.JPG)
Raquel Casas Agustí
(Vilanova i la Geltrú ,
1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola
del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’IES Dolors Mallafré i Ros
de Vilanova i la Geltrú.
Ha rebut diversos
premis literaris, sobretot de poesia (des de 1999 fins a l’actualitat).
Ha publicat els
llibres Astrolabi (El Cep i la Nansa , 2006), Les randes del Paradís (Editorial Moll, Premi
Vila de Lloseta 2007), Que no torni i
altres contes (Cossetània Edicions, 2008; Premi Tinet de Narrativa Curta
2007) i La dona bilingüe (Viena
Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008).
Podeu trobar-la als seus blocs:
Selecció Poemes
Astrolabi
Tornes cada nit, en silenci,
als meus ulls envermellits.
Al capvespre has aparegut
amb una flor als llavis:
nàufrag de mi mateix
no he vist que l’he perduda,
que ni veig l’ombra
reflectida al seu mirall
ni tinc, solitari, roses roges
per omplir
aquesta cambra buida.
Hauré d’aprendre a viure
en una gran casa com un exili
sense el ressò de la seva veu
enmig d’un llarg silenci.
Sol amb mi
i amb els llavis molls.
És per tu que visc
entre dos silencis,
encadenat a una ombra,
mentre et mire, esvoranc
punyant,
amb tot el cos
clavat als dits.
Les randes del paradís
LA MARE
Cansada de rebre tantes
besades,
la mare es neteja les galtes
amb el puny menut esquitxat de
perles.
La multitud li espia els ulls,
el cabell,
el penjoll daurat, les
fotografies.
Com un animal empresonat i
ferit,
contempla per darrera vegada
els dos peuets inflats al fons
del taüt.
L’AFINADOR
Anàvem a amagar-nos dins d’un
cinema,
gelosíssims, enmig de
silencioses parelles.
Assegut al teu costat et
rellegia el rostre:
“Treu-me de la monotonia”. Amb
la música
un mugró agressiu s’alçava sota
la brusa;
damunt la pell s’escolava un
dit, dos dits,
una mà. Et palpava lentament i
suau
com un autèntic afinador de
pianos.
La dona bilingüe
TRANSPARENT
La nit i la llum del cigarret
brillaven a la seva mà.
I jo, com una puta enamorada,
m’anava tornant transparent
al seu costat. Sense cabells.
Sense dits tacats de tinta.
Sense Chanel a l’escot.
Sense soroll.
Transparent
com l’ombra del primer gat
que vaig perdre.
UNA SENYORA VELLA I GRASSA
El meu destí
és una senyora vella i grassa.
Jo volia que fos
com un cavallet de mar
o un pintallavis vermell de
Bourjois.
Per això, ara que no tinc por,
enfilo a poc a poc i descalça
l’autopista de l’est.
No puc topar-me amb ella.
Encara no estic a punt.
Un poema inèdit:
BLAU
És tot blau
al teu
costat,
és tot blau
al final de
l’estiu;
és tot humit
com la
samarreta del nen
ajagut
damunt la sorra
i
transparent
com la
trajectòria d’una bala,
com la teva
llengua
quan em
dónes la mà
i fas veure
amb l’ombra
del teu cos
que m’estàs
besant,
que m’estàs
besant.
1 comentari:
Gràcies Júlia per afegir-me a aquesta llista tan fantàstica. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada