dimecres, 8 de setembre de 2010

Cèlia Sánchez-Mústich, poesia il·limitada


Cèlia Sànchez-Mústich va néixer a Barcelona l'any 1954. La seva obra aplega poesia, novel·la i narrativa breu, i conforma un univers molt personal i polièdric on conviuen gèneres diversos. Ha col·laborat en mitjans de comunicació i impulsat molts projectes culturals i literaris. L'activitat cultural de Cèlia Sànchez-Músich és immensa.

Professionalment s'ha dedicat, entre d'altres coses, a l'ensenyament de la música, aspecte aquest que ha fet que col·laborés amb acompanyaments musicals en recitals de poemes d'altres autors. La seva participació en actes poètics de tota mena l'explica ella mateixa en la web dedicada a la seva obra literària:

M'ha interessat força la lectura pública dels poemes, la participació en trobades i festivals. I recordo amb molt d'afecte les tertúlies poètiques que vaig tenir el plaer de presentar durant uns quants anys a Lailo, un espai alternatiu i càlid (era una rebotiga al barri del Raval) on els poetes llegien a tocar del públic i entre penjarobes i objectes reciclats. Per allà hi van passar molt poetes inèdits i molts d’altres ben reconeguts com Joan Margarit, Feliu Formosa, Miquel de Palol, M. Mercè Marçal, José Agustín Goytisolo...


Compta amb una extensa i diversa obra publicada i amb els premis Rosa Leveroni, Don·na, Miquel de Palol, Mercè Rodoreda, 7lletres, així com amb el prestigiós premi de la Crítica Serra d'Or de poesia pel llibre A la taula del mig (2010)


Afortunadament és força present a la xarxa.


Obra publicada:


Poesia
La cendra i el miracle. Barcelona: Columna, 1989.
El lleu respir. Barcelona: Columna, 1991.
Temperatura humana. Barcelona: Columna, 1994.
Taques. Barcelona: Edicions 62, 1997.
Llum de claraboia. Lleida: Pagès, 2004.
A la taula del mig. Palma: Moll, 2009.


Novel·la
Les cambres del desig. Barcelona: Columna, 1999.
Tercer acte d'amor. Barcelona: Proa, 2002.


Narrativa
Diagnòstic: lluna nova [dietari novel·lat]. Barcelona: ICD, 1993.
Pati de butaques [recull de contes i narracions]. Barcelona: Columna, 1996.
El tacte de l'ametlla [recull de contes]. Barcelona: Proa, 2000.
Peret, l'ànima d'un poble [narrativa de no ficció]. Barcelona: Edicions 62, 2005.
Il·lusionistes del futbol. Valls: Cossetània, 2007.
No. I sí. Lleida: Pagès, 2009.


Breu antologia


LA CAMBRA D'HOTEL


"Posa amor allà on no hi ha amor
i en trauràs amor" —va dir la santa,
que no devia estar pensant
en cambres d'hotel no beneïdes.
Ara, si jo gosés entrar en qualsevol
cambra d'hotel, no en podria sortir,
de tan frondosa com seria la teranyina
o implacable la mel, o paralitzant
la injecció de l'amor atresorat.


M'hi quedaria, atònita,
a mig camí de la porta i la terrassa,
als peus del llit, amb una mitja
aturada al genoll
dubtant per sempre més
si me l'estic posant o descorrent.


(inèdit)


FUSIONS


Un lapsus de temps i espai,
i se m'encreuen als ulls
la processó de dijous sant
amb la rua del carnestoltes,
encavalcades fins a fondre's
en una plaça on l'embús
ha tallat els carrers de sortida.
L'encens amarat de cervesa,
les plomes encastades als ciris.
La samba cada cop més punyent,
i més embogida la saeta.
Caputxes i antifaços, rere el trau
dels ulls, comparteixen
idèntics i minúsculs paisatges.
L'una a espatlles de l’altra,
tristesa i eufòria
s'enfilen dalt de tot
de les carrosses en pal
buscant un cos entre la multitud,
un sol cos per a totes dues,
urgent, el meu. Li fan senyals.


(A la taula del mig, Moll, 2009)




L'ALTRE GUANY


Tan sols reconec el plaer extrem
de ser peó que avança pels escacs
i arriba a l'altra banda
i es transmuta en torre
des d'on mirar-s'ho tot,
abraçar-se a tot, traduït a la llengua
de les campanes, de la mare voltor,
dels núvols llanosos, per prendre alè
un sol instant, un sol moviment
abans que una altra peça l'expulsi del regne
del qual ja no li cal res.


(A la taula del mig, Moll, 2009)




ALZHEIMER


Aquest és el nom del meu rival.
Qui t'allunya de mi.
Però com si es tractés d’una altra dona
envaint-te el pensament, lluitaré
per defensar un minut d’amor.
I si cal, aprendré, com tu,
a acariciar la seva pell,
a endinsar-me en la boira del desvari.
A compartir-te.


(Taques, Edicions 62, 1997)




PROGRESSIÓ


L'home culte
em parlava de la bellesa de l'Amazònia,
de l'amor en la literatura,
de la guerra del Pacífic,
dels miracles segons la ciència.


