dimarts, 16 de novembre de 2010

Marina Ivanovna Tsvetàieva (1892-1941)





Escampats per les llibreries, enfosquits per la pols i el temps,
Mai vistos, mai buscats, mai oberts ni venuts,
Els meus poemes s'assaboriran com els vins més rars -
Un cop envellits.


Malgrat que aquest blog està destinat a aplegar poetes catalanes, de tant en tant he dedicat algun post a autores castellanes o estrangeres, amb motiu d'alguna celebració o fins i tot recordant-les en el moment de la seva mort.

Sense cap motiu especial avui voldria recordar a Marina Tsvetàieva pel fet que, en parlar al meu altre blog de Pasternak i de la recent reedició de El doctor Zhivago, la també poeta Teresa Costa-Gramunt me n'ha fet esment. Tsvetàieva va ser amiga de Pasternak, amb qui va mantenir una interessant correspondència i va patir profundament aquella atzarosa època. Tenia una personalitat sensible i complexa i la seva infantesa no va ser feliç.

Es va casar amb Serguei Efron, molt jove. També va tenir una relació amorosa amb la poetessa Sofia Parnok, una mica més gran que ella. La seva vida va estar plena de trasbalsos i perills, de viatges sense un destí clar, podeu trobar molts més detalls a Viquipèdia. El marit va ser executat i la seva filla Alya va passar vuit anys a la presó. Tsvetàieva va acabar per suicidar-se l'any 1941, enfonsada per problemes personals, familiars i econòmics, encara que hi ha qui pensa que va ser forçada a prendre aqueste decisió per la polícia soviètica.

Admirada i reivindicada al cap dels anys, avui té una casa-museu a la ciutat on va morir, Yelabuga, encara que no es coneix ben bé l'indret de la seva tomba.

Maria Mercè Marçal, Mònica Zgustovà i Xènia Dyakonova han traduït part de la seva obra al català.

Aquí podeu trobar també versions dels seus poemes traduïts al castellà. D'aquesta magnífica web, A media voz,  copio aquestes versions, ja que de moment no he trobat, per la xarxa, versions en català.


A Boris Pasternak


Distancia: kilómetros y kilómetros?
Nos han dispersado, transplantado
nos han ¡y qué bien estamos
en los lejanos horizontes!


Distancia y lejanías?
Des-pegados, des-soldados.
Apartaron manos, crucificaron
sin saber lo que destruían: la unión total.


De suspiros y tendones
nos malquistaron, nos esparcieron
y exfoliaron.
Muro y foso.
Separados, como las águilas.


Conspiradores y lejanías?
No nos desbarataron; nos perdieron
por los tugurios de las latitudes:
disgregados como huérfanos.


¿Cuál es, pero cuál es, marzo?
¡Como a las barajas nos han cortado!


24 de marzo de 1925


Versión de Carlos Álvarez


Bendigo la labor nuestra de cada día...


Bendigo la labor nuestra de cada día,
bendigo el sueño nuestro de cada noche,
el divino juicio y la caridad divina,
la ley benévola y la ley de bronce,


mi empolvada púrpura, de harapos cubierta...,
mi empolvado bastón, de los rayos hogar,
y asimismo, Señor, bendigo el pan
en horno ajeno y la paz en casa ajena.


21 de mayo de 1918


Versión de Severo Sarduy


Libertad salvaje


Me gustan los juegos en que todos
son arrogantes y malignos,
en que son tigres y águilas
los enemigos.


Libertad salvaje
Que cante una voz altiva:
"¡Aquí, muerte, allí -presidio!"
¡Luche la noche conmigo,
la noche misma!


Volando voy -tras de mí van las fieras;
y con el lazo en las manos yo me río...
¡Ojalá la tormenta
me haga añicos!


¡Que sean héroes los enemigos!
¡Acabe en guerra el convite!
Que sólo quedemos dos:
¡El mundo y yo!


Versión de Severo Sarduy






Mis versos, escritos tan temprano...


Mis versos, escritos tan temprano
que no sabía aún que era poeta,
inquietos como gotas de una fuente,
como chispas de un cometa,


lanzados como ágiles diablillos al asalto
del santuario donde todo es sueño e incienso,
mis versos de juventud y de muerte
-¡mis versos, que nadie lee!-,


en el polvo de los estantes dispersos
-¡que ninguna mano toca!-,
como vinos preciosos, mis versos
también tendrán su hora.


Versión de Severo Sarduy






Aquests poemes de l'autora cantants per Alla Pugatxeva mostren com de vegades no cal ni tan sols entrendre les paraules per emocionar-se

2 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Marina Tsvietàieva és per a mi gairebé com una germana, si això és possible, que a nivell espiritual ho és. Gràcies per aquest homenatge a la gran poeta russa en el teu blog dedicat a les dones poetes.

Júlia ha dit...

En aquests casos, Teresa, és quan sap més greu no saber idiomes i admetre que ja és una mica tard per aprendre'n, encara més quan es té poca facilitat, com en el meu cas.

Diuen que Unamuno va aprendre danès per llegir Kierkegaard en versió original, no m'estranya.

Però, vaja, ens conformarem amb les versions existents que podem entendre.

Tota aquella època de l'estalinisme i les seves seqüeles neguiteja i sorprèn a causa de tantes vides escapçades.