Montse Assens i Borda va néixer a Maçanet de la Selva l'any 1960. Viu i treballa a Premià de Dalt, on participa en gran nombre d'activitats artístiques, culturals i socials. Una gran part de la seva poesia es troba publicada a internet. Des de l'any 2004 va començar a escriure en blocs i espais a la xarxa, sota el pseudònim 'MAR', i també col·labora activament en l'espai Relats en català.com on els seus poemes són dels més llegits.
Té obra publicada en el web joescric.com i en el bloc de poesia Salms de Josep Porcar. Manté un blog de poesia propi, molt visitat i valorat, Brisalls de mar, entrar en el qual és com immergir-se en un món plàcid i bellíssim d'imatges i paraules.
En paper ha publicat poemes en el Primer llibre de poemes, obra col·lectiva de diferents autors, tots ells molt interessants, editat per Emboscall, i en la revista literària Alga de Castelldefels. Ha obtingut el premi Ramon Ferrando Adell i diversos guardons a Barcelona, Manresa, Olot, Torelló, Campdevànol, Tarragona i l'Alguer. També ha publicat el volum Indigent, com jo, premi de poesia Artur Simó 2007 (Brosquil edicions).
Montse Assens és una mostra més del fet que, avui, cal comptar amb el que es publica a la xarxa i en espais alternatius, a l'hora de valorar la literatura del present. Una gran poeta, una gran activista cultural i una gran i intel·ligent persona, amb la qual he tingut el plaer de coincidir en diferents actes i trobades relacionades amb la literatura i els blogs.
Del blog 'BRISALLS DE MAR':
TARDORENC
Gràcies, amiga meva
Ja tinc taques a les mans.
Els anys se’m pronuncien
com petits misteris a frec de pell.
L’absurd desig de sobreviure
encén el cos caduc on estic ficada.
I abans que se m’endugui la calma,
decideixo reprendre
el camí de viure, altre cop,
l'amor tardorenc
que el destí m’ofereix .
AMISTAT
A vegades
la memòria es confon entre els records
i un batec es desfà entre mirades.
Els drings profunds del nàixer
ens porten a percebre el seu encant
i és aleshores quan encalmem
la trista penombra de l'absurd
en l'esclat de bressolar la vida.
***
He batut uns quants records i he descobert altre cop quina és la bellesa de l'amistat.
CREPUSCLE
Passen les hores
i aquest capvespre que m'ha esdevingut al rostre,
s'endinsa en la passió atàvica del record.
Sobre els pètals de les mans, llegeixo,
i m'entretinc a dissoldre els mots adjacents
que intensifico amb les paraules escollides
trobades entre les escletxes del cel.
DEL LLIBRE 'INDIGENT, COM JO'
cristalls de pell
Esquinçant tots els cristalls de la pell
m'endinso nua a la fantasia.
Profano impunement un reguitzell
de secrets guardats per covardia.
Camino per carrers sense sentit
dubtant del camí a les cantonades
traçant precises coordenades
perquè em portin a l'illa de l'oblit.
Deslligo espais perduts dins de la nit
desprenent tota la incertesa,
la vida no em pertany tal com m'han dit.
Vitralls tatuats amb foc sobre el meu pit,
el bagatge que ara duc, ja no em pesa.
Polpa de mel, escric sense sentit.
8 comentaris:
És tota una poetessa. M'encanta la seua obra i el seu blog, que jo també recomano.
Besadetes Júlia, com va l'estiu?
A mi també, Sàlvia, i una persona excel·lent, a més. Per ara va bé, l'estiu, una abraçada, Sàlvia.
leo sin dificultad y con diccionario si es necesario el catalán, me gusta mucho tu blog y me temo que me tendrás por aquí de vez en cuando...
soy rama del arbredefoc
saludos
Júlia,
Gràcies per les teves aportacions sempre riques. Aquesta poeta m'ha semblat tan interessant que l'hauré de rellegir doncs mescla mots marcadament lírics amb d'altres molt prosaïcs...veuré com me'n surto.
Pilar:
Has entrado en un bosque de palabras. Me encanta que digas que eres "una rama de l'arbre de foc" pero, no mientas: Eres, de cualquier árbol, la copa dorada y firme que penetra la tierra.
Gracias, Pilar, bienvenida al blog, me alegro que te guste.
Gràcies, arbre de foc.
Hola Júlia, ja saps que sóc una mica bleda i em quedo sense paraules quan algú em fa un regal com aquest qua m'has fet tu. Tardo en reaccionar i per això encara no havia pogut esvriure res en aquest espai dels comentaris.
Vull dir-te que jo també tinc la gran sort d'haverte conegut i de tenir-te com amiga.
Gràcies, Júlia, per aquests mots i per la gran tasca que fas en aquest tèrbol atzur de fer sobreviure els silencis dins el brogit del món.
Una càlida abraçada
De res, Mar, igualment. No sé com m'he embolicat amb aquest blog, ja tinc feina per a tota la vida...
Publica un comentari a l'entrada