Glòria Abras Pou

Glòria Abras Pou és una bona amiga feta a través dels blogs i també és poeta. Li he demanat que m'enviés la seva aportació. Només m'he permés la llibertat de fer fora l'adjectiu 'modestos' que havia afegit a la menció sobre els premis que ha guanyat.

Vaig néixer a Riudellots de la Selva el dia 25 d’octubre de 1950 poble amb el que mantinc vincles si bé jo visc, fa més de quaranta anys, a Badalona.

He treballat en banca.

Sóc una voraç llegidora i una escriptora que es prodiga poc. M’interessen les proses breus i de caire poètic i m’interessen també els poemes. Gràcies a la xarxa he publicat escrits al meu blog Arbre de Foc. He guanyat algun premi i actualment tinc un poemari en mans d’un editor que, si no m’enganya, no tardarà molt a sortir.

Agraeixo a Júlia Costa la seva amable invitació per aportar alguns dels meus versos al seu meritori blog Tèrbol Atzur.

Somni

De vegades

les cases es disfressen

i els indrets familiars

esdevenen estranys,

i estranys nosaltres

iniciem intranquils

breus i erràtics camins

que busquen i ens busquen

i extraviats i curiosos

toquem la noble fusta

d’una taula

que no havíem vist mai

i olorem el lilà que creix al pati

amb plaer nou.

De repent

una daga de llum

ens cega la mirada

i càndids com infants

reconeixem el món

i els seus antics costums.

Segurament somiàvem.

Mirall

La tardor ja és al pati.

L’herba està quieta

I el cel de fosc metall

com un punyal s’endinsa

fins el cor de la terra.

De la finestra estant,

em veig a mi mateixa.

El corriol és curt,

L’aigua,  propera.

Esdevinc un esbós:

Dona donant l’esquena.

La tardor ja és al pati.

L’herba està quieta.

Un presagi d’onades

inerta m’arrossega.

L’últim record que salta

és la trena de plata

compacta i vertical

partint la meva esquena.

Succés

I

Portava el vestit blanc

de les festes més belles.

El vi blanc coll avall

i els glops de l’amant tendre.

Jardins sobre les pells,

laberints sense llei,

celebracions secretes,

sanglots, sospirs, suors,

un sol país el nostre,

tu i jo, jo i tu, nosaltres

com una única terra.

Illa de besos llargs

Illa d’ofec i febre.

II

Varem perdre les mans

que, de cop, eren cegues

I ja no coneixíem

els nostres ulls de sempre.

Portava el vestit blanc

de les festes més belles,

blanca vela estripada

vella barca estellada

surava malferida

a l’ull de la tempesta.

Glòria Abras Pou – Poemes inèdits

Glòria Abras Pou, poeta i blogaire, va morir el dia 1 de febrer de 2018, descansi en pau.