Anna Rispau i Falgàs neix a Camallera (Alt Empordà) el 1970. Malgrat els lligams familiars i les fortes arrels empordaneses, ha viscut sempre a Barcelona, al barri de Sants, on els seus pares es van traslladar per motius laborals. El 1994 es llicencia en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i el 1999 aconsegueix l’especialització, via MIR, en Medicina Familiar i Comunitària a la Unitat Docent de Costa de Ponent, tot aconseguint un interinatge en aquest mateix centre. Participa amb diferents comunicacions a congressos nacionals i internacionals i publica diversos articles mèdics.
Però a mitjans de 2004 una malaltia renal que arrossegava des de feia temps l’aparta de la seva professió i, malauradament, la duu pels laberints de nombroses intervencions quirúrgiques. És en aquests moments quan s’aferra a la poesia, als contes, als relats.
El 1996, amb coautoria amb Maria Freixes, publica un conte solidari per a la Marató de TV3 dedicada, aquell any, al dolor crònic: Per què tenim dolor? Les plantes ens ajuden a entendre-ho. Es van vendre més de 3.000 exemplars.
A partir d’aquest moment comencen a arribar-li els reconeixements literaris, d’entre els quals cal destacar: Primer Premi de Poesia del Concurs Artístic del Col·legi de Metges de Barcelona (Quan el dolor agafa les regnes, els somnis es desboquen); Primer Premi del III Certamen Literari L’Aljamia (en modalitat d’haikus); Finalista del I Premi de Poesia Lo Càntich; Primer Premi Josep Grau i Colell de Poesia, Homilies d’Organyà (El silenci de l’aigua, amb coautoria amb Montse Assens); Primer Premi Grau Miró de Tanka en català (Nafres de llum) i Finalista del Premi Grau Miró d’Haikus en català (2011); Menció Especial del Premi Marià Manent de Poesia 2011 (Glops de Nit).
L’any 2010 entra a formar part de l’Associació de Relataires en Català, on hi participa activament i aconsegueix que diversos contes i poemes seus siguin seleccionats per publicar-se en els reculls d’autoria compartida d’aquest entitat: Garbuix de contes, Tensant el vers, i Criatures fantàstiques, tots ells editats per Meteora.
Anna Rispau ha publicat recentment, també a Meteora, el llibre Ventall d'haikus, que recull quaranta-dos haikus, acompanyats d'il·lustracions i fotografies de diferents artistes i amb un pròleg del poeta Carles Duarte. El llibre és una petita joia, tant per l'acurada edició, habitual en els volums de la col·lecció Mitilene, d'aquesta editorial, com pel contingut poètic i plàstic. El llibre té grup propi a facebook,
El sol davalla,
les parpelles es clouen.
Comença el somni.
De la contraportada del llibre:
L’haikú o haiku és un exercici presidit pel silenci, d’una subtilesa exigent i de contenció (i, doncs, d’intensitat) extrema de l’emoció. Hi aturem el temps, hi destil·lem el perfum de l’existència, el foc i la seda, el desig i l’observació fascinada del món. L’essència del poema és el jo de l’autor immers en el cicle de la natura esdevenint-se davant nostre, amarant-nos,
transformant-nos.
Anna Rispau és una poeta d’una sensibilitat exquisida, una aquarel·lista del llenguatge que en treballa minuciosament, amb un detallisme delicat, la textura sonora, la capacitat d’evocació plàstica. A la seva paleta de paraules, hi llisquen els colors del mar, els volums del vent, les dimensions infinites i tanmateix efímeres del ponent.
Ens trobem, doncs, davant del plaer d’assaborir quaranta-dues petites joies polides amb mà d’artista i un personal gust literari per Anna Rispau, que sap fer de cada vers, a cops des del dolor, una bellíssima i radical invitació a ser i a viure.
Podeu trobar molts poemes i textos d'Anna Rispau a la web Relats en català. De moment, a més de l'haiku que encapçala aquesta entrada, aquí en teniu una petita mostra:
No escolteu els botxins de somnis
No escolteu els botxins de somnis,
els qui basteixen barrots
perquè no pugueu veure el nou horitzó,
els qui ens escapcen les ales per por al deler de volar.
No els escolteu, teniu dret a somniar.
Si cal m'alçaré davant vostre
i us deixaré la meva veu per cridar
que el nostre poble demana llibertat.
Aquí teniu les meves mans,
tant per regalar-vos tendresa i empara
com per oferir-vos fermesa i força per lluitar.
No escolteu els botxins d'anhels.
És clar que somniem, però també lluitem.
I tant que esperem, però seguim caminant.
Fem que el nostre clam apagui
la veu dels botxins de la il.lusió.
Potser tan sols som una guspira.
però tots junts podem abrandar
la viva flama de la llibertat.
Que els teus somnis siguin pinzells
Que els teus somnis siguin pinzells
d’un llenç d’aquarel.les vibrants,
pots fer que esdevinguin cisells
de les tenebres abrusants.
Pots ser flama d’aigua transparent
que mai no es tornarà cendra,
diàfana del record evanescent,
àvida de l’esguard tendre.
Pots deixatar el rovell de l’albada
per pintar un camp d’espigues d’or
i quatre roses ensangonades
que bateguin com un sol cor.
Pots encendre un far enderrocat
amb la màgia d’un somriure,
per als qui el dolor ha arrabassat
la il.lusió i el goig de viure.
Pots traçar un nou horitzó
amb guspires de l’ocàs
i solcar el tràngol sense por
amb el vaixell que bastiràs.
Pots serrar els estrets barrots
que empresonen la llibertat
i llaurar l’aspra pell dels mots
per calmar el cor assedegat.
Que el teu anhel sigui cisell
de l’espessa boira assetjant
Pots fer que sigui llapis mesell
contra el patiment esquinçant.
Plou
Plou...
Entre esbarzers moren les paraules.
Tan sols la veu del mar desvetlla
els drings dels mots camí dels saules.
Rierols embardissats, estretes baules.
I plou...
Cau plugim, deixant-me xop el cor.
I en el cercar redós pel meu anhel,
les basses s'omplen
de bombolles d'or.
I plou...
NOTA: Podeu reservar exemplars de Ventall d'haikus mitjançant un correu electrònic a l'adreça ventall.haikus@gmail.com, on us informaran sobre el preu i tindran cura de fer-vos arribar per correu els llibres sol·licitats.
