divendres, 24 d’abril del 2009

Alícia Tello, alquimista de la poesia

D'Alícia Tello no n'he trobat cap a imatge a internet, tan sols aquesta tapa d'un dels seus llibres. Nascuda a Barcelona, l'any 1933, Alícia Tello, ceramista de professió, compta amb uns quants premis literaris i amb nou llibres publicats, que jo sàpiga, el darrer dels quals de l'any 1995.

Fa molts anys, gairebé trenta, al Poble-sec van organitzar per Sant Jordi uns Jocs Florals que van durar pocs anys. Recordo que em van donar un premi modest, un llibre de poemes, i que la guanyadora va ser una senyora amb forta personalitat que va llegir un poema excel·lent, del qual recordo poques coses, però que em va colpir i meravellar. Era Alícia Tello i crec que devia ser cap a 1980.

A partir dels anys 80, aquesta autora va publicar: Poemes papallones (Barcelona. Poesia Viva, 1980), Gemmes de la nostra terra (Barcelona, Amarantos, 1985), Triangle de llum i d'ombra (Barcelona, Columna, 1988), Calaix d'ocells (Barcelona, Columna, 1991), Diedre (Barcelona: Columna, 1992), Tatuatges pregons (Andorra la vella, autoedició, 1992), Tobogan de silencis (Nul·les, Ajuntament, 1993), Flama, brasa i caliu (Barcelona, Institut Català de la dona: 1994) i Hologrames (Vila-real, Ajuntament: 1995).

Ha rebut els premis Francesc Vicenç Garcia, 1986, Josep Maria López Picó, 1990, Ribas i Carreres, 1992, Caterina Albert i Paradís i Grandalla, 1992, Vila de Nul·les, 1993, i Ciutat de Vila-real, 1995. La majoria d'aquests premis tenen un gran prestigi. No acabo d'entendre perquè d'un mateix premi un any se'n fa molta propaganda i un altre, ni se'n parla, la veritat. Pel que fa als de poesia, se'n parla poquíssim i trobar els llibres resulta una tasca feixuga, encara més si no s'han publicat a Catalunya.


Màrius Sampere va prologar Calaix d'ocells, premi López-Picó de la Vila de Vallirana, 1990, que per casualitat he pogut aconseguir a la biblioteca, i va escriure, sobre l'autora:
Jo diria que l'Alícia Tello, més que una artista és un alquimista, perquè els seus poemes -els seus ocells-, confegits amb elements quotidians, contenen, però, unes gotes de màgia. I el misteriós ingredient fa, de la poesia, un encanteri, i del poeta, un taumaturg...
D'aquest llibre són els que copio, amb molt de gust:


III
Al defora fosqueja. Plou a dolls.
La llum de la memòria creix i creix
i, el llibre dels ocells, cansat, s'adorm
i tanca la parpella fatigada.
Lloca, la nit
s'ajoca i cova els ous daurats de l'alba
sota el vellut de seda del seu centre.
La llum de la memòria minva, minva,
i el llibre dels ocells s'obre, mandrós,
com un acordió sorneguejant
la música d'un tango malaltís,
s'espolsa el llom i escampa, entre badalls,
un tou de plomes malva. Plou a dolls.
XI
Tot s'ha tornat de vidre. Fimbra, fràgil,
l'aire electrificat, fimbra l'entorn.
Domassos d'aromàtiques reïnes
despleguen vitralls glaucs sobre el garbell
espès dels esbarzers.
Brunz una mosca
vironera: cos blau, escates d'or,
franges de verd brillant.
Brunz i, goluda,
prolonga el labre àvid per xuclar
la mel del llavi rosa de la tarda.
Gira, brunz i fulgura,
gemma alada de ritme i tornassol.
Si l'arreplego te'n faré un anell
per als teus dits, també de vidre fràgil.
XI
La teva pell era la pell de l'alba
amb racons blaus de nit i algun estel
fora de rumb, caigut com per atzar
al plec d'un afalac. Parterre humit,
la teva pell de feixa assaonada
prenia tons de vori i ambre bru,
i es badava, i cremava, i s'estremia
i traspuava nèctar. Una mà
segura, perfilada, independent
del cos i de l'espai, a contrallum
s'obrí com un ventall egipci. Ala
d'ibis sagrat. Amb lentitud i encert
descendí sobre al llac del meu amor.
La teva pell era la pell de l'alba.

2 comentaris:

Sandra D.Roig ha dit...

Gracies! s'em cristalitzen els ulls, llegint aquests poemes, com m'agradaria que algú fes un llibre d'aquest teu blog, inclosos els teus.
una abraçada.
sandra.

Júlia ha dit...

Gràcies, Sandra, a mi m'encanta donar a conèixer gent que mereixeria ser molt més coneguda, una abraçada igualment i bons poemes!!! Ja veus que aquesta autora també té uns 'poemes papallones'...