riu el rierol,

perquè les planes són verdes,

perquè el mar trena garlandes

entorn de les blanques veles

i el sol munta bru de mel

enmig d'un brunzir d'abelles

i al bell cim del puig més alt

hi ha un degotís de bresca...

vine, amor, que el cel és blau

i la rosa és més encesa.

Tabla de multiplicar

Dos por una es dos;
dos por dos, cuatro;
tras de la ventana
un cielo claro.

Dos por una es dos;
dos por dos, cuatro;
cruza la ventana un pájaro.

-Silencio.
Dictado.
Las agudas se acentúan
cuando... -No sé cuándo.