ENRIQUETA CARRILLO, LA POESIA AL COR

Enriqueta Carrillo i  Francisco Barbachano

Enriqueta Carrillo, als 96 anys, a casa seva

ENRIQUETA CARRILLO GARCIA, rapsoda, poeta i actriu, va néixer a Barcelona l’any 1918. El pare, Enric, valencià i la mare Eulàlia, navarresa, van venir a treballar a Barcelona on es van conèixer, casar i tenir dos fills. L’Enriqueta era la gran. El segon, Vicenç va tenir també com ella afició per la interpretació.

La música i el teatre eren dues de les aficions de la família. De ben petits, l’Enriqueta i el Vicenç escoltaven música i anaven de tant en tant al teatre acompanyats dels pares.

L’Enriqueta va mostrar de molt menuda la seva facilitat per memoritzar poemes i cançons que, a més interpretava amb gràcia i sense vergonya davant els grans.

Els dos germans, en la seva joventut, van freqüentar nius d’art barcelonins, on hi participaven recitant, escenificant obres de teatre i cantant.

L’Oasis i el Café-teatre dels baixos del Liceu, seu dels Amics de l’Art van ser els dos llocs on tots dos varen tenir més ressò en aquesta època.

L’Enriqueta va centrar-se en la recitació de poemes de tota mena, tant en català com en castellà. 

Josep Maria de Sagarra va esdevenir el seu autor predilecte i les interpretacions de molts dels seus poemes, van convertir-la en un referent pels amants dels textos d’aquest autor.

En el seu repertori no hi faltaven poemes de Maragall, Guimerà, Lorca, Rafael de León, Martí Pol, Marina de Castarlenas, Mossén Borràs i Codina, etc. etc.

Professionals com Rafael Anglada, Ricardo Palmerola, Marina de Castarlenas, Josep Maria Angelat, i d'altres prou coneguts van animar-la a fer el salt al món professional, però determinades circumstàncies ho van impedir.

A finals dels cinquanta, primers dels seixanta va participar en alguns espais poètics de Ràdio Barcelona, Ràdio Espanya i Ràdio Nacional. En aquesta última emissora dintre del programa Fantasía, que presentaven Jorge Arandes i Maria Matilde Almendros.

Es va casar i va tenir dos fills. 

Va combinar la seva vida familiar i la feina amb actuacions regulars a llocs tan emblemàtics com la Cova del Drac, dintre del moviment de Poesia Viva, al Pati Llimona integrada en el grup Amics de la Poesia del Casc Antic. A la Casa del Mar, dintre del grup El Cor de l’Art.

També va actuar nombroses vegades a les anomenadses Casas regionals i Centres Cívics: Casa de València, Centre Lleidatà, Casa de Múrcia i Albacete, La Sedeta, Casa Elizalde... Un cop l’any, coincidint amb el seu aniversari, feia un recital al Casal Doctor Josep Espriu i Castelló. Durant la Semana de la Poesia de Barcelona va participar darrerament en tres ocasions al Centre Cívic La Sedeta del barri de Gràcia.

L’edat no va ser obstacle per participar en força recitals fins passats els noranta anys. Sempre de memòria i sempre posant-hi cor i art.

També va escriure dotzenes de poemes i alguna cosa en prosa. Molts dels poemes estaven dedicats a la gent que estimava. En aniversaris, casaments, naixements, comiats i moments especials mai no faltava el seu poema. Eren com petons i abraçades als seus éssers estimats.

En el seu àmbit va ser reconeguda i premiada en moltes ocasions. Poetes i rapsodes de tota mena han dedicat elogis al seu art declamatori i a la seva extraordinària personalitat .

Va morir als 96 anys a Barcelona, pel gener de 2015.

BREU ANTOLOGIA

PRIMAVERA

No crec que en el món

existeixi un poeta

que la primavera

mai no hagi cantat, 

perquè és l’estació 

que dóna més vida, 

més flors, més bellesa, 

més felicitat.

La primavera, al jardí,

dóna roses a desdir,

els estels són molt més clars, 

el mar té el blau de setí, 

els dies són molt més llargs… 

És quan el sol brilla més, 

floreixen els ametllers 

i els arbres estan frisosos 

de donar fruits amb excés. 

Si sents primavera al cor, 

pots dir que tens un tresor 

difícil de millorar; 

vol dir que tens un amor, 

una il-lusió, cap dolor,

que no saps què és plorar. 

La primavera al meu pit 

sempre voldria portar, 

i amb un amor infinit, 

sé que sabria estimar; 

i encara que la tardor 

vesteix mon cos envellit, 

si tinc primavera al cor, 

veuré el món molt més bonic.-- 

TARDOR – 1992

La vida és com una cursa

que quan la vas començant

la veus plena d’alegria

i fa goig anar endavant. 

Venen entrebancs i els saltes, 

tot ho pot la joventut, 

i sense donar-te compte

vas cap a la senectut. 

Sóc a la recta final 

i vull arribar la primera, 

que tots aquells que jo estimo 

vagin quedant endarrere. 

No em fa por arribar a la meta. 

el viure sí que em fa por. 

Tinc la consciència ben neta 

i no li temo a la mort. 

Enriqueta Carrillo era la mare de Ramon, del blog Mon-ra-mon, el qual molts dels qui ens movem per aquests indrets virtuals seguim des de fa anys. Ell m'ha fet arribar aquestes notes biogràfiques i els poemes inclosos en aquesta entrada. A you tube podeu recuperar la veu i la imatge d'Enriqueta Carrillo recitant diferents poemes, entre els quals alguns del gran Josep Maria de Sagarra. El món de la cultureta ha estat sovint injust amb Sagarra però el teatre d'aficionats i els rapsodes sempre li han estat fidels, per fortuna. 

Enriqueta Carrillo pertany a un àmbit de la cultura del país molt important, que sovint no ha estat pres en massa consideració per les elits acadèmiques ni pels poetes 'de moda', cada dia més allunyats del poble per diferents motius. Segons la meva opinió aquestes persones han estat i són el pal de paller de la Cultura Popular amb majúscules i el seu paper en temps més difícils ha estat d'una rellevància immensa. 

ENLLAÇOS 

https://www.youtube.com/watch?v=D3tQn4wbg-Q 

https://www.youtube.com/watch?v=M1ejJsu8krk

http://mon-ra-mon.blogspot.com.es/2011/05/quan-escoltar-poesia-es-un-plaer.html

http://mon-ra-mon.blogspot.com.es/search?q=EL+PUNCHACICO

http://mon-ra-mon.blogspot.com.es/search?q=lA+RAMBLA

http://mon-ra-mon.blogspot.com.es/2008/04/20-dabril-de-2008-lenriqueta-la-meva.html

http://mon-ra-mon.blogspot.com.es/2015/02/em-costa-imaginar-te-absent-per-sempre.html