dilluns, 18 de febrer de 2013

RAQUEL CASAS AGUSTÍ



Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’IES Dolors Mallafré i Ros de Vilanova i la Geltrú.

Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia (des de 1999 fins a l’actualitat).

Ha publicat els llibres Astrolabi (El Cep i la Nansa, 2006), Les randes del Paradís (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), Que no torni i altres contes (Cossetània Edicions, 2008; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i La dona bilingüe (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008).

Podeu trobar-la als seus  blocs:

 Selecció Poemes

Astrolabi

Tornes cada nit, en silenci,
als meus ulls envermellits.
Al capvespre has aparegut
amb una flor als llavis:
nàufrag de mi mateix
no he vist que l’he perduda,
que ni veig l’ombra
reflectida al seu mirall
ni tinc, solitari, roses roges
per omplir
aquesta cambra buida.
Hauré d’aprendre a viure
en una gran casa com un exili
sense el ressò de la seva veu
enmig d’un llarg silenci.





Sol amb mi
i amb els llavis molls.
És per tu que visc
entre dos silencis,
encadenat a una ombra,
mentre et mire, esvoranc punyant,
amb tot el cos
clavat als dits.



Les randes del paradís

LA MARE
Cansada de rebre tantes besades,
la mare es neteja les galtes
amb el puny menut esquitxat de perles.
La multitud li espia els ulls, el cabell,
el penjoll daurat, les fotografies.
Com un animal empresonat i ferit,
contempla per darrera vegada
els dos peuets inflats al fons del taüt.


L’AFINADOR
Anàvem a amagar-nos dins d’un cinema,
gelosíssims, enmig de silencioses parelles.
Assegut al teu costat et rellegia el rostre:
“Treu-me de la monotonia”. Amb la música
un mugró agressiu s’alçava sota la brusa;
damunt la pell s’escolava un dit, dos dits,
una mà. Et palpava lentament i suau
com un autèntic afinador de pianos.



La dona bilingüe

TRANSPARENT
La nit i la llum del cigarret
brillaven a la seva mà.
I jo, com una puta enamorada,
m’anava tornant transparent
al seu costat. Sense cabells.
Sense dits tacats de tinta.
Sense Chanel a l’escot.
Sense soroll.
Transparent
com l’ombra del primer gat
que vaig perdre.


UNA SENYORA VELLA I GRASSA
El meu destí
és una senyora vella i grassa.
Jo volia que fos
com un cavallet de mar
o un pintallavis vermell de Bourjois.
Per això, ara que no tinc por,
enfilo a poc a poc i descalça
l’autopista de l’est.
No puc topar-me amb ella.
Encara no estic a punt.


Un poema inèdit:

BLAU
És tot blau
al teu costat,
és tot blau
al final de l’estiu;
és tot humit
com la samarreta del nen
ajagut damunt la sorra
i transparent
com la trajectòria d’una bala,
com la teva llengua
quan em dónes la mà
i fas veure
amb l’ombra del teu cos
que m’estàs besant,
que m’estàs besant.





1 comentari:

Raquel Casas Agustí ha dit...

Gràcies Júlia per afegir-me a aquesta llista tan fantàstica. Una abraçada.