dimarts, 8 de setembre de 2009

Teresa Pascual




Teresa Pascual va néixer al Grau de Gandia, el 1952. Poeta i traductora, va estudiar filosofia a la universitat de València i és professora d'ensenyament secundari a Gandia. Es va donar a conèixer amb el seu primer poemari Flexo, guardonat amb el premi Senyoriu d'Ausiàs March 1987. El 1988 va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés amb Les hores. Més tard escriu Arena (1992), Curriculum Vitae (1996) i El temps en ordre publicat l'any 2002 i premi Crítica Serra d'Or de poesia 2003.

Ha traduït de l'alemany, amb Karin Shepers, L'enfonsament del Titànic, de Hans Magnus Enzensberger (València, 1993) i Poesia completa, d'Ingeborg Bachmann (València, 1995).

POEMES

Els millors versos queden per escriure.
Del temps aqueix moment de recrear-se
en el somriure que t'omple la boca
i en el joc d'abraçar-la amb els meus llavis.

De cada instant el gest, no la paraula,
completa i exhaurida de misteris,
dels ulls atents que ens guaiten, el mirar,
del cos, l'aire trencat en menejar-se.

Després de les frases, després dels mots,
el vel espés que amaga el sentiment,
va descobrint-se a partir de la forma

en què les mans ens parlen i ens recorren,
en què milers de mans diuen el vers
tan difícil de gravar en el full.

(Flexo, 1988)


Construíem paraules de ciment
i creàvem paraules de silenci.
La finestra entreoberta, la finestra,
el marc de la foscor més grisa i ampla.
Si et parlava, tancaries les mans
i tu no deixaries que em parlaren,
si et besava, tancaries els ulls
i tu no deixaries que em besaren.

(Les Hores, 1988)



Pare, la mar —irrevocable i justa—
arrima al port la càrrega dels dies,
a coberta del fred i de la sal.
I en els bocois de plata que administres,
poses atentament el temps en ordre.
Fora, on ja no estem per a obeir
el referent fidel de les muntanyes,
apunta el vent a penes sobre l'aigua;
la terra, dins, exili de la mar,
segueix sense perdó les seues lleis
que contra el cos i des del cos les dicta.

(El temps en ordre, 2002)


Ha sonat el telèfon i despertes
cap a una cita a cegues sense amor,
i sense amor et trobes al carrer
amb el destí d’uns ulls desconeguts.
Entre la llum més freda dels fanals
se sentiren els passos d’una dona,
que també sense amor tragué les claus,
mentre et parlava i et parlava d’ella.
I sense amor deixares que el seu riure
d’alcohol buscat ho fera tot tan fàcil,
desproveït de culpa, tan lleuger
com la seda dels mocadors de coll,
que a l’endemà llevaria del llit
i sense amor posaria a la perxa.

(El temps en ordre, 2002)


Hi ha la nit, i ara, només uns passos
i aquests signes dispersos de la llum
que dibuixa perfils en les façanes.
Hi ha el carrer, cansat com ara els passos
-últim oblit que recorren les ombres-
i un balcó obert donant-li temps al dia.

Hi ha la nit, i ara, només uns passos…

(El temps en ordre, 2002)

8 comentaris:

alba ha dit...

Teresa ha estat professora del Taller de Poesia de la Univ de València els dos darrers anys. Jo he tingut la sort de participar-hi com alumna el passat curs i he de dir que, a més d'una gran poeta, és una gran mestra, i una millor persona.

Júlia ha dit...

Gràcies pel teu comentari, Alba, m'alegra saber-ho, t'he enviat un email, ja em diràs alguna cosa.

Fins fa poc no coneixia aquesta gran poeta, és la desgràcia que tenim amb la poca difusió que es fa de la bona literatura que no surt massa als mitjans.

GLÒRIA ha dit...

Jo tampoc coneixia aquesta gran poeta. M'ha meravellat i he pres nota del seu nom. No oblidaré el seus versos.
Gràcies Júlia.

Júlia ha dit...

Gràcies pel comentari, Glòria. No creguis, jo la vaig descobrir fa poc, és lamentable la poca difussió que tenen moltes autores.

Coralet ha dit...

Molt bona poeta.

Coralet ha dit...

Una cosa, el darrer llibre ha estat guardonat també. Crec que és el premi de la crítica d'este any.
I també per l'associació d'escriptors en llengua catalana.
Ara mateixeta no puc donar la informació millor...
Gràcies!
p.d. estic d'acord amb les paraules d'Alba...

Júlia ha dit...

Gràcies per la informació, Coralet, quan més aportacions arribin molt millor per tal de completar les referències.

Anònim ha dit...

Aquesta gran poeta és la meua professora de filosofía, tan bona de mestra com de poeta. Teresa és la millor i jo la vuic moltísim!