Antologies

Segurament si es publiqués una antologia de Poesia Masculina dels Països Catalans ens quedaríem una mica sorpresos (i sorpreses). Quan es fan antologies restringides a algun sector humà és perquè aquell grup resulta minoritari, singular, una mica raret, vaja. O bé perquè es vol remarcar algun tipus de fenòmen social, o donar a conèixer autors novells. Antigament eren molt freqüents i populars (populars en àmbits restringits) les antologies universitàries. A partir del moviment que està generant Violant de Bru, per exemple, amb la propera trobada de blogaires poetes, es podria endegar una antologia de poetes i poetesses amb aquesta característica específica, ser bloggers.

Les antologies de dones responen a una necessitat i a un oblit, és clar. D’antologies de poesies de dones, recents –més o menys- n’he trobat tres, fins ara. La més actual, encara que amb una temàtica determinada, és Eròtiques i despentinades, 129 poemes eròtics, escrits per 69 dones (¡!), i reivindica el component eròtic de la poesia femenina. Ha estat editat per Arola. Els drets de la primera edició s’han cedit a l’Associació de Dones contra la violència familiar i els de futures edicions es donaran a diferents associacions també de dones, associacions que, per cert, no sé si en treuran gaire rendiment d’aquesta aportació.

Una altra antologia es Antologia de poesia catalana femenina, de Carme Riera, de l’any 2003, amb unes belles il·lustracions d’Eulàlia Sariola, editat per l’Editorial Mediterrània, recull l’obra de quinze poetes, totes elles remarcables.

Una altra antologia, la més extensa, és Contemporànies, antologia de poetes dels Països Catalans, de 1999, a cura de Vinyet Panyella, editada pel Mèdol a través de l’Institut Català de la Dona. És una antologia més extensa, força actual encara i ben estructurada, molt interessant.

En tots els casos com es pot veure, petites editorials, uns certs suports institucionals i bona voluntat. Encara em sorprenc quan fullejo antologies més o menys actuals, editades per grans grups editorials i m’hi trobo quatre gatetes. Em temo que de vegades hem de fer un esforç, estic pensant que jo mateixa, si hagués dedicat aquest blog a ‘Poesia’ en general, és possible que hagues caigut en el parany d’anar esmentant senyors, que són els qui més ‘sonen’ i més fàcils de trobar per tot arreu. No vol dir això que no n’hi hagi molts, també, de marginats, oblidats, inèdits i injustament bandejats del primer prestatge de la cultureta, ep. Però, vaja, la diferència, considerant l’època en què vivim, és immensa.