diumenge, 7 de novembre del 2010

Pilar Cabot, poètiques obstinacions




Pilar Cabot va néixer a Vic la tardor de l'any 1940. És essencialment poeta, així com també autora de narrativa per a adults i infants, d´assaig, crítiques literàries, pròlegs, guions i articles a la premsa. Té estudis de Filosofia i Lletres i de Música. Pilar Cabot és una intel·lectual polièdrica i inclassificable. Malgrat ser força coneguda no ho és tant, ni de bon tros, com mereixeria per la seva tasca immensa, en l'àmbit literari i musical. Com passa amb d'altres autors i autores, molt apreciats en el seu àmbit comarcal, la difusió de la seva figura a la resta de Catalunya és encara injustament limitada.

Des de la primavera de 1965 a la tardor de 1985 va regentar la seva pròpia llibreria a Vic -CLAM- que fou un veritable focus de difusió de la cultura catalana a la seva comarca. El fet d'estar darrera el taulell li va permetre viure moltes experiències singulars així com tractar amb persones excepcionals. Bona part dels escriptors catalans de més renom i de polítics contraris a la dictadura van passar per la llibreria. De manera espontània s´hi organitzaren tertúlies, on es parlava de tot i amb fonament. També s'hi realitzaren concerts, com les sessions de jazz organitzades per Armand Quintana, o bé els recitals d´alguns cantautors de l´època, o de poesia, així com presentacions de llibres com els de Miquel Martí i Pol que els hi presentà sempre (l'any 1980, a la presentació de Les clares paraules, hi van assistir Miquel Desclot, Vicenç Altaió, Miquel Alzueta, Xavier Bru de Sala, M. Mercè Marsal, Jaume Medina, Ramon Pinyol i Álex Sussana, entre d'altres).

Va començar a donar a conèixer la seva obra a partir d'integrar-se al grup CLOT, que van fundar una revista amb el mateix nom. Pilar Cabot va formar-ne part del consell de redacció i hi publicà poesia, contes i també crítica literària i comentaris de llibres. De llavors ençà, ha estat part activa del món cultural osonenc, coordinant les "Tertúlies amb poetes" (activitat literària en la qual es treballa amb autèntic rigor l'obra dels poetes més diversos) que es duen a terme a la Biblioteca Joan Triadú de Vic, impulsant-hi la creació d'una col·lecció -Col·lecció La Biblioteca- que, en sis volums antològics, recull els treballs efectuats fins a la data.

És sòcia de l'AELC (Associació d´Escriptors/es en Llengua Catalana) i del PEN Club. Ha estat distingida com a Osonenca de l'any 1983 i Musa de la Cova del Drac de Barcelona l'any 1984. Actualment, a més d´escriure la seva obra, també fa recitals de poesia i és jurat de nombrosos premis literaris.

L'obra de Pilar Cabot és tan diversa, complexa i nombrosa que en aquest espai només se'n pot reflectir un tast. Per a més informació podeu entrar a la magnífica web de l'autora i a la web de l'AELC. També a you tube es poden trobar fragments dels seus recitals poètics i musicals.

Pilar Cabot va morir el 20 de maig de 2017.


Algunes publicacions:

Poesia





  • Avui estimo Baudelaire. Barcelona: Columna, 1987.



  • Balcó de guaita. Sabadell: Ausa, Col·lecció Llimerol, 1989.



  • Ombres de mots i de silencis. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1992.



  • La plàcida mirada del Guerau. Viladrau: CEDEL, 1996.



  • Setge. Vic: Emboscall, Plaqueta núm. 3, "Actes del Mil·leni", 1998.



  • La gelada barana del pont. Girona: Llibreria 22 i Ajuntament de Girona, 1999.



  • Vol ballar un tango amb mi senyor Vivaldi? Vic: Emboscall, Taller de poesia, 1999.



  • Els versos obstinats. Barcelona: Comte d'Aure, Col·lecció La Garonne, 2003.



  • Àncores o ales? Centelles: El Bordiol, 2004.



  • Els rossinyols insomnes. Lleida: Pagès, 2008.




  • Ha publicat poemes i articles de creació a les revistes següents: ClotRevista El Pont, núm. 94, Reduccions, núm. 42, Negre + AmetistaEl TerLa LletraTertúlies amb poetes, volums 1, 2, 3.



  • Narrativa breu



  • La casa dels Baladres. Publicat en el recull de contes del Premi Vent de Port.



  • Senglar i altres narracions. Tremp: Garsineu, 1996.



  • A l'ombra del semàfor. [Amb Armand Quintana]. Barcelona: La Busca, 2001.



  • Teatre



  • En Pere de les excuses. Grup Camerata de Cançó Tradicional. Direcció musical: Sebastià Bardolet. Direcció escènica: Pep Tines, amb escenografia de Pere Trabal i arranjaments musicals de Carles Cases. Teatre Atlàntida, 1992.





  • Amb veu d'amic. Grup de Teatre el Gall, 1996-1997. Direcció: Josep Suriñach. Edició d'un quadern amb el mateix títol, Vic, Manlleu i Lluçà.





  • Quan l'absència et visiti. Espectacle de dansa sobre poemes del llibre Avui estimo Baudelaire. Institut del Teatre de Vic, 1997.





  • Calidoscopi. Amb Montserrat Grau]. Direcció: Josep Vilar. Casino de Vic, abril 1999






  • Fragments de 'Avui estimo Baudelaire'


    A la cua del vent
    s´afinen cel i foc.
    L´eco, impacient,
    esbocina el teu joc.
    L´alba serà el coixí
    on estendràs la por.
    La rosa del matí
    no farà cap olor.


    19
    El temps té els ulls cansats.
    Al llit del desamor
    copulen somnis tristos.


    20
    Fins a l´alba, només, el cant i el joc
    i el desig de la lluna sobre el mar.
    Quan neixi la claror
    m´amagaré del teu esguard sotmès
    entre oliveres i esperances bordes.
    A ple sorral cavaré un llit profund
    i em lliuraré, fecunda, a un somni nou.


    21
    Summe pontífex punyent i altiu:
    t´envio dues ratlles de condol
    per l´òbit del teu món d´hipocresia.
    (Supòs que saps que avui l´he assassinat.)


    22
    Quan l´horabaixa arribi
    assistiré al naufragi
    del sol
    en la mar calma.
    Remolí de llums grogues
    entre els records
    i jo.
    Hi haurà flors trepitjades
    a la vora de l´aigua;
    l´or rovellat dels dies
    ja no em farà lluïssor.

    Fragments de 'Els rossinyols insomnes'




    La nit, ahir, portava dues llunes:
    La del cel i la meva, cap de bona.
    “Assenyalem el temps”, vaig pensar jo
    i era veritat.
    Amb eufòria evident
    avui l`home del temps prediu tempestes.


    Si vols fer net
    procura que els records no bleixin.
    Cap ombra arrossegada,
    cap clariana fugaç de cap antic somriure,
    absències/presències callades,
    immòbils
    en paratges immòbils.

    Aquest indret
    on els hiverns argenten les obagues
    i el glaç guarneix la llarga son d`un bosc
    que els senglars i les guilles senyoregen;
    un indret
    on tímides remors deliqüescents
    descobreixen els viaranys de l`aigua;
    on els déus del capvespre, sumptuosos,
    inciten la fulgència dels colors;
    aquest indret
    on des del llit escolto, en nits d`estiu,
    el bell concert dels rossinyols insomnes.

    Amb el sol a l`esquena
    segueixo la meva ombra ran de cingle.
    Si l`ombra erra el camí
    sé que puc estimbar-me.


    Els cossos, nus,
    nuats,
    suats,
    perlegen.


    Amb tu vaig conèixer el brogir
    de les aigües salvatges
    Amb tu vaig conèixer el bellíssim estany
    on reposen les aigües.


    He vençut la carena del desig.
    A l `altra banda hi he trobat els meus amants,
    tots morts.
    (Tinc enterrats els somnis
    sota l`ala del corb).


    Pel camí solitari de l`enyor
    l`aquarel·la dels faigs m`arrenca el plor.








    Agraïments: A Antoni Casals, que m'ha fet conèixer l'obra de Pilar Cabot i a Lluís Badosa que m'ha facilitat la tasca.


    Les dades incloses en aquesta entrada ha estat manllevades de la web oficial de Pilar Cabot i de la de l'AELC. 



    6 comentaris:

    Antoni Casals i Pascual ha dit...

    Penso que és una autora d'alt nivell. Sorprèn que amb l'obra publicada i la seva qualitat sigui gairebé desconeguda per molta gent. Ja et vaig comentar que la vaig descobrir mig per casualitat. Em fa molta il·lusió haver contribuit amb aquest petit gra de sorra a aquest teu blog. M'he permès penjar-ne una referència al meu Facebook, juntament amb un dels vídeos de youtube.
    Gràcies a tu, Júlia.

    Júlia ha dit...

    Antoni, tens tota la raó. Malauradament no és l'únic cas. Jo tampoc no la coneixia fins que tu me'n vas parlar i m'he quedat ben sorpresa del gruix de tot el que ha fet i no tan sols en poesia. Mercès de nou.

    M. Antònia ha dit...

    Et felicito per la important recerca que estàs fent.

    Júlia ha dit...

    Gràcies, Maria Antònia, m'ho passo molt bé 'recercant' i descobreixo moltes autores.

    Nuria ha dit...

    m'e quedat sorpressa i corpressa.
    Quina lliçó d'autoria i dicció ¡
    Gràcies, Júlia.

    Júlia ha dit...

    De res, Núria, una gran poeta, m'alegro de contribuir a la difusió de la seva obra. Trobareu més videos al you tube, per sort.