diumenge, 11 de gener de 2009

Isabel Barriel, MOLT MÉS que una mestra versificadora


Llisquen les paraules
com la pluja contra el vidre,
com els dits sobre el teclat,
com la llum damunt del mar,
com el vent sobre les fulles,
com el fum damunt del foc...

Inicio amb Isabel Barriel la referència a dones-poetes actuals que potser no han publicat en format paper o ho han fet de forma molt limitada. Encara no hem aconseguit esbrinar si publicar en els blogs és, o no, 'publicar'. Hi ha temes no resolts, per exemple, què passa si presentes a un concurs que demana obra inèdita un poema o uns poemes penjats a internet?

A efectes pràctics i lectors, jo considero que un blog té la mateixa categoria que un llibre, una revista, un diari. L'important és el contingut. Publicar en paper, i més, avui, no vol dir res més, sinó que has tingut una oportunitat de fer-ho, gràcies al fet que algun editor ha confiat en tu (cas minoritari), que tens coneguts importants en els àmbits editorials, dels mitjans de comunicació, acadèmics o polítics, o que has invertit una part dels teus diners en l'edició, cosa que passa fins i tot en les millors famílies. Sobre premis, només cal veure el Nadal d'enguany, ai... I pel que fa als petits, més seriosos, que comporten edició i fins i tot algun caleró, la difusió, en general, del llibre publicat, resulta depriment.

Isabel Barriel és un exemple de constància i productivitat poètica. Cedeix sense problemes els seus poemes a qui els vulgui utilitzar i en té per a tots els moments i circumstàncies. Que no compti encara, que jo sàiga, amb un llibre ben editat i il·lustrat, pel que fa, per exemple, a la seva producció per a infants, mostra la miopia i gasiveria existents pel medi suposadament intel·lectual i pedagògic que ens envolta. En un recull de blogs educatius la defineixen com a 'mestra versificadora', però és molt més que això, és una poeta de veritat. Joan Oliver, bandejat en el seu temps a causa del monopoli espriuà es definia, imagino que amb la ironia que el caracteritzava, com a 'versificador' o 'versaire'. Avui sabem que era molt més que no pas això, un gran poeta. Com Barriel. Avui, en el camp intel·lectual, ser mestra sembla una vulgaritat, i si ets versificadora, no cal ni parlar-ne.

Gaudiu de
tots els blogs de Barriel, té poemes de tota mena i per a tots els gustos. Poemes per a infants, poemes de l'experiència i dels sentiments per a adults, pomes inspirats pels seus viatges... El que és bo per als infants ho és per als grans, per cert. De tota manera, segur que hi trobareu 'els vostres'.



3 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

m'haurè de queixar enèrgicament a la Sra Barriel, té gairebé tants blocs com jo.

poesiaula ha dit...

Sr. Puigcarbó,
Lamento comunicar-li que no acceptaré les seves queixes; estic encara molt lluny de tenir tants blocs com vostè... (i dubto que ho aconsegueixi).

Isabel Barriel

Júlia ha dit...

Ningú no pot igualar el super senyor Puigcarbó, ep, no sé com s'ho fa.