Glòria Abras Pou és una bona amiga feta a través dels blogs i també és poeta. Li he demanat que m'enviés la seva aportació. Només m'he permés la llibertat de fer fora l'adjectiu 'modestos' que havia afegit a la menció sobre els premis que ha guanyat.
Vaig néixer a
Riudellots de la Selva el dia 25 d’octubre de 1950 poble amb el que mantinc
vincles si bé jo visc, fa més de quaranta anys, a Badalona.
He treballat en
banca.
Sóc una voraç
llegidora i una escriptora que es prodiga poc. M’interessen les proses breus i
de caire poètic i m’interessen també els poemes. Gràcies a la xarxa he publicat
escrits al meu blog Arbre de Foc. He guanyat algun premi i actualment
tinc un poemari en mans d’un editor que, si no m’enganya, no tardarà molt a
sortir.
Agraeixo a Júlia
Costa la seva amable invitació per aportar alguns dels meus versos al seu
meritori blog Tèrbol Atzur.
Somni
De vegades
les cases es disfressen
i els indrets familiars
esdevenen estranys,
i estranys nosaltres
iniciem intranquils
breus i erràtics camins
que busquen i ens busquen
i extraviats i curiosos
toquem la noble fusta
d’una taula
que no havíem vist mai
i olorem el lilà que creix al pati
amb plaer nou.
De repent
una daga de llum
ens cega la mirada
i càndids com infants
reconeixem el món
i els seus antics costums.
Segurament somiàvem.
Mirall
La tardor ja és al pati.
L’herba està quieta
I el cel de fosc metall
com un punyal s’endinsa
fins el cor de la terra.
De la finestra estant,
em veig a mi mateixa.
El corriol és curt,
L’aigua,
propera.
Esdevinc un esbós:
Dona donant l’esquena.
La tardor ja és al pati.
L’herba està quieta.
Un presagi d’onades
inerta m’arrossega.
L’últim record que salta
és la trena de plata
compacta i vertical
partint la meva esquena.
Succés
I
Portava el vestit blanc
de les festes més belles.
El vi blanc coll avall
i els glops de l’amant tendre.
Jardins sobre les pells,
laberints sense llei,
celebracions secretes,
sanglots, sospirs, suors,
un sol país el nostre,
tu i jo, jo i tu, nosaltres
com una única terra.
Illa de besos llargs
Illa d’ofec i febre.
II
Varem perdre les mans
que, de cop, eren cegues
I ja no coneixíem
els nostres ulls de sempre.
Portava el vestit blanc
de les festes més belles,
blanca vela estripada
vella barca estellada
surava malferida
a l’ull de la tempesta.
Glòria Abras Pou – Poemes inèdits
Glòria Abras Pou, poeta i blogaire, va morir el dia 1 de febrer de 2018, descansi en pau.
