Rosa Galceran i Vilanova (Barcelona, 1917-2015) va ser una famosa dibuixant i publicista, però potser és menys coneguda la seva tasca poètica. L'any 1942 va començar a fer il·lustracions per a la revista Mis Chicas. Més endavant va treballar per l'editorial Cisne i per la Toray, on va ser una de les principals dibuixants de la revista femenina Azucena, que va obtenir una gran popularitat. L'any 1950 se n'editaven sis-cents mil exemplars setmanals i durant gairebé vint anys va ser el còmic per a nenes més llegit de l'estat espanyol.
Va il·lustrar llibres emblemàtics, com ara Cuentos de l'abuelita i va col·laborar en la pel·lícula Garbancito de la Mancha, la primera d'animació feta a Europa. Moltes dones grans d'avui vam créixer amb els seus dibuixos. Galceran també va ser pintora i poeta i va formar part del grup literari Poesia Viva i del Seminari d'Investigació poètica.
Malauradament plana un cert menyspreu, encara, malgrat els reconeixements rebuts per moltes dibuixants de comics femenins, pel damunt d'aquelles publicacions, ben al contrari de com es recorda els tebeos per a nens, mitificats i que han comptat amb reedicions en facsímil en molts casos. Tot i que en aquest blog volem incidir sobre tot en la tasca poètica de Rosa Galceran no es pot defugir la reivindicació de la seva tasca artística.
Podeu saber moltes més coses sobre aquesta gran artista i gran persona aquí:
http://nasdelalluna.blogspot.com.es/2013/11/rosa-galceran-patro-de-bondat.html
va marxar a treballar a Alemanya. Publicat en el llibre "Fira de tardor")
Els adéus em fan mal... No t'allunyis de mi!
El teu bes amical és com un rajolí,
nèctar dolç de sabors amb esclats de claror,
diamant de fulgors dins la meva foscor.
Van passant anys i anys i s'escola la vida.
És ben plena d'afanys i, sovint, sens sortida
per allò que ens viu dins: els tresors més ocults
en els íntims jardins, i els records insepults.
Ha arribat el moment de la teva partença
i em mossega, silent, la més aspra sofrença.
Em fa por que el teu fat de mil urpes de foc
em declari, cruel, una guerra d'enlloc.
Deixaràs el caliu que la llar féu feliç
per volar al teu estiu... I glaçar-me el somrís!
Comiat
(Rosa Galceran va escriure aquest sonet per al seu fill Jordi, quan aquestva marxar a treballar a Alemanya. Publicat en el llibre "Fira de tardor")
Els adéus em fan mal... No t'allunyis de mi!
El teu bes amical és com un rajolí,
nèctar dolç de sabors amb esclats de claror,
diamant de fulgors dins la meva foscor.
Van passant anys i anys i s'escola la vida.
És ben plena d'afanys i, sovint, sens sortida
per allò que ens viu dins: els tresors més ocults
en els íntims jardins, i els records insepults.
Ha arribat el moment de la teva partença
i em mossega, silent, la més aspra sofrença.
Em fa por que el teu fat de mil urpes de foc
em declari, cruel, una guerra d'enlloc.
Deixaràs el caliu que la llar féu feliç
per volar al teu estiu... I glaçar-me el somrís!
2 comentaris:
Recordo Azucena i la dibuixant i poeta, Júlia, a qui vaig conèixer farà uns 10 anys. És una llàstima que aquesta il·lustradora, sobretot, per a mi, caigui en l"oblit . Ella i la Rosa Pascual em van fer feliç amb els dibuixos dels contes.
Soc la Glòria Calafell
Publica un comentari a l'entrada