Cada any, la Institució de les Lletres Catalanes, tria un autor a qui s’encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües (alemany, amazic, anglès, àrab, castellà, euskera, , francès, gallec, italià, japonès, mandarí, mandinga, occità, persa, quítxua, romanès, rus, sard, urdú, wòlof).
Aquest 2019 l’autora escollida ha estat Rosa Fabregat. Nascuda l’any 1933 a Cervera, Rosa Fabregat és escriptora, doctora en Farmàcia i Acadèmica de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.
Des de la publicació del seu primer llibre, ‘Estelles’ (1979), ha desenvolupat una intensa activitat creativa, poètica i narrativa, que ha compaginat amb la col·laboració en publicacions periòdiques.
El conjunt de la seva producció compta amb 8 novel·les i 20 llibres de poesia. La seva trajectòria intel·lectual va ser reconeguda per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi 2017. Rosa Fabregat ha escrit el poema ‘Poesia. Música de l’ànima teixida amb paraules’ per a commemorar el Dia Mundial de la Poesia.
Música de l’ànima, teixida amb paraules
Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.
La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima
dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera
que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.
Fa deu anys ja vaig incloure una entrada dedicada a Rosa Fabregat en aquest blog, la podeu llegir aquí:
Estic molt satisfeta de la tria com ho vaig estar, en el seu moment, l'any en el qual Olga Xirinacs va fer el poema commemoratiu. I és que que a allò de ser dona, de classe baixa i de nació oprimida, a nivell personal hi podria afegir: '...i d'una edat avançada'.
Podria escriure 'vella', sense manies, però sempre hi ha qui se m'enfada, el troba un mot poc adient en aquests temps de culte a la novetat i a la joventut efímera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada