dissabte, 28 de febrer de 2009

Maria Dolors Vallverdú, poesia entre el nord i el sud



Fa alguns anys vaig guanyar el premi de poesia del portal joescric.com. A la següent convocatòria em tocava, com és costum, ser jurat del premi i vaig descobrir aleshores els poemes de Maria Dolors Vallverdú, que eren els meus preferits, però que no van guanyar. Em van agradar per la seva aparent senzillesa, per les imatges poètiques i el seu ritme subtil. He trobat poca cosa sobre aquesta escriptora i del portal joescric he recollit aquestes dades:


Escriptora i professora de català.

Està en possessió d´una seixantena de premis literaris obtinguts en concursos celebrats a Andorra, Catalunya, les Illes, el País Valencià i a Tolosa de Llenguadoc.

Mestra en Gai Saber per la Ginesta d´Or de Perpinyà. Mantenidora de l´Acadèmia dels Jocs Florals del Rosselló.

Llibres publicats:
1968: POEMES
1977:
ENLLÀ DE LES PARAULES
1995: PER CAMINS INTROBABLES


Crec que deu ser ben coneguda a Reus, ja que cercant per la xarxa he trobat una notícia relativa a un important homenatge que se li va fer. Té molts guardons aconseguits a certàmens de la Catalunya Nord, doncs manté forces vincles amb Perpinyà. Va viure dos anys a França, concretament a Lió, encara que després va tornar a Reus. Podeu baixar-vos algunes de les seves obres publicades al portal joescric, tant de poesia com de prosa.

Del recull Desert d'hores i aigua, un parell de poemes per fer un primer tast:


He enfilat hores llargues

He enfilat hores llargues
al tombant de l’hivern
quan la pluja tan fina
esdevé pols als dits.

He viscut les absències
i el prec de les mirades
entre els vels de la nit.

Al final del paisatge
es refan les artèries
d’un món que sobreviu.

Per abraçar el teu cos

Per abraçar el teu cos
que s’esmuny com la tarda
els camins on em perdo
esdevenen abstractes

Ressonarà la veu
en el buit d’una balma ,
quan el crit de l’instint
es desplegui, i no un altre.

I pel baf de la sang
arribaran a port
innombrables semences.

3 comentaris:

Sàlvia ha dit...

És tot un plaer enlairar aquesta tasca tan magnífica que estas fent. Comprovo que aprofites ben bé el temps i generosament el comparteixes amb tots els teus lectors.

Felicitacions, Júlia.

Dona-li una miradeta, perfa:
http://bibliopoemes.blogspot.com/2009/03/terbol-atzur-un-blog-que-dona-veu-les.html

Besadetes

Júlia ha dit...

Hola, Sàlvia,
ets un sol, m'anima llegir els teus comentaris, sé d'algú que et farà arribar el meu llibre, per cert.

Ara em miro el que em dius, darrerament no tinc temps de mirar tants de blogs com m'agradaria.

Una abraçada, guapíssssima.

Cèlia ha dit...

Tinc "Per camins introbables" i m'agrada molt, té una dolça melangia...