Vinyet Panyella

Vinyet Panyella i Balcells (Sitges, Garraf, 1954) és una intel·lectual tot terreny, amb una cultura immensa i acurada: escriptora, llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, diplomada en biblioteconomia. La seva obra abasta un camp ampli i divers.

Entre els anys 1976 i 1983 va exercir com a responsable de l'Arxiu Històric de Sitges, i fins el 1989 com a cap del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya.

Des de 1989 i fins el 2004 va estar vinculada a la Biblioteca de Catalunya primer com a sots-directora, després com a gerent, i més tard com a directora.

Ha format part de diversos comitès i entitats professionals d'àmbit internacional com ara LIBER, IFLA, PEN català, AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), NACS (North American Catalan Society), AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), Association Française des Catalanistes, ACEC (Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya)

Ha estat diputada al Parlament de Catalunya per la coalició de Convergència i Unió durant la V legislatura.

Com a escriptora és autora de treballs sobre el modernisme, el noucentisme, art i història cultural, amb uns quants premis aconseguits. També ha col·laborat habitualment en mitjans de comunicació, i en revistes com l'Avui, Serra d'Or, Revista de Catalunya, Cartipàs, La Vanguardia i L'Avenç.

En el camp de la poesia ha publicat:

Memorial de platges. Barcelona: Columna, 1993

Les ales del buit. Barcelona: Cafè Central, 1997

Jardí d'ambre. Barcelona: Columna, 1998

Miralls de marbre. Barcelona: Mediterrània, 2000

Quintet de l'Havana : un homenatge a Alejo Carpentier. Sitges: Papers de Terramar, 2001

París-Viena. Barcelona: Ed. 62 - Empúries, 2002

Dins del cercle d'Orfeu. Lleida: Pagès, 2004

Vinyet Panyella manté també un blog literari i cultural, Quadern de Terramar. En ell es poden trobar informacions diverses sobre el món literari i cultural, poemes d'altres autors i també poemes seus, que sovint comenta i complementa amb informacions sobre la seva gènesi poètica. Vinyet Panyella s'inspira sovint en músiques, pintures o textos d'altres autors.

Desig de neu

Davalla dolçament un silenci glaçat

teixint el lli que atreu i que empresona.

Mai no he tastat tanta set de naufragi.

Les formes reneixen de biaix

brancam nu del jardí,

besllum de tarda

i la foscor blaveja.

Desig de neu.

Abraço la carícia del llençol, tan lleu,

i la sordina fosca del cant que l'acompanya,

cristall sobre cristall on el miratge s'acompleix

i em bressa ja per sempre l'embolcall de glaç,

tàlem de flors que van tocant a mort.

JAZZ

Abraça'm fort, ben fort, abans que acabi

el rerefons de lluna que ens aïlla

de comú acord contra la soledat

en la claror de les mans enllaçades

mentre estrenyem l'espai de notes nues

i ens bressa la mateixa melodia.

Així esdevenim aquell ésser feliç

que en els orígens

fou castigat pels déus.

Abraça'm ben fort, perquè pugui servar

l'empremta de les mans,

el pou de les besades,

i convertir en lletra aquest instant fugaç

amb l'energia d'unes mans petites

i amb el cor abocat en el poema.

Variació sobre un tema de Rilke

Sóc una corda tensa sobre un arc

que l'atzar tiba a pler cada cop més

fins el límit que mai no s'acompleix:

només em deixa prendre un alè escàs

ajustat a l'esforç de la batalla.

¿Fins quan l'haurà de prémer aquesta mà

sense treva ni límit en la gesta?

PAISATGE DE TARDOR AMB POETA

Et vas girar un moment, acomiadant-nos,

encerclant amb ulls cansats i empetitits

un paisatge de tardor que es reduïa

a un carrer gris, discretament indiferent,

vorejat de plàtans vells, mig nus, esblanqueïts.

Enfilant altra volta el camí vers l'estació

t'endinsares pel portal de la teva ombra.

Era el capvespre del dia de Tots Sants,

l'inici d'un altre llarg i fosc hivern.