MARIA LUISA SPAZIANI

Avui, una poeta italiana, Maria Luisa Spaziani (Tori, 1922-Roma, 2014).

Va néixer en una família torinesa benestant. Als dinou anys va dirigir una revista literària on van publicar escriptors com Vasco Pratolini o Umberto Saba i estrangers com VirgíniaWoolf. Va fer amistat amb Eugeni Montale. La cultura francesa va ser per a ella un referent important, es va llicenciar amb una tesi sobre Proust i va fer moltes estades a París.

Montale la va animar a escriure, Spaziani va esdevenir una mena de musa de l'escriptor. Mondadori li publica, el 1954, el llibre Le acque del Sabato.

La  família del pares passa per dificultats econòmiques que obligaran Spaziani a buscar feina com a professora de francès quan acabava de tornar dels Estats Units on havia anat gràcies a una beca. L'any 1958, després d'un llarg festeig es casa amb Elémire Zolla, un estudiós de la tradició mística i esotèrica. El matrimoni va  durar poc.

Spaziani continua escrivint i publicant i comença a donar classes a la Universitat de Mesina. El 1978 va fundar el Centre Internacional Eugenio Montale, per a honorar el poeta i difondre la seva obra. Un dels seus grans treballs va ser un llarg poema dedicat a Joana d'Arc. Va estar proposada tres vegades per al Nobel.

Va morir a Roma, als noranta-un anys.

ALGUNS POEMES

Parigi dorme

Parigi dorme. Un enorme silenzio
è sceso ad occupare ogni interstizio
di tegole e di muri. Gatti e uccelli
tacciono. Sono io di sentinella.

Agosto senza clacson. Sopravvivo
unica, forse. Tengo fra le braccia
come Sainte Geneviève la mia città
che spunta dal mantello, in fondo al quadro.

Le parole oggi non bastano

Non chiedermi parole oggi non bastano.
Stanno nei dizionari: sia pure imprevedibili
nei loro incastri, sono consunte voci.
È sempre un prevedibile dejà vu.
Vorrei parlare con te - è lo stesso con Dio -
tramite segni umbratili di nervi,
elettrici messaggi che la psiche
trae dal cuore dell'universo.

Un fremere d'antenne, un disegno di danza,
un infinitesimo battere di ciglia,
la musica-ultrasuono che nemmeno
immaginava Bach.

Gràcies a l'aportació de Maria Josep Escrivà he sabut que Josep Lluís Roig  va fer una traducció de la poesia de Maria Luisa Spaziani. Una petita publicació que es titula 'Viatge', i que justament va inaugurar la col·lecció «Razef» de poesia d'Edicions 96.