divendres, 10 de novembre de 2017

BRUSQUINA D'INSTANTS

Resultat d'imatges de Brusquina d'instants

Resultat d'imatges de Brusquina d'instants



BRUSQUINA D’INSTANTS
ANNA RISPAU I SÍLVIA ROMERO

PRÒLEG DE CARLES DUARTE
IL·LUSTRACIONS DE PILAR CAPMANY


Brusquina d’instants és un llibre de poemes escrit a dues mans, les de les escriptores Anna Rispau i Sílvia Romero, que dialoguen sense pressa sobre moltes coses, la vida, el paisatge, l’entorn, el pas del temps. A més a més el llibre compta amb la col·laboració de la pintora Pilar Capmany, que il·lustra amb poesia visual el contingut escrit. I per si això fos poc compta amb un pròleg de l’excel·lent poeta Carles Duarte que ens situa en el context d’aquest viatge per la paraula i la imatge.

Els llibres escrits amb dues veus diferents, en forma de diàleg poètic, tenen ja una llarga tradició entre nosaltres però diria que en els darrers anys no han estat tan freqüents com en èpoques passades. Per endegar una tasca d’aquest tipus cal amistat i complicitat, dues coses que suren en el context del llibre de forma evident. Sílvia Romero utilitza el vers lliure i Anna Rispau acompanya cada poema amb una tanka. Fan en algun moment, no podria ser d’una altra manera, poesia de dones, en el sentit més autèntic i profund del terme. Però les seves paraules escrites van molt més enllà d’allò que ha conformat el món femení i es converteixen en universals. 

Sense estridències, aquesta pluja fina de paraules se’ns fa propera i intimista. Els paisatges esdevenen, a la vegada, interiors i exteriors, personals i col·lectius. La poesia de Rispau i Romero és plenament sensual, pels seus versos hi desfilen els paisatges vistos o imaginats, els camins, el mar, el cel, hi escoltem els sons de coses com ara els batecs, les campanes o la música, hi trobem sensacions que responen al nostre tacte suau damunt de les coses, a les carícies mandroses que s’escampen per damunt de l’entorn, per damunt de la vida. Els colors, sobretot el verd i el blau, són molt presents en aquests versos. Volia haver copiat aquí paraules i frases dels poemes però no me n’he sortit car fora del conjunt, aïllats, em semblava que els mots perdien densitat i força. 

Brusquina d’instants és un llibre ple de bellesa, no tan sols pel que fa als poemes sinó com objecte, un llibre per tenir a prop i rellegir de tant en tant. La poesia és un gènere que cal assaborir sense pressa i un poema no es pot donar mai per abandonat de forma definitiva, en algun moment hi tornarem i és molt possible que algunes de les imatges poètiques del volum restin en el nostre imaginari sentimental i en la nostra memòria de forma permanent. 

Anna Rispau i Sílvia Romero, que tenen ja una llarga trajectòria en el món literari, ens retornen a l'aparent senzillesa d'una poesia que malgrat estar molt elaborada sembla que s'escola sense dificultat, com l'aigua d'un riu tranquil i plàcid damunt del qual el pas del temps escampa la seva pluja d'instants irrecuperables.