L'home savi,
de la guerra,
dels miracles,
de la bellesa,
de l'amor.


L'home
em va fer l'amor i la guerra.
Va ser aleshores,
que vaig aprendre a fer miracles
per tal d'arreplegar, d'un sol braçat, tanta bellesa.


(A la taula del mig, Moll, 2009)




DOBLE INFLUX


Em transformo.
Amb la despulla d'un prec
que, cíclic, s'eleva,
he tacat la lluna de vermell.
Només el doctor Jeckyll
podria guarir-me del neguit
però li he donat cinc dies lliures.
També la lluna estrena influx
i davalla, rodona, pel meu ventre
fins aturar-se als llavis
acarminats de sang, i ser el focus
que hi desvetlla l'absència.
Em transformo.
Durant cinc dies l'enyor
irromp en el goig, com la foscúria
d'un cinema en un matí lluent.
A la pel.lícula
només hi surt Mr. Hyde.


(Llum de claraboia, Pagès 2004)


FOTO ACTUALITZADA


M'heu demanat una foto recent
i us n'envio una de quan tenia sis anys.
Trucada: jo, als sis anys,
asseguda al llit de la cambra on ara dormo,
sobre els llençols que l'amant ha desfet.
Amb les mans arrapades
a preguntes que he engabiat
en una carta als reis
i els peus que no arriben a terra,
descalços de creuar amb sigil
el laberint de les pors
i trepitjar el raïm del vi que avui
em crema els llavis.
Jo, als sis anys,
observada pels objectes dels prestatges
que destrien els meus ulls d’entre els meus.


Encara dubto, davant la bústia,
si he fet bé d’enviar-vos la foto
d’aquesta nena amb la carta a les mans
i els ulls pregant-li a l’objectiu
que la retrati exactament com sóc.


(A la taula del mig, Moll, 2009)




REVELACIÓ


La nit és la porta tancada
i la lluna un espiell per on veig
milers d’esperits
gesticulant amb somriures
un missatge inaudit, frisós, urgent:


que no hi ha porta.


(Llum de claraboia, Pagès, 2004)




CADENA


Com el gos que pressent l'atac epilèptic de l’amo
i li borda perquè jegui o mossegui un tou de roba.
Així, déu meu, t'alerto, quan ets a punt de caure.
Jo sóc el teu gos, com sóc déu per al meu gos,
com qui sap si tu ets el gos d'un altre déu
que potser mai no cau inconscient i convuls.
Borda-li que et salvi, i a mi, i al meu cadell,
que no es perdi ni una anella de cap de les cadenes
que entrelliguen els éssers. Perquè avui respiro l'aire
dels nens de claveguera, i un dolor vagabund
esgarrapa el meu cos que és la tomba de l'amo.


(A la taula del mig, Moll, 2009)




INCONFESSABLE


Hi oculto les endergues, al garatge.
Els regals pertorbadors amb què m'han premiat
i castigat alhora. Les noses més feixugues,
els objectes que fa invisibles la rutina dels ulls.
I els altres objectes, sobretot els altres,
la pala amb què vaig fer el sot dels crims
involuntaris, les bambes amb soles tacades de sang.
També hi ha les vostres veus benignes,
que s'hi esmunyen des de fora, passegen
entre destorbs, canten quan em veuen,
mal empastades a posta per no semblar
que en són una de sola, desafinant
a plaer per fer-me riure.
Ningú no en sap res, d'aquest desori,
ni del buit del cotxe que mai no ha existit.
De tant en tant, faig martingales:
poso rodes als objectes, els enganxo un motor,
els penjo un compact disc amb les vostres
veus gravades, desbarro la porta del garatge
i surto a esbargir-me.


(A la taula del mig, Moll, 2009)


PREGUNTAVEN...

Sexe amb amor o sense amor?
I es perpetuava el tòpic, que no se sabia la resposta
perquè tampoc no se’n sortia amb la pregunta:
Quantes llengües parlava el sexe?
Quins colors desprenia l’amor?
Quin abisme emmotllava l’adverbi “sense”?
On era el pont que tensava l’adverbi “amb”?
I per què entre tots dos hi apareixia,
grinyolant, bocabadada, la conjunció “o”?


LA FELICITAT

Diuen que els poetes no parlem de la felicitat.
De què devem parlar ―m’intriga― quan parlem d’allò
que s’enyora, s’alimenta, es convoca,
se sospita, es regala, es crea, es provoca,
s’arrisca, s’interroga, se suplica, es tem,
es repta, es reclama, s’imagina, s’immola,
es transforma, es nega, es creu, s’enfronta,
s’irradia, es dubta, espressent?
D’allò que es perd i es guanya
i es perd i es guanya i es perd
i es guanya i es perd
i es perd...
i es...

(poemes inèdits)

4 comentaris:

Eastriver ha dit...

No dic res, de moment... només expreso la meva sorpresa per aquest bloc. Bona feina.

Júlia ha dit...

Moltes gràcies, encara no sé com m'he embolicat, tinc feina per a tota la vida.

GLÒRIA ha dit...

Gràcies Júlia. Un altra regal meravellós aquests poemes.

Júlia ha dit...

Gràcies, Glòria, una gran autora que també té narrativa publicada, per cert.