HELENA BONALS, LA VEU PROFUNDA I GENEROSA

Helena Bonals Barberà (Manresa, 1971) és llicenciada en Filologia Anglesa amb menció en Filologia Catalana i té el títol de Disseny Gràfic a l'Escola Elisava. Treballa com a Tècnica Auxiliar de Biblioteca en una biblioteca de l'Hospitalet. Del 2007 fins a l'actualitat ha anat emprenent cinc blogs, Anticànons, de ressenyes de novel·la catalana oblidada, Una cosa molt gran en una de molt petita, d'interpretació de poesia, D'allò bell, d'allò sublim, d'interpretació d'art, En cada vers que has entès, de poesia pròpia, i L'eco se sent, de ressenyes de prosa actual. També col·labora amb la revista virtual i escrita Lo Càntich.

La immensa aportació d'Helena Bonals a la literatura catalana, de forma absolutament generosa i aprofundida, i la singularitat de la seva poesia fa que sigui en l'actualitat una de les veus més interessants i remarcables en el conjunt del panorama intel·lectual del present, més enllà de l'oficialitat acadèmica i  més convencional.

BREU ANTOLOGIA


Quatre poemes d'Helena Bonals sobre la seva relació amb la poesia i l'art

M'agraden els reptes
Jo vinc d'una pàgina en blanc
que vol ser poema,
i d'una pàgina de prosa
que s'esborra.
La meva és una lluita
breu i constant.

Valdre la pena

Tants anys de temps perdut,
de treballar sense premi.
Però és aquesta bicicleta avariada
la que ara, amb la roda
del darrere de l'ofici
i la del davant de la vocació,
et permet d'anar endavant.

Treure nota

Per a l'art s'ha de ser
humil com un captaire
i vanitós com un emperador.
Els elogis ajuden
però has de saber veure
quan duus un vestit transparent.
Has de tenir-ne ganes,
ganes de debò.


Davant de l'art
Sempre és pitjor
no tenir res a dir
que no escoltar.


Quatre poemes d'Helena Bonals seleccionats per Jordi Dorca

Grafologia
La nostra cal·ligrafia s'assembla.
És la darrera ombra de record
que em resta d'algú que vaig conèixer
als tres anys, i que ja no vol fer
una nova edició de mi.
Quan escric poemes en una llibreta
reviu en la tinta que hi aboco.
Però no perdura en el teclat de l'ordinador.

Permanència

Hi ha persones
que et prenen com un llibre
de la biblioteca.
Se'l llegeixen, i el tornen.
Que ja és molt.
Jo vull romandre
a la prestatgeria
de qui estimo,
com a llibre de capçalera,
que em rellegeixin,
com a clàssic de clàssics,
una obra mestra.
Si no, no em poso pas
a escriure l'amor.

Ribes

La sorra sense aigua cou,
la nit sense alba angoixa,
la prosa sense vers ofega.
Necessitem sempre
una vàlvula d'escapament,
un motiu per a un poema.

Fa fred pels estels

Casa vermella.
Finestres, fumerals,
són recers càlids.
Els amants de tons freds
somnien una llar.


Quatre imatges de GriFOLL interpretades amb poemes d'Helena Bonals 





Il·lustració
El contingut d'un poema,
flotant en l'aire.
L'obra que el reté,
el reflecteix com el vidre.
Vidre que emmiralla
els núvols càlids,
la passió de l'artista.







Sense res a fer-hi

Les mostres del progrés,
les branques del que és natural,
en contrast amb un eteri
i romàntic cel ennuvolat.





Tapiat

Una porta que en el passat havia estat.
Amb el número ben visible
com a únic record del que era,
com en la superfície d'una obra
un detall la connecta amb l'eternitat.







Trencadissa
El vidre cristal·lí
però pràcticament fet miques
contra la natura de fons.
Aquella relació que deuria
anar endavant i s'ha estavellat.
Una banda encara hi veu
a través del vidre de l'art,
l'altra no en vol saber res
del conductor